En aquest moments no identifico aquest Sr. Quim Torra, però si que el FELICITO pel contingut d'aquesta carta adreçada al Ex-President Montilla, hi que evidentment ens va caure com una llosa al cim de la majoria de catalans de soca-rel i maluradament el temps ens ha donat la raó ...
...I és que, com diu l'adagi: "Ni els gossos mosseguen la ma de qui els dóna menjar".
...I és que, com diu l'adagi: "Ni els gossos mosseguen la ma de qui els dóna menjar".
Tema: Carta oberta al "HONORABLE" Montilla
Val la pena.Llegiu-la sencera i desprès, si ho creieu útil, envieu-la.
És vergonyós que qui ha presidit la Nació Catalana, faci aquesta ofensa tant greu.
És vergonyós que qui ha presidit la Nació Catalana, faci aquesta ofensa tant greu.
O rectifica aquesta equivocada opinió i demana perdó en els mateixos mitjans, on ha a perpetrat l'insult, o se'l tregui de la galeria de il·lustres Presidents i declarar-lo Gens Honorable Montilla.
ALGÚ HO HAVIA DE DIR ! ! ! !
Ja en som de desgraciats els catalans, d'haver-lo tingut de President ! ! ! !
Molt Honorable senyor José Montilla,
He tingut l’oportunitat de poder veure l’entrevista que, ahir dimecres, van fer-vos al programa d’Els Matins de TV3. No va ser, doncs, cap novetat sentir-vos dir que negueu el dret a l’autodeterminació a Catalunya. Escoltar-vos em produeix una gran tristesa. No és massa freqüent que un demòcrata no reconegui el dret dels pobles a decidir el seu futur; però el que segur que és un cas únic fins ara, és que qui ha estat president d’un país no aspiri que aquest pugui expressar-se lliurement i responsablement.
Ho lamento. Sou l’únic president de la nostra màxima institució que al llarg de la nostra història manteniu aquesta opinió. Cap dels vostres predecessors, ni, és clar, el president que us va succeir, no la comparteixen.. Tampoc és de rebut al món, el qual, amb tota naturalitat, ha decidit ja quins són els passos a seguir en el cas que una nació vulgui autodeterminar-se. Vegi’s, in extenso, la decisió del Tribunal Internacional de Justícia de La Haia sobre Kosovo. Vós argumentàveu, en el programa de televisió esmentat, que no volíeu que Catalunya fes el ridícul. Jo tampoc, i menys que ningú que el ridícul el faci un expresident de la Generalitat. Us aconsello, doncs, que us llegiu abans que res aquesta decisió.
Però no us escric aquesta carta per parlar-vos del dret a la llibertat del poble català, o, si voleu, del deure a l’autodeterminació que té qualsevol nació conscient de voler ser i de voler participar com a tal en la millora i el progrés de la humanitat. Us escric aquesta carta per la desolació que tinc, per la vexació que m’ha colpejat, pel dolor que he sentit quan en Els Matins heu afirmat que "Franco organitzava referèndums" i que aquesta "és la modalitat preferida dels dictadors". Tot i que heu puntualitzat que “no volíeu” comparar el president Mas amb un dictador, la frase ja l’havíeu deixat anar, amb l’evident intenció de fer just el contrari del que negàveu, associar Artur Mas amb el general Franco i el referèndum per a la independència de Catalunya amb els referèndums que s’organitzaren sota el feixisme.
Molt Honorable senyor, he tingut l’oportunitat d’estudiar amb una certa profunditat el que va suposar la dictadura de Franco i l’exili, sobretot els primers anys del gran èxode. He pogut conèixer alguns exiliats i molts fills de la diàspora. I també he pogut sentir els testimonis dels qui es van quedar, els qui van veure els seus familiars afusellats pel dictador, els qui van ser represaliats, els qui van mantenir l’èpica batalla de la resistència catalana de l’interior per la democràcia i les llibertats perdudes. Sí, aquesta resistència també va ser per vós i pels vostres fills.
Una llarga nit de tenebres va caure sobre Catalunya, el mateix país que us va acollir a vós i que va permetre que moltes famílies d’Espanya trobessin un futur i una dignitat que no podien somniar en els pobles i ciutats on vivien i d’on, tristament, es van veure obligats a marxar.
Per tots aquests motius, no puc acceptar en absolut que goseu comparar el dictador Franco, el genocida, amb el president Mas, ni els referèndums del feixisme amb el referèndum d’un poble que es vol manifestar democràticament. Les paraules que heu pronunciat són un deshonor per vós, pel càrrec que heu ocupat i pel país que heu representat. Més aviat hauríeu de preguntar-vos com algú pot voler impedir que s’exerceixi el vot en ple segle XXI.
Molt Honorable senyor, us prego doncs, respectuosament, que en nom de tantes dones i homes a qui heu insultat, us penediu públicament de les vostres paraules. D’altra manera, en respecte a la memòria de tots els qui van lluitar per la llibertat, no podrem reconèixer en vós el títol que ostenteu. Està en joc el vostre honor, senyor Montilla.
He tingut l’oportunitat de poder veure l’entrevista que, ahir dimecres, van fer-vos al programa d’Els Matins de TV3. No va ser, doncs, cap novetat sentir-vos dir que negueu el dret a l’autodeterminació a Catalunya. Escoltar-vos em produeix una gran tristesa. No és massa freqüent que un demòcrata no reconegui el dret dels pobles a decidir el seu futur; però el que segur que és un cas únic fins ara, és que qui ha estat president d’un país no aspiri que aquest pugui expressar-se lliurement i responsablement.
Ho lamento. Sou l’únic president de la nostra màxima institució que al llarg de la nostra història manteniu aquesta opinió. Cap dels vostres predecessors, ni, és clar, el president que us va succeir, no la comparteixen.. Tampoc és de rebut al món, el qual, amb tota naturalitat, ha decidit ja quins són els passos a seguir en el cas que una nació vulgui autodeterminar-se. Vegi’s, in extenso, la decisió del Tribunal Internacional de Justícia de La Haia sobre Kosovo. Vós argumentàveu, en el programa de televisió esmentat, que no volíeu que Catalunya fes el ridícul. Jo tampoc, i menys que ningú que el ridícul el faci un expresident de la Generalitat. Us aconsello, doncs, que us llegiu abans que res aquesta decisió.
Però no us escric aquesta carta per parlar-vos del dret a la llibertat del poble català, o, si voleu, del deure a l’autodeterminació que té qualsevol nació conscient de voler ser i de voler participar com a tal en la millora i el progrés de la humanitat. Us escric aquesta carta per la desolació que tinc, per la vexació que m’ha colpejat, pel dolor que he sentit quan en Els Matins heu afirmat que "Franco organitzava referèndums" i que aquesta "és la modalitat preferida dels dictadors". Tot i que heu puntualitzat que “no volíeu” comparar el president Mas amb un dictador, la frase ja l’havíeu deixat anar, amb l’evident intenció de fer just el contrari del que negàveu, associar Artur Mas amb el general Franco i el referèndum per a la independència de Catalunya amb els referèndums que s’organitzaren sota el feixisme.
Molt Honorable senyor, he tingut l’oportunitat d’estudiar amb una certa profunditat el que va suposar la dictadura de Franco i l’exili, sobretot els primers anys del gran èxode. He pogut conèixer alguns exiliats i molts fills de la diàspora. I també he pogut sentir els testimonis dels qui es van quedar, els qui van veure els seus familiars afusellats pel dictador, els qui van ser represaliats, els qui van mantenir l’èpica batalla de la resistència catalana de l’interior per la democràcia i les llibertats perdudes. Sí, aquesta resistència també va ser per vós i pels vostres fills.
Una llarga nit de tenebres va caure sobre Catalunya, el mateix país que us va acollir a vós i que va permetre que moltes famílies d’Espanya trobessin un futur i una dignitat que no podien somniar en els pobles i ciutats on vivien i d’on, tristament, es van veure obligats a marxar.
Per tots aquests motius, no puc acceptar en absolut que goseu comparar el dictador Franco, el genocida, amb el president Mas, ni els referèndums del feixisme amb el referèndum d’un poble que es vol manifestar democràticament. Les paraules que heu pronunciat són un deshonor per vós, pel càrrec que heu ocupat i pel país que heu representat. Més aviat hauríeu de preguntar-vos com algú pot voler impedir que s’exerceixi el vot en ple segle XXI.
Molt Honorable senyor, us prego doncs, respectuosament, que en nom de tantes dones i homes a qui heu insultat, us penediu públicament de les vostres paraules. D’altra manera, en respecte a la memòria de tots els qui van lluitar per la llibertat, no podrem reconèixer en vós el títol que ostenteu. Està en joc el vostre honor, senyor Montilla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada