dimarts, 3 de juny del 2014

1159-República...? Monar¬quía...? Tant se me'n fot!

Aquest escrit, ja va sortir publicat a EL PERIÒDICO fa molts anys i que em permeto reproduir, per estar crec d'actualitat i que degut al mateix, vaig ser convidat uns dies després, a TV3 al programa de Josep Cuní "Els matins de TV3" sobre aquest mateix tema i al preguntar-lis el motiu de la seva invitació quan me la varen formular per telèfon, em varen dir textualment:  "Es que vosté, es la nota discordant".

Va l'article publicat:

Amb motiu del "prometatge" de l'hereu de la Corona, m'han cridat l'atenció les "felicitacions" en un to més aviat despectiu per part de Carod Rovira d'Esquerra Republicana de Catalunya i en Llamazares de IU, -que en "ro­mán paladino" vol dir "comunista"-. Creieu que als ciutadans ens preocupa gaire si tenim rei o president de la Repú­blica?
No és aquest el problema estrella dels espanyols i essencialment per els que degut a la edat, em viscut: la monarquía d'Alfonso XIII, la dictadura de Primo de Rivera — pare de José Antonio—, la República de Treballadors del 1931 al 1939 —incloent-hi la dictadura sagnant a partir del 18 de juliol del 1936 de la CNT-FAI i la dictadura franquista de prop de 40 anys i finalment l’actual democràcia.  Perqué la monarquía, "reina, pero no governa" i després... es de suposar que un president de la República, voleu dir que mai viuría en una barraca del Somorrostro, o en un pis de renda li­mitada o en una casa aparellada? Es pot comparar per exemple, la "pompa" que utilitzava Miterrand, SOCIALISTA i president de la re­pública francesa, amb la de Lluís XIV que ja li deien "el Rey Sol", amb la de la nostra monarquía?... i la d'en Ceacescu... i la de……. i no acaba­rían.

Els jubiláis i els pensionistas,. cobraríem pensions mes altes en una República? Els treballadors, tindrien uns sous mes elevats...? Perdoneu que ho posi en qua-rantena i si no, recordeu les majories absolutes del govern del PSOE del 1982, que ja va iniciar la primera gran retallada a les noves pensions.
El Sr. Llamazares, ha de recordar els paí-sos amb régim comunista de partit únic, o sigui dels seus,  en els quals els fills han "heretat" i ni han que ja van per la tercerera generació, la canongia de president en morir el seu pa­re... Si aixó no és també una "monarquía hereditaria", ja ens explicarà qué és.
I és que en aquest món, un ha de ser per lo menys, agraït. Al meu modest criteri, Joan Car­les es va guanyar la plaça de rei, ja que al ser al mateix temps cap de l'Exércit, amb la seva decisiva actuació el 23-F -quants varem ser que no ens anárem a dormir fins que va sortir ell a TVE- donant compte d'haver llegit la cartilla i posat firmes a tots els militars golpistes esvalotats —Milans del Bosch, Tejero, Armada  etc.
Somiem . S'imagínen per a un moment si aquell dia haguéssim tingut per exemple a l'Angel Colom com a president d'una hipotética República i a Pilar Rahola com ministre de l'Exércit, tots dos per aquells temps capitosts d'ERC ?... Segur que ens esperaven com  a mínim, quaranta anys més d'una segona edició de franquisme-bis i podeu suposar que serien a pastar fang tant aquests dos partits —molt agressius verbalment en l’actualitat — com tots els altres partits polítics que “gaudim”, perqué les paraules davant els fusells, no serveixen per a res. Si l'any 1936 Manuel Azaña, president de la II República,  amb un currículum molt mes brillant que mai tindran aquests dos, no va poder parar els "nacionals", de qué va servir la frase la­pidaria d'Stalin "la causa del poble espanyol és la causa de tota la humanitat avançada i progressiva"... Doncs que tots els partits polítics d’aquella època, se'n varen anar a Can Pistracs i no varen tornar a “ressucitar”, fins después d’haver estat proclamat com a Rei d’Espanya  en Joan Carles, que va ser ell amb la col·laboració mai prou valorada de l’Adolfo Suárez, els que ens varen portar novament. la tant desitjada democràcia a Espanya.
PERE PI CABANES
Cantonigrós


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada