Ja fa uns dies, que varem poder comprovar com amb
un homenatge espectacular, en un Camp Nou abarrotat de “culés” i recolzat per la directiva, el cos tècnic i els seus companys d’equip, més que un “acomiadament”,
potser va ser més aviat un, “fins un altre dia”, d’en Xavi Hernández.
És per aquest motiu que ho vaig recordar, quan
diumenge al veure l’acomiadament tant “fúnebre”
de Iker Casillas, que com a jugador del Real
Madrid i després de 25 anys de defensar els colors del Club i al que ha donat
dies de glòria, tant amb el “Real” com a la selecció espanyola, que em va caure
l’ànima als peus, al veure’l tant sol darrera de la taula i sense ni poder
contenir-se les llàgrimes, en la fredor de la Sala de Premsa del Bernabeu,
sense cap directiu, ni cap company d’equip que el varen pas acompanyar i encara
el pobre, llegint el seu “agraïment” al Real Madrid i jo vaig pensar
interiorment: I a on és el “senyoriu” del Real Madrid, que en totes les tertúlies
esportives del altiplà, sempre recalquen
i en tot moment, del seu senyoriu?.
Però es veu que de al final se’n ha donat compte el
senyor Florentino Pèrez, que l’havia cagada
i avui dilluns s’han decidit a fer-li el gran homenatge, o sigui que és de
savis, rectificar.
PERE PÍ CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada