L’Ada Colau alcaldessa de Barcelona, ha pixat
fora del test i amb aquest simple “detall”, ja ha demostrat fefaentment de que
el càrrec li bé gran, malgrat el poc de temps que l’ocupa i que ella segurament
que mai no hauria ni somiat de que arribés un dia al seu abast i com que a
l’Ajuntament es veu que no tenen, de
moment, cap més problema tant peremptori, aplica i com a bona debutant, allò de que, quan
un no sap que fer, el gat pentina, s’ha tret, anava a dir, del seu
capell, però segur de que ella i com a
bona republicana, no n’ha portat pas mai de barret, doncs va esprémer la seva
massa encefàlica i va donar l’ordre de retirar del Saló de Plens del Ajuntament,
el bust del Rei Emèrit, Joan Carles I i per tal de que en quedés constància de
la seva “heroïcitat” per la historia, va convocar espontàniament a tots
periodistes habituals, per què gravessin l’acte i com que es veu que la primera
toma no va sortir prou correcte per el seu gust, la va fer repetir, confonen,
cosa molt natural amb una debutant,
l’Ajuntament, amb el menjador de
casa seva.
Perdoni senyora Colau, però malgrat les seves
reminiscències republicanes i vostè ocupant un càrrec oficial tant important com
és a l’Ajuntament de Barcelona, ho hauria de saber de que i segons la
Constitució, aprovada per les Corts el 31 d’octubre del 1978 i després d’haver estat
votada en un referèndum per tots els espanyols es va acceptar i per una majoria
absoluta quasi total, Espanya, malgrat que li pesi, es una Monarquia Parlamentaria, a
on el Rei reina, però no governa.
Què es pensa, de què si Espanya fos una
República, el president viuria en un pis de Renda Limitada? Que n’és de infantil. Sempre només recordi que
Miterrand, el president de la República francesa i ell que era socialista o
sigui dels de anar contra el burgués
insaciable y cruel, la seva pompa va superar, cosa que encara mai cap
governant ho havia aconseguit, la del Rei Sol. Es clar de que ell tenia de mantenir
la seva família oficial i la de la seva
amant i la filla dels dos.
I ara anem per el Rei Emèrit Joan Carles I i
que com a bon Borbó, sigue la racha, recordem de que el seu besavi Alfonso XII,
sortia de nit d’amagat i disfraçat, del Palau, per “anar de putes” tal com diu actualment l’alcaldessa de Madrid i
asseguren que va morir, per cert molt jove,
de sífilis. El seu avi Alfonso XIII “liat” entre d’altres, amb la Carmen
Ruiz Moragues a la que va deixar-li de descendència i com a record, a Don Leandro,
per cert fa temps ja reconegut, oficialment, com a seu fill natural, com si els
altres es fessin artificialment. Després
del seu avi Alfonso XIII, què ja va dir la seva esposa l’anglesa Victoria
Eugenia, que al final es varen separar i ella vivia a Lausanne.........“del meu
matrimoni? que vol que li digui, els espanyols al principi son bons
marits, però després.........”.
Desterrat va morir tot sol, en una
habitació de un hotel a París. El seu
pare Don Juan, que era també un veritable Don Juan, malgrat haver-se casat amb
una cosina seva.
I ara anem per l’ emèrit. Primer, actualment és un gran gourmet,
ja que totes les seves energies de iaio, les dedica a visitar el restaurants més reputats de tot el
mon i
part del estranger. Quan era només que un trist capità del exercit franquista i com que “era tant guapo” va
engatusar a una princesa de Grècia i només al entregar-li l’anell de prometatge
ja va quedar retratat del tot, del que era realment, un pinxo.
Jo encara recordo i amb molta enyorança, el dia que vaig anar a “demanar-la”,
tal com es feia en aquell temps, a casa dels seus pares a la noia, qepr, que
ens acabàvem de prometre el 30 d’agost del 1943
ja que des de el 1941 al 1943, només ens escrivíem, degut al collons de la inacabable
mili franquista i com que
ja ens havíem triat mútuament per poder viure tota la vida plegats, amb l’amor
que li vaig introduir aquell dia al seu dit la meva anell de prometatge, tal
com ella a continuació em va posar la seva i fins el 17 de desembre del 1945
que ens varem poder casar.
Que va fer el “Pînxo” aquell dia ja tant llunyà?
doncs segons asseguren “males llengües”, li va llençar l’anell de lluny com aquell que tira un os amb
un gos. I com han acabat? doncs després de fotre-li tres fills i fer-li portar unes banyes de
campionat, les darreres amb la Corina i
actualment es veu que cadascú fa la vida per el seu compte, ja que no volen pas
mai més, dissimular res de res.
“Continuarà”
PERE PÍ CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà
