dimecres, 8 de juliol del 2015

1842-ELS FRACASSOS HABITUALS D’EN MAS

Amb majoria simple i 62 diputats, Mas va aconseguir arribar a president de la Generalitat, però poc temps després, li va sorgir de cop la seva egolatria i malgrat de que ni Convergència, ni en Pujol, ni ell  mai ho havia estat, li va venir la diarrea de voler ser independentista i com que li va agafar tant fort aquesta ceba, va anticipar eleccions per tal d’aconseguir majoria absoluta, per poder -però només simbòlicament-  tenir el gran honor de ser davant de la història, el primer president de la República Catalana Independent, però el tret li va sortir per la culata, ja que molts dels seus electors habituals, no li varen voler admetre de cap manera, el seu canvi de camisa i  li van fer el salt, per què només en va treure 50 de diputats, o sigui que va demostrar de una forma fefaentment, la seva gran visió política, per la qual  cosa i des de aleshores, ha d’estar contínuament ballant al so de la música, que ERC vulgui tocar.

I com que ja diuen de que el ser humà, és l’únic animal que sempre ensopega i més de una vegada amb la mateixa pedra, ara per el 27-S, ha  volgut posar, toda la carne en el asador, i està organitzant tots els tripijocs al seu abast, fins i tot de promocionant candidatures sense polítics i com que ara ja es presenta sense UNIÓ (UDC),  les enquestes i abans de que això succeís  ja li havien pronosticat un resultat de un màxim de 38 diputats, doncs ara crec de que encara en seran menys..

I pensar de que l’Ex Molt Honorable, com presumia durant un cert temps, per el seu ull clínic quan el va anomenar però a dit, com el seu successor, però i com tots els negocis –Banca Catalana, Revista Destino, Enciclopèdia Catalana, tots se’n va anar al  Cel-  que ha tocat en Pujol, al final li ha sortit “covarot”.

Pobre Mas, qui t’ha vist i qui et veu!

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada