dissabte, 15 de febrer de 2014

1045-Mossèn Antoni M. Oriol Tataret opina sobre la diplomàcia vaticana

Dij, 13/02/2014 - Jordi López Camps

A la nunciatura a Madrid se li gira feina. Pot ser no tant a ella, sinó als que li xiuxiuen les seves intervencions sobre el procés polític. Mossèn Antoni Maria Oriol Tataret, persona àmpliament coneixedora de la Doctrina Social de l’Església, ha defensat, en un escrit fet públic recentment, la justesa de les paraules de l’abat de Santa Maria de Montserrat, Josep Maria Soler sobre el reconeixement del Vaticà a una hipotètica Catalunya convertida en estat independent. La solvència de mossèn Oriol Tataret sobre aquestes qüestions no pot ser qüestionada, per més dubtes que algunes persones estan escanpant sobre la solidesa del seu pensament.

L’argumentació nuclear de mossèn Oriol Tataret és que “el pensament social catòlic ha tractat àmpliament no només els drets de les persones en sentit individual sinó també, anàlogament, els drets dels pobles i de les nacions”. En aquest sentit, forma part d’aquesta doctrina el fet de la idea de que "la pau es fonamenta no només en el respecte dels drets de l'home , sinó també en el respecte dels drets dels pobles , en particular el dret a la independència” (nº 157 del Compendi de la Doctrina Social de l’Església) i tal com afirmà Joan Pau II davant al Cos diplomàtic el dia 13 gener 1997 “la dignitat de la persona o la garantia dels drets de les nacions , per exemple , són principis morals abans que normes jurídiques ".

Mossèn Oriol Tataret té clar que, d’acord amb la pràctica habitual de la diplomàcia vaticana, la Santa Seu “en la seva relació amb els estats del món , aplica fidelment la doctrina del magisteri . Per això, és dels primers a reconèixer els nous estats, sigui quin sigui el procés que hagin seguit per aconseguir la independència “. Un exemple d’aquesta actitud fou el reconeixement diplomàtic d’Eslovènia. En aquest cas les paraules de Joan Pau II foren prou clares "la Seu Apostòlica ha saludat favorablement la constitució del nou Estat , a reconèixer entre els primers la independència i, recordant amb força els drets dels pobles a l'autodeterminació , ha seguit amb particular atenció els esdeveniments que vostès han viscut, i ha apreciat la manera pacífica i democràtica amb la qual ha aconseguit la plena sobirania " (paraules de Joan Pau II pronunciades el 17 de maig de 1996). El mateix succeí en relació a Croàcia, tot i que el procés d’assoliment de la independència fos violent.

Per mossèn Oriol Tataret el pare abat Josep M. Soler “ha dit el que ha dit perquè, d'una banda, coneix bé el que el Magisteri social de l'Església afirma sobre els drets dels pobles i, d'altra, s'ha tingut present el comportament de la estat del Vaticà en el reconeixement de les nacions que han esdevingut políticament sobiranes” per això “m'adhereixo, per tant, a les seves paraules perquè responen al que la santa Seu diu i fa”. Els catòlics necessitem escoltar més veus eclesials com les de l’Abat Soler o de mossèn Oriol Tataret, perquè estem massa cansats de sentir només les veus dels qui, de forma reiterada i també interessada, transmeten la idea de que l’Església catòlica s’oposa a l’exercici de la sobirania dels catalans. Per cert, emetre una opinió contrària a qualsevol altra no és cap exercici d’indisciplina, sinó un acte de llibertat d’esperit. 

Referencia:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada