Al còctel endegat per els de costum, però això si, sempre sota la batuta omnipotent
d’en Mas i en Junqueras, que malgrat
anar com a quart i cinquè de la colla, si per casualitat guanyessin ells, yo me lo guiso, yo me lo como, en Mas continuaria de president i en
Junqueras i com en les Revistes d’en
Colsada, com a chico del conjunto, de Vice, quan no
se pas qui els deu haver anomenat i més
aviat crec de que ho han estat a dit, per què si aquest trio, son els tres
personatges de més prestigi catalans, bona nit i tàpa’t.
Per què mireu el que acabo de llegir: El
que necessitem, no és el canviar de nacionalitat, sinó el que necessitem, és canviar
de govern, per què si no és així i escrit amb tot el meu respecte,
serien, los mismos perros, peró
con los mismos collares.
El que
va de primer Raül Romeva, ex directiu de ICV i segons manifesta el socialista Maurici Lucena, que de cap
manera es pot ser d’esquerres e independentista i que per cert es necessita
tenir estómac en Mas, ja que durant l’etapa de polític professional de Romeva i
com a dirigent de ICV, que fa pocs mesos que va acabar, li havia dedicat
amb en Mas fortes desqualificacions, però
què importa, oi?, tot el que sigui per la independència, pelillos a la mar, i ja diuen que aquesta llista es fa per tal de
poder arribar a “maquillar” una coalició
entre CDC i ERC, que al final pot acabar amb la fusió dels dos partits,
ja que el nom de Convergència, tots ja ho sabem de que no ven, degut a estar
emmerdada en el cas Palau amb Millet i Montull i que per la qual cosa tenen
embargades 15 seus que tenen escampades per tot Catalunya i el nom del partit,
desprestigiat del tot, degut als embolics sobre la hipotètica “deixa”,
inicialment “herència”, del seu pare, als seus 7 nets i a la seva nora,
amb diners no declarats a Andorra, amb
que està ficat Jordi Pujol, el seu fundador.
La segona, Carme Forcadell, aquella mitinguera
i expresidenta d’ANC, que a través del micró, cridava: President, posi les urnes!.
I finalment com a tercera, la Muriel Casals,
que mentre ha estat presidenta d’Òmnium Cultural i tal com els seus sectaris antecessors,
sempre s’han negat a concedir, al millor escriptor que hem tingut mai en llengua
catalana, en Josep Pla, el Premi
d’Honor de la Llengua Catalana.
I finalment la ironia d’en Duran Lleida quan afirma: Sempre s’ha dit de que els de UDC, érem incapaços de presentar-nos sols a unes eleccions i al final els únics
que ho han fet, han estat els de Convergència.
Donde
las dan las toman.
PERE PÍ CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada