Ja que quan vaig veure la foto dels quatre
aspirants a presidents del Barça, disfressats amb la samarreta soberanista i a
més a mes, al costat dels tres principals candidats a la cèlebre llista d’en
Mas, vaig sentir vergonya aliena, quan l`únic que s’havia declarat
independentista de pro, va ser l’inefable Joan Laporta, al que tots ja li
coneixem i de bell antuvi el pa que si
dona, doncs jo sempre he cregut que de
cap manera mai s’ha de barrejar l’esport amb la política, ja que al final tot sempre acaba malament.
Qui carai els devia ensarronar aquell dia a
que es deixessin entabanar amb anar a fer els ninots tots tres, doncs amb en Laporta ja se hi podia comptar,
guarnits d’aquella manera. Jo crec de que el Barça sempre ha estat un símbol
real de Catalunya, per la qual cosa ja el varen batejar i amb temps d’en
Franco, com el que és, més que un club, però mai he sentit a
dir de què els més de 100.000 socis que
son, de que tots son independentistes,
aleshores en Bartomeu ja no podrà dir
mai més, de que ell és el
president de tots, els
barcelonistes, ja que jo estic segur del
tot que no ho son tots de
independentistes sinó que hi deuen haver
de tots els partits i fins i tot de fora de Catalunya o sigui del altiplà.
I ara al pobre Xavier Sardà li ha tocat, bailar
com la mas fea, a l’escriure el que pensava, doncs ha topat amb tota la
caterva del sectarisme més pur i ja secular de tota la trepa d’independentistes
i sobretot els professionals de l’insult, per només haver escrit, de que amb
ell i com aficionat barcelonista li molestava aquesta fotografia, que
l’han fotut a parir, doncs normalment els d’aquest per mi inútil pensament i
tal com els partits únics de les
dictadures i a Espanya en varem tenir un
bon exemple amb prop de 40 anys, que
només ells estant en possessió de la veritat i en canvi la història ja ens ha demostrat
que de sempre i amb la capa dels nacionalismes, s’han comés les pitjors barbaritats
d’aquest mon. Alemanya amb el nazisme,
Itàlia am el feixisme, Espanya amb el franquisme, la URSS i els seus satèl·lits
amb el comunisme i tot el que acaba amb “isme”, doncs afortunadament, democràcia, no hi acaba.
És el peatge que hem de pagar els catalans,
per escriure el que pensem. Quina tristor!
Xavier
Sardà, no ens coneixem de res, però i en aquest aspecte, estic completament
d’acord amb tu.
PERE PÍ CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada