dijous, 23 de juliol del 2015

1878-JO TAMBÉ SOC, XAVIER SARDÀ

Ja que quan vaig veure la foto dels quatre aspirants a presidents del Barça, disfressats amb la samarreta soberanista i a més a mes, al costat dels tres principals candidats a la cèlebre llista d’en Mas, vaig sentir vergonya aliena, quan l`únic que s’havia declarat independentista de pro, va ser l’inefable Joan Laporta, al que tots ja li coneixem i de  bell antuvi el pa que si dona,  doncs jo sempre he cregut que de cap manera mai s’ha de barrejar l’esport amb la política,  ja que al final tot sempre acaba malament.

Qui carai els devia ensarronar aquell dia a que es deixessin entabanar amb anar a fer els ninots tots tres, doncs amb  en Laporta ja se hi podia comptar, guarnits d’aquella manera. Jo crec de que el Barça sempre ha estat un símbol real de Catalunya, per la qual cosa ja el varen batejar i amb temps d’en Franco, com el que és,  més que un club, però mai he sentit a dir de què  els més de 100.000 socis que son, de que  tots son independentistes, aleshores en Bartomeu ja no podrà dir  mai més,  de que ell és el president de tots, els barcelonistes,  ja que jo estic segur del tot que no  ho son tots de independentistes sinó  que hi deuen haver de tots els partits i fins i tot de fora de Catalunya  o sigui del altiplà.

I ara al pobre Xavier Sardà li ha tocat, bailar com la mas fea, a l’escriure el que pensava, doncs ha topat amb tota la caterva del sectarisme més pur i ja secular de tota la trepa d’independentistes i sobretot els professionals de l’insult, per només haver escrit, de que amb ell i com aficionat barcelonista li molestava aquesta fotografia, que l’han fotut a parir, doncs normalment els d’aquest per mi inútil pensament i tal com els partits únics de les dictadures i a Espanya en varem tenir un  bon exemple amb prop de 40 anys, que  només ells estant en possessió de la veritat  i en canvi la història ja ens ha demostrat que de sempre i amb la capa dels nacionalismes, s’han comés les pitjors barbaritats d’aquest mon. Alemanya amb  el nazisme, Itàlia am el feixisme, Espanya amb el franquisme, la URSS i els seus satèl·lits amb el comunisme i tot el que acaba amb “isme”, doncs afortunadament, democràcia, no hi acaba.

És el peatge que hem de pagar els catalans, per escriure el que pensem. Quina tristor!

Xavier Sardà, no ens coneixem de res, però i en aquest aspecte, estic completament d’acord amb  tu.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada