1966-L’ACORD ENTRE CDC I ERC, TRONTOLLA?

Perquè  a Junqueras, no li ha pas semblat  gaire be ni correcte, l’escorcoll de la seu de CDC i de la seva Fundació CatDem, quan els escolanets d’en Mas, en Quico Homs i en Rull el volen presentar com el líder de la anticorrupció, si la mateixa la tenen a dins de casa seva, per la qual cosa, la fràgil entesa entre el dos partits, ja s’està posant a proba, fins i tot, abans de començar la campanya del  27-S.

Els escorcolls policials de les dues seus i els indicis trobats en les investigacions, han provocat  de que Oriol Junqueras  exigeix a Mas  explicacions i fets  contra la corrupció,  ja que el líder de ERC sempre ha estat molt refractari per acceptar la llista conjunta dels dos principals partits independentistes  i un dels seus temors primordial ja era  de que  algun cas tèrbol i  com ara ha sorgit  relacionat amb el seu soci, esquitxi a ERC i si finalment ho va acceptar, va ser per què en Mas el va amenaçar de que en aquest cas, de cap manera convocaria noves eleccions, però els recents i nous indicis sobre les comissions del 3% en la obra pública, han disparat de nou els recels, ja que ell diu que no creu en el discurs de CDC que planteja  la investigació, com  un intent de frenar  el soberanisme  i en canvi va demanar al seu soci que demostri, però fefaentment, el seu compromís contra la corrupció  i facilitin la informació que els demana la Justícia, afegint de que ERC, no es ni corruptor ni corrupte, ja que diu de que al seu partit la corrupció  li produeix fastig, hi ho va aprofitar per defensar  el treball i la integritat  de la immensa majoria dels jutges, una declaració avui dia, del tot impensable en Convergència, ja que en Mas ens te acostumats a assegurar de que,  la culpa, sempre  es de Madrid.  

Malgrat tot això, cap de dos i en el acte “multitudinari” de precampanya dels Junts per Si, va fer ni  esment sobre els escorcolls que s’estaven portant a terme aquell dia i només en Mas  i com sempre només tirant pilotes fora, es va limitar a “assegurar”, de que tot aquell merder,  “només” era  Joc brut del Estat.

I en canvi hi ha hagut qui ha  carregat en contra del nº 1 de la llista Raül Romeva, que fa només cinc mesos que l’escorxava amb en Mas  per lo de la corrupció i avui dia l’amaga sota de les seves faldilles, per la qual cosa ja ho va dir en Lluis Llach  nº 1 de Junts pel Si per Girona, de que estava com un tren.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

1965-L’ACTE MULTITUDINARI DEL PASSEIG LLUIS COMPANYS, PER MI, UN FRACÀS

Per què i segons els organitzadors, el “poti, poti” de  de Junts pel Si, i tots ja sabem de què, quien parte y reparte, se queda con la mejor parte, hi varen prendre part unes 100.000 persones, ara be, si tenim en compte de que Barcelona hi han uns 1.600.000 habitants i a tot  Catalunya 7.512.982, sembla demostrar de que aquesta minoria, que de un temps ençà fot tant xivarri i tot plegat al final no servirà per res, que  de cap manera poden fer ballar a tot Catalunya, amb la seva ceba independentista d’en Mas, però que li va venir de cop, com una diarrea, només fa uns tres anys, per què abans, ni ell, ni en Pujol, ni Convergència, mai ho havien estat de independentistes i jo tinc la seguretat absoluta de que si Catalunya fos independent, tots aquests tripijocs  del Clan Pujol, com del pare d’en  Mas, que han anat sorgint a la llum pública, mai s’haurien arribar a poder saber i tot hauria acabat i tal com va acabar feliçment per la família Pujol, lo de l‘aixecada de camisa de Banca Catalana, que ell al saber ja uns dies abans, que la Banca seria intervinguida judicialment, a corre-cuita es va vendre a una colla de passerells, els milers d’accions que ell en tenia, però que encara  en va treure el seu alt preu i en canvi al haver estat intervinguda, cap acciò valia des de aleshores, mès de una pesseta.

I mentre la Guardia Civil i els membres de la Fiscalia Anticorrupció i per ordre del Jutjat de El Vendrell, escorcollaven la seu de Convergència i de la seva fundació CatDem,  en Mas i encara volent treure pit en la  seva intervenció  com a presidenciable, malgrat ser nomes el nº 4 d’aquesta llista, i és va limitar a passar com de puntetas sobre el tema i es va limitar a “assegurar”, de que tot “allò” només havia estat “un joc brut”, del Govern Central, paraules que em varen fer recordar les mateixes, quan els fiscals  Mena i Villarejo  el varen voler empaperar, que va pronunciar aquestes mateixes paraules.

I l’acte el va  tancar Raül Romeva cap de llista, peró només que simbolic, doncs ell, tant llest que es pensa que és, i es veu de que encara no s’ha donat compte de que li han deixat encapcelar-la, per què ja ha estat previament escollit per tal de posteriorment fer-lo servir de titella amb els desitjos, tant d’en Mas com en  Junqueras, els veritables promotors  de la  martingala del Junts pel Si, ja que  el seu joc,  és el de crear il·lusió,  ja que sense ells no hi ha futur.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà   

1964-EL PERIÓDICO DEL 30 D'AGOST - DIENT LES VERITATS, ES PERDEN LES AMISTATS

Dos escrits, que ha sortit publicats en un diari de Barcelona, per cert un dels que està fortament subvencionat per la Generalitat.

Noves eleccíons a Catalunya

 les terceres en només cinc anys. Des de que Artur Mas està a la Generalitat  als catalans ens ha embarcat en una permanent ines- tabilitat i¡ en una constant tensló politica. És sabut -com les en- questes del mateix Govern han confirmat- que la majoria dels ca­talans ens sentim espanyols. ¿A què ve llavors això? ¿Per què Mas està generant aquest conflicte poli- tic? El 27-S els catalans tenim una gran oportunitat d'independitzar- nos d'Artur Mas, de posar fi a tanta incertesa, tensió i divisió social. Ja seria hora.

Llegeixo sovint  expressions

com «les votacions son la festa de la democracia», amb les quals es vol justificar que qualsevol as- sumpte ha de ser sotmés a vota­do, si no ja no existeix aquesta tes­ta. Pura demagogia, com gairebé tot. ¿Es va sotmetre a votació adoptar l'euro com a moneda de curs legal, o el rescat d'entitats bancáries? En democrácia no tot se sotmet a votació, en demagogia potser és una practica habitual. Per tant, oblideu-vos del suposat dret a decidir, que no existeix en cap ordenament jurídic mundial, i, per favor, dediqueu-vos a governar i no a enredar un poble a qui tenen per ignorant.

1963-MAS I EL COMPTE DE LA LLETERA AMB LES PENSIONS

En Mas i tal com a somiatruites amb que jo el tinc conceptuat i de bell antuvi, sempre ens ha “intentat” assegurar i fer-nos creure, que d’aconseguir-se el “miracle” de la independència de Catalunya, les actuals pensions, fins i tot, es podrien apujar una  miqueta,  però mai ens ha aclarit com pensa poder  fer-ho, i jo quan ho sento i a mi com a pensionista que soc, m’esgarrifo, només de pensar per si el dia de demà, el jo poder cobrar la meva pensió, per la qual cosa vaig tenir de cotitzar 45 anys, tingués de dependre de la Generalitat, per què al nostre president mai li ha tremolat el pols, quan ha tingut de confessar i de fa molt de temps, com amb les farmàcies, de que no te diners i no pot pagar les seves factures mensuals, per què fins ara encara pot acudir a pidolar avançaments al Govern Central, que per cert ja  li devem més de 45.000 milions d’euros, però i  el dia que siguem independents, a on podrem anar a pidolar?, per què ells segur que tota la seva trepa i sobretot els expresidents, cosa que clama al Cel, de que a final de mes ells podrien percebre  els seus sucosos sous i altres mamandurries, però els demés, que es fotin.

Per què  les despeses que ens costarien al crear un nou estat, superarien amb escreix i de bon tros, els 16.000 milions d’euros, que diuen que surten  de Catalunya, segons resa la propaganda soberanista  i que en canvi i segons han demostrat  Josep Borrell i Josep Llorach amb el seu llibre Las cuentas  y los cuentos de la  de la independencia,  que en canvi no ens tornen o sigui de que al final i amb la desitjada per alguns independència, faríem el negoci d’en Robert amb les cabres i el mateix Mas-Colell ha reconegut de que només hi hauria un  petit excedent  fiscal de uns 2.500 milions, insuficient per poder cobrir el forat de les pensions catalanes, que amb dades  oficials va en camí aquest any de superar els  5.000 milions  de dèficit.

Afirmar de que les pensions catalanes estarien més ben garantides amb un Estat Català,  i que  serien més altes,  que és només que un  engany  i no ens expliquen pas com pensen finançar-les, o seria una nova volada de coloms, a que ens te ja tant acostumats en Mas.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

1962-JA DIUEN DE QUÈ, “A CADA CERDO, LE LLEGA SU SAN MARTIN”

Doncs encara no fa ni 24 hores que jo comentava el total i complert desencert de intentar presentar per els seus “camarades” de partit amb en  Mas, com el prototip de la lluita contra la corrupció, quan avui tota la premsa en va plena  de que la Justícia i a través de representants de la Fiscalia Anticorrupció, per Agents de la  Guardia Civil, de Madrid, Barcelona i Tarragona, està registrant  el local de Convergència i la seva fundació catalanista i demòcrata CatDem, vinculada al partit que presideix Artur Mas, així com també als ajuntaments de San Cugat, Figueres i Lloret de Mar i el domicili de l’ex tresorer de Convergència Daniel Osàcar, investigant i rastrejant possibles pagaments del 3% de la  empresa constructora Teyco, propietat de la família Sumarroca, estretament lligada a Jordi Pujol i també un dels fundadors de Convergència, per pagaments en concepte de “comissions”, per tal de poder obtenir adjudicacions públiques, quan encara tots recordem quan el 24 de febrer del 2005 o sigui si que en fa d’anys, de que en ple Parlament, en Pasqual Maragall li va fotre per la cara amb  en Mas i dirigint-se a la bancada de CiU, els hi va dir: Vostès tenen un problema. I aquest problema es diu 3%, el que va provocar un terratrèmol i què en Mas, aleshores Cap de la oposició, es va enfilar per les parets negant-ho, i en canvi temps després, Convergència  ha quedat imputada per aquest cas i ja tenen embargades per el Jutjat, 15 de les seves seus que te escampades per tot Catalunya, doncs el jutge hi veu indicis de delicte en aquests pagaments irregulars i que ara han sortit a través de uns apunts comptables de Jordi Sumarroca  i que han estat el desencadenament d’aquesta operació.

Però immediatament i malgrat de que aquesta s’engloba en la segona fase de la operació Petrum, ja ha sortit l’inefable Josep Rull, nº 2 i secretari general de Convergència, assegurant, de que aquest moviment, ha estat només una operació política per lluitar contra el soberanisme a les portes del del 27-S i per tal de buscar com objectiu  l’espectacle mediàtic  i abans sobretot de unes eleccions transcendentals, doncs tots ja sabem que des de el 9-N, per ordre de qui actua la fiscalia  i que la espectacularitat de la operació, ja deixa ben clar el seu objectiu.

Doncs miri senyor Rull, per mi i sempre al meu modest criteri, les seves deplorables declaracions, son un insult a la intel·ligència dels catalans per què ens pren per babaus, doncs a casa meva com a cap del 99% dels catalans, li puc ven assegurar,  de que mai han vingut, ni vindran, a  fer cap mena d’escorcoll.

En canvi jo els hi aconsellaria de que ni Convergència ni la Generalitat, busquin ara tres peus al gat  i no intentin i per no confondre al personal, de trobar  culpables fora de  les seves files.

Per cert Raül Romeva, s’afegeix a la tesis de la seva “intenció política”, però demana “transparència”. Doncs jo li aconsellaria que aquesta, la demanes al seu nº 4 de la llista d’en Mas.

PERE PÌ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà      

1961-MAS, COM A GARANTÍA CONTRA LA CORRUPCIÓ? NO EM FEU RIURE

Com el “poti, poti” de Junts per el Si, poden tenir la barra d’arribar a afirmar aquesta bretolada, o presa de pel, al presentar-lo com un gran lluitador contra la corrupció, malgrat la seva llarga relació en el passat amb la família Pujol i no tenir encara ni programa, però  si un argument fort de campanya, doncs segons en Mas, el sol fet de proclamar unilateralment la independència de Catalunya, la convertirà, per obra i gràcia del Esperit Sant, en el País de les Meravelles, o es que ens prenen als catalans per babaus, quan tots ja sabem i de bell antuvi, que Convergència, te les 15 seus escampades per Catalunya, embargades per la Justícia, al estar aquest partit  imputat per  el Cas Palau junt amb Millet i  Montull, que el ex secretari General Oriol Pujol, també ho està per el Cas ITV i en el que ell sempre ha defensat la seva innocència,  que tampoc mai ha criticat obertament al seu pare polític, l’Ex Molt Honorable,  sobre  la “deixa” que procedent del seu pare, malgrat que encara documentalment fins  avui ho hagi pogut demostrar fefaentment, a la seva nora i als set fills i sense declarar durant tants i tants  a Andorra i que fins que un diari del altiplà ho va descobrir, aleshores ell per fi es va decidir a confessar-ho.

I el més gros de tot, que mentre Mas era Conseller de Obres Públiques, Conseller d’Economia i al final Conseller en Cap, en Governs de Pujol, i ell en canvi mai es va arribar ni a olorar dels tripijocs que els fills de Jordi Pujol feien a la seva esquena, el seu pare també tenia  una bona fortuna sense declarar i amagada al paradís fiscal de Lienchtenstein.

I de que  Mas te un fort prestigi internacional? Sempre s’ha dit de què, el que te gana, somia pa,

I amb aquest currículum tant extens, ens volen vendre l’ase, de que és la persona més indicada per lluitar contra la corrupció  i regenerar la democràcia, si el primer corrupte i mentre no es demostri el contrari,  ho és ell?

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà  

1960-LA MARE DEL QUICO HOMS

Raül Romeva, la nova estrella mediàtica  com  a nº 1 en el Junts pel Si, que fins hi tot, ja s’ha arribat a creure de serio el seu paper, quan realment tant en Mas com en Junqueras,  només  el volen fer servir de titella, junt amb les inefables Carme Forcadell i Muriel Casals i acompanyats en la Llista d’en Mas,  amb els  nous lìders de ANC i Òmnium, que mès de una vegada ha fet emprenyar amb en Mas, al discutir-li el seu paper hegemònic per després del 27-S.

El  millor argument laudatori que de moment només troben per enaltir la figura, fins ara sempre mediocre  d’en Mas, el destructor de CiU, és la seva suposada “lluita contra la corrupció” (?).

Sembla de que un dels problemes principals dels soberanistes, es de que no s’assabenten mai de res del que  passa al seu voltant, nI ells, ni els seus familiars.

La darrera “perla” d’aquest curull de disbarats, l’acaba de posar Quico Homs,  que no acostuma a decepcionar mai, sobretot quan es tracta de deixar bocabadats i estupefactes a l’audiència.

Ha titllat al Govern Central de “infinitivament cínic”, per la unificació  del preu dels medicaments a tot Espanya, el que els ha fet encarir a Catalunya , ja que la Generalitat havia negociat ja millors preus  que altres autonomies en aquests  productes.

Hi això ens ho acaba de confirmar el nº 2 d’en Mas de la Autonomia catalana, que per cert mai pot pagar al seu dia, les factures mensuals a les  farmàcies que dispensen les medecines per compte del Institut Català de la Salut.  Ja diuen de que un, sempre ha de quedar emmerdat, per una paella bruta.

I quan li diuen de que el Govern Central, legalment,  podria suspendre la autonomia de Catalunya, ell assegura de que ja fa molt de temps que ho han fet, però de una manera tant subtil, que ni la seva mare s’en ha arribat a assabentar de que encara  mai  ho hagin fet.

O sigui de segons ell, que en Rajoy retalla els drets dels catalans  i la mare del Quico Homs, encara no se’n ha arribat ni a assabentar.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà   

1959-JORDI SÁNCHEZ PRESIDENT DE LA ANC, ASSUMEIX LA POSSIBLE SORTIDA DE CATALUNYA DE LA UE

I segons les seves declaracions a la SER, va instar a tots els actors a buscar una sortida negociada, ja que aquest veu indubtable la expulsió de la Comunitat Europea si hi ha secessió, cosa que fins ara sempre ho havien negat els Caps de Junts per el Si,  ja que sempre ens han assegurat de que Europa i tal com es diuen habitualment els enamorats,  no poden viure un sense l’altre, quan malgrat que els pesi, Catalunya i per Europa,  realment no hi pintem res de res, per què i segons les enquestes del propi Centre  d’Estudis d’Opinió de la Generalitat, de que i en aquest cas, baixaria  més de un 15% el recolzament dels ciutadans, si aquest intent de homenet d’en Mas, ens reportes a la expulsió de la UE, malgrat de que dins de la ANC hi conviuen posicions europeistes i que son majoritàries que acceptarien la expulsió  de UE  i de la  euro zona si fos necessari, per tal d’aconseguir la independència, malgrat de que ells asseguren de que els tractats  de la Unió  Europea, no diuen res sobre una secessió dins de la UE.

Però el que cal tenir i molt en compte, de que un munt de dirigents comunitaris, sempre  s’han pronunciat  de que si el territori de un Estat membre, deixa de formar part d’aquest estat, per què  s’ha independitzat, els tractats deixaran d’aplicar-se a aquest territori i des de el mateix dia que  es proclami la seva independència, ja que tindria de ser un tercer país, dins de  la UE.   

Però  la oposició creuen  de que  aquesta mena de  “relliscada” del líder de la ANC, es una proba de que els soberanistes amaguem  informació als electors i que intenten enganyar als catalans, ja que segur de que Espanya vetaria l’entrada de Catalunya a la UE, com també ho farien el 83%  dels països membres.

I la Junta Electoral Central, ha denegat la petició de la Generalitat d’ampliar el termini per sol·licitar el vot per correu dels catalans que viuen al estranger per el 27-S i malgrat de que  la consellera de Governació Meritxell Borràs i que per aquest “trist” motiu ha fotut el crit al Cel, després de tot hem de tenir en compte que dels 195.000 catalans que hi han inscrits  en el estranger, a les eleccions del 2012, només varen votar un 6% o sigui prop de 9.300 vots i que si per aquesta ridícula xifra de votants i segur de que no tots varen votar a CiU,  perden les eleccions, Bona  nit i tapa’t.

 PERE PÌ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

1958-EL SOMNI D’EN MAS, EN UNA NIT D’ESTIU SENSE SON

Parodiant a Shakespeare, ja que amb  els vots únicament de CDC i ERC, el nostre somiatruites habitual, ha aconseguit aprovar de que l’ICO català, es pugui convertir en un groller embriò de un Banc Central, promogut per el  seu conseller d’Economia, en la seva deriva o ceba independentista, o sigui de que, aleluya! ja disposarem de una mena de Banc d’Espanya, però sobretot català, es a dir una altre “Estructura d’Estat” malgrat de que ell ja sap i de bell antuvi, que les te prohibides per el Tribunal Constitucional, però tots també ja sabem de que per el nostre president,  les lleis se les passa per el replà de l’escala -fins que algú, però que no sigui el caganer d’en  Rajoy li pari els peus a la seva supèrbia- quan no son a la seva conveniència, per la qual cosa, quan ja es catalana, tant per ell com per l’Ex Molt Honorable, volia dir de que estava tot solucionat, però que desgraciadament la experiència ens ha demostrat que des de que “gaudim” de Comunitat Autònoma, ha sortit tot completament al revés, per què em tingut la desgràcia de haver estat sempre governats, només que per una trepa de ineptes, ja que ells i per justificar les seves atzagaiades, sempre primer s’emboliquen amb una estelada,  per què així amb ells els hi sembla, que sota la capa de la mateixa, els hi dona patent de cors.

Però ara el Govern, haurà de demanar  previament al Banc Central Europeu, que es l’unic que te postestat per atorgar la llicència legal, o sigui una fitxa bancària i oportuna, per tal de que la entitat pugui operar, ja que ells volen de que al arribar al dia després del 27-S, o sigui, antes de asar ya pringamos, estigui tot preparat  per establir un estat independent i per aquest motiu ara ja compta  amb el recolzament  del Parlament, com també del Institut Català de Finances (ICO), faltaria  més, si son ells mateixos, estiguin en disposició de ja disposar de una entitat crediticia catalana, capaç de poder oferir prestams i de captar fons als mercats internacionals, ja que no es podran  nodrir i a partir del hipotètic aleshores, dels avançaments habituals que els hi feia el Govern Central, com tampoc de la Unió Europea  (UE)  mitjançant el Banc Europeu  de Inversions,  el que parlant en plata, realment vol dir, de engreixar encara molt més, l’escandalós e impagable deute que ja te actualment la Generalitat i sobretot, amb el Govern Central.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà  

1957-El delirio nacionalista no se conforma ni con la hipotética independencia catalana

TEMA QUE JO JA EN VAIG PARLAR AHIR I  AVUI TAMBÉ HO COMENTA UN DIARI DE 
L' ALTIPLÁ 

"FALTA todavía más de un mes para que se celebren las elecciones autonómicas catalanas, pero los partidos in­dependentistas han pisado el acelerador de la campaña. La lista unitaria Junts peí Sí -en la que el president Mas va de número cuatro- está preocupada por no lograr la amplia movilización a la que apela continuamente. Por ello, su cabeza de cartel, Raül Romeva, advirtió ayer de la necesidad de un «mandato claro en las urnas». Y desde la Assemblea Nacional Catalana van más lejos aún y su presidente, Jordi Sánchez, aboga por «decla­rar inmediatamente la independencia» si el Estado «coacciona» a la población tras el 27-S. Es una exhibi­ción diaria de despropósitos. Aunque lo que no es nin­guna broma es el desafío soberanista, que ya no parece tener marcha atrás. Más allá de que los distintos órga­nos del Estado estén vigilantes para impedir cualquier vulneración legal, los partidos no independentistas tie­nen de aquí a las elecciones una oportunidad única para desmontar con argumentos sólidos las falacias sobre las que se apoya el plan rupturista.

En este sentido, el conseller de Justicia, Germá Gordo, no ha tenido empacho en pedir que una Cata­luña independiente «no olvide la nación completa» y defender la posibilidad de extender «la nacionalidad catalana» a los ciudadanos del «resto de territorios de los Palsos Catalans», en referencia a Baleares y la Co­munidad Valenciana. No es un mero desvarío del con- seller. Su planteamiento es insultante para todos los es­pañoles de estas comunidades, que ya tienen naciona­lidad y no desean ser tratados como si fueran miem­bros de alguna colonia. Pero es, sobre todo, la demos­tración de que el delirio independentista va mucho más allá del deseo de romper con España. Su anhelo es la construcción de una realidad política inexistente que no quedaría satisfecho ni con una hipotética separa­ción de las cuatro provincias catalanas.

Aunque las elecciones del 27-S no serán plebiscita­rias como les gustaría a Mas y los suyos, no cabe dudar de su trascendencia. Y en función del resultado, el clima de incertidumbre que se puede generar afectará a todo el país. Máxime cuando el president defiende, por ejemplo, que bastaría con que los independentistas logren los 68 escaños de la mayoría absoluta para de­clarar unilateralmente la independencia, sin importarle siquiera qué porcentaje del censo acuda a las urnas. El Estado tiene suficientes instrumentos para impedir ta­maña ilegalidad. Una nación con tantos siglos de histo­ria común no se rompe por los delirios de nadie. Pero en un momento en el que tan importante es la estabili­dad, cabe volver a apelar a la sensatez de los catalanes."

1956-Dinero para el secesionismo

«DINERO, dinero y dinero», así resumía Talleyrand los éxitos de Napoleón. La gran política se jibariza de forma inevita­ble si se carece del fortín económico. Hasta Miguel de Cervantes escribió, en boca de Sancho, que «el mejor cimiento del mundo es el dinero».

Un interesante blog digital ha cifrado en 20.000 millones de euros lo gastado en los últimos años de forma directa por las administraciones públicas catalanas en la operación secesionista. Esa canti­dad se completa con los recursos indi­rectos aportados también de forma co­piosa para intentar la gran tropelía his­tórica. La tercera parte de la gigantesca deuda de la Generalidad se deriva del despilfarro para alimentar la voracidad secesionista.

No hace falta subrayar la extrema gra­vedad de las cifras contrastadas. Pero más grave parece a muchos la ausencia de la adecuada respuesta por parte del Gobierno de la nación. ¿Cuánto ha gas­tado Mariano Rajoy en contrarrestar la magna maniobra del soberanismo contra la unidad de España? La respuesta since­ra resultaría acongojante. Hasta hace unas semanas, el ordago secesionista no ha tenido otra contestación que la pasivi­dad arrogante, la aldeana cachaza, la sandez de que no hay que hacer nada porque el tiempo lo arregla todo, la polí­tica arriólica, en fin, de los tres monos de Nikko: Mizaru, no ver nada; Kikazaru, no oír nada; Iwazaru, no decir nada.

Para combatir el desafío de ese pobre hombre de cortos alcances que es Arturo Mas, manejado como una marioneta por Oriol Junqueras, era necesario destinar un robusto presupuesto a anular el cho­rro económico de las administraciones públicas catalanas. Y, además, adminis­trarlo con eficacia y austeridad por gen­tes capaces, no por amiguetes del partido, porque está enjuego el destino histórico de un país que mantiene su unidad nacio­nal desde hace cinco sigloS, tras protago­nizar una de las tres grandes historias del Occidente moderno.

La gran política, decía Winston Churchill, consiste en prevenir no en curar. Mariano Rajoy se esfuerza ahora en in­tentar curar la enfermedad soberanista que no supo prevenir. Nada de lo que es­tá ocurriendo se habría producido si ha­ce cuatro años se hubieran tomado las medidas necesarias para evitar el desmo­ronamiento y la escombrera. Es verdad que José Luis Rodríguez Zapatero, con su política de ocurrencias, estimuló una re­forma secesionista del Estatuto catalán y albrició a sus líderes. También es verdad que durante cuatro años y, desde una confortable mayoría absoluta, Mariano Rajoy, que tan certeramente ha resuelto la crisis económica, se ha distinguido por no hacer nada frente a la política sobera­nista de Oriol Junqueras y de su polichi­nela Arturo Mas.

«Poderoso caballero es Don Dinero», escribió nuestro clásico estevado. Los 20.000 millones de euros gastados por las administraciones públicas de Cataluña en los últimos años han cont ribuido decisiva­mente a la creación del clima secesionis­ta que vive hoy una parte del pueblo cata­lán, sobre todo porque el Gobierno Rajoy, con todos los recursos a su disposicíón, no ha sabido oponer al dinero turbio de la independencia el de la unidad de España.

Luis María Anson, de la Real Academia

1955-ELS INDEPENDENTISTES COPEN, CATALUNYA RADIO I TV3

Ara si que podem assegurar de que son realment, La Voz de su Amo, ja que la emissora pública ha entrevistat  29 dirigents vinculats a Junts per el Si, ERC i a la CUP i en canvi, a només 17 de partits contraris i en una programació molt polititzada.

Aquesta tendència encara s’ha aguditzat més, d’ençà de la recent defenestració  del director de la emissora Félix Riera, un militant de Unió Democràtica de Catalunya, quan Convergència va trencar amb aquest partit, demòcrata cristià, ja que només del 3 al 24 d’agost, han passat per els micròfons de Catalunya Ràdio, 13 polítics  de formacions o entitats soberanistes, apart de ERC i CUP, com per exemple el número 1 de la llista unitària Raül Romeva, que ha estat entrevistat tres vegades, només en el poc temps  que encapçala la “llista d’en Mas”, malgrat de què en Mas sempre ha assegurat la seva reelecció, si guanya els comicis.

També destaquem l’aparició de Oriol Junqueras, que he fet doblet ja que ha sortit a TV3 i a Catalunya Ràdio aquest estiu, que per cert va ser presentat com a  Cap de la oposició, malgrat formar part de la mateixa llista d’en Mas, el dia després de que Mas i a tota pompa, davant de les càmeres de TV3, va signar el decret de la nova convocatòria de eleccions, el que va motivar la queixa  dels partits de la oposició  i fins i tot, del Sindicat de Periodistes  de Catalunya.

Per Catalunya Ràdio, també hi han passat: Irene Rigau, Neus Muntè, la actual vicepresidenta,  Santi Vila, tots ells pesos pesats del govern de la Generalitat i no hi podien faltar els dos nous presidents, Jordi Sánchez de  ANC i  Quim Torra de Òmnium, com  tampoc  el responsable de la Associació de Municipis per la Independència Carles Puigdemont i sobretot, la  inefable  Carme Forcadell, com també hi va sortir en  Pep Guardiola i com no, també en Lluis Llach.

I a la 3/24, 10 dirigents de partidaris de la independència, per 6 de contraris a la secessió.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà 

1954-LES DISBAUXES D’EN MAS, O PER AIXÓ SEMPRE HI HAN DINERS

Per què i malgrat haver assegurat en Mas, que de cap manera -i ja es el tercer any que ho fa- no podrà complir amb el dèficit legal que li va senyalar el Govern Central i que fins ara i malgrat l’eslògan secessionista, Espanya ens roba, l’ha finançat  amb més de 40.000 milions d’euros i que som la Comunitat més endeutada de tot Espanya, ja que el nostre deute total, supera i de bon tros, els 60.000 milions i que essencialment s’ha incrementat de valent, d’ençà que ens governa en Mas i en canvi amb ell mai li ha tremolat el pols, per tal de subvencionar a la premsa amiga i tot, per tal de que toquin al seu so de timbals i platerets i que ho ha fet amb  tot el desvergonyiment, ja que ni amaga  els darrers pagaments de Presidència  per més de 7 milions  d’euros, destinats a la mateixa i a només sis mesos de les eleccions del 27-S, amb el subterfugi de,  Subvencions estructurals.

I els receptors els de sempre:

El diari ARA, s’ha convertit  en una dels grans beneficiaris de la ”generositat aliena” d’en Mas, amb 322.562 milions d’euros,  més 59.779  per la seva edició per Balears i 216.694 addicionals per la seva web.

El Grup Godó, editor de La Vanguardia i de la cadena 8TV,  també pot celebrar l’abundància de fons de la Generalitat, per què es beneficia de una ajuda directa  de 856.831 euros  i de dues subvencions per les seves dues Ràdios de 34.010 i 117.472 euros.

El Punt-Avui, per la seva part rep 472.603 euros en concepte de ajuda directa  i altres 112.128 per la seva web i per si encara fos poc, l’editora d’aquest mitjà aconsegueix 423.470 euros per les seves revistes.

I com que es veu de que encara sobraven diners i no era qüestió de marginar  a la competència,  El Periódico, rep també una subvenció  directa de 495.813 euros per la seva edició en paper i una altre de 96.040 per la seva versió digital.

Però és de que a més a més, s’han de tenir en compte els ingressos que aquests mitjans de comunicació ja han rebut apart, a través de la publicitat institucional de la Generalitat i les subvencions  addicionals repartides durant el primer semestre del 2015, ja que fins ara encara la Generalitat no les ha donat a conèixer.

I no parlem dels prop de 200 milions d’euros amb que s’estimen les despeses directes anuals de la Generalitat en rellançar a través de Fundacions, Organismes, Societats, Campanyes  i el que hagi calgut, en defensa de la causa independentista i a les portes de unes eleccions rupturistes.

O sigui de que, Viva la Pepa, que s’ha mort l’oncle.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà      

1953-NO VOY, QUE ME LLEVAN

El Conseller de Justícia Germà Gordó, està rebent fortes queixes i crítiques, per la seva proposició, tota ella, fora de lloc, feta  a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), per tal de que es concedeixi la nacionalitat del “nou Estat”, els Països Catalans, als ciutadans de la Comunitat Valenciana, Balears i la Franja d’Aragó i ja es ven estrany, posat a dir disbarats, que no hi hagi afegit també la Catalunya Nord, de França o la illa de  Cerdenya per el poble d’Alguer que encara parlen el català, que realment n’és un dialecte anomenat alguerès, quan cap d’aquestes Comunitats no ho han pas demanat, doncs elles formant part d’Espanya, es donen per ben satisfetes i qui es creu de que és ell, per atrevir-se a parlar en nom de altres Comunitats, que de moment cap de elles no tenen ni en projecte de prendre part amb la trista aventura en que ens vol embarcar, desprès del 27-S, el seu timoner, l’Artur Mas.

Ara que ja en te de ignorància tot un Conseller de la Generalitat, de que encara no s’hagi  assabentat del que estant tips de dir-nos els valencians, que  abans moros, que catalans i que la presidenta del PP valencià, Isabel Bonig, ja va titllar la proposta de “greuge i vergonyosa”.

Vaja trepa de impresentables que actualment ens governen a Catalunya. No es gens estrany de  que i gràcies als mateixos, anem tant be.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà 

1952-ARA ELS DE L’ANC, TENEN POR DE QUE NO OMPLIN LA MERIDIANA

Com també els de l’Òmnium Cultural per la Diada, sota el lema Via Lliure a la República Catalana, i que vol ser una demostració de la força dels independentistes, doncs es veu de que amb els 170.000 que ja tenen inscrits, però que de cap manera fa dies que no augmenta  i encara falten per acabar de omplir 88 trams molt poc ocupats, per la quan cosa han endegat una forta campanya de propaganda, amb la que esmerçaran uns 200.000 euros - que n’és de diferent de pagar tu, a pagar jo, ja que tots sabem de que tant aquesta Assemblea, com l’Òmnium,  estant fortament subvencionats per el seu pare “putatiu”, l’Artur Mas, aquell que en canvi, no pot pagar a les farmàcies -.

El president de la ANC Jordi Sánchez -vaja cognom tant adequat per un líder independentista-  va explicar de que la manifestació comptava de moment. només  amb el 40% dels que ells tenien previstos, per la qual cosa considera de que és una xifra insuficient per complir el seu objectiu de desbordar la Meridiana i per això han endegat aquesta nova campanya publicitària, per tal de instar a la ciutadania a apuntar-se i facilitar  les tasques d’organització del mosaic que  volen fer  i al mateix temps poder fer també el càlcul exacte  de quans vehicles entre privats i autobusos es desplaçaran a Barcelona  i buscar  lloc per tal de que hi puguin aparcar.

El Jordi Sánchez,  ha afirmat de que el proper 11 de setembre que es celebrarà  la “Diada més   transcendental” dels últims anys i després de es eleccions del 27-S, Catalunya haurà d’escollir entre  independència o decadència.

En canvi jo, mes aviat diria de que hauran d’escollir i com aquelles pel·lícules mudes, entre lladres i serenos.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

1951-MAS POSA EL LLISTÓ MOLT BAIX

Però únicament per poder seguir en el poder, ja que va començar  amb moltes ínfules, per què  es pensava aconseguir una majoria absoluta en les seves primeres eleccions que va decretar, després de que i en mala hora, va ser investit com a president de la Generalitat, ja que, però sempre al meu modest criteri, crec que serà de moment, el pitjor president que haurem tingut fins avui dia, per què “nomes” va treure 12 diputats menys, dels que ja tenia i ara que entre CDC i ERC en tenen 71 diputats, ell ja es conforma en només poder treure 68 i així tindria, segons ell, la força legal per proclamar la seva desitjada, però només des de fa 3 anys, la hipotètica República Catalana Independent, quan ni ell, ni el Ex Molt Honorable, ni Convergència, mai ho havien estat de independentistes, quan per promoure una simple reforma del Estatut,o impulsar una nova llei electoral, es necessiten dos terços dels diputats del Parlament o sigui 90 i ell en canvi amb  68, ja vol fotre la casa per la finestra, promovent la seva aventura.

Doncs Convergència, que va trencar el seu històric pacte de tants anys amb Unió  Democràtica de Catalunya, ara va de la ma amb  ERC i de dues entitats privades independentistes com son ANC i Òmnium, per intentar de fer oblidar  la corrupció que de un  temps ençà,  ha empastifat el seu partit  i de pal·liar en el possible, el fort descens que li auguren totes les enquestes.

Ell ha ensarronat als seus companys de la “Llista d’en Mas”, que per cert l‘encapçala Raül Romeva, el “poti poti” de Junts per el Si, un ex diputat de ICV i que en el seu temps de comunista, sempre treia els drapets  bruts a CiU,  de que només amb aquests 68 diputats, els assegura de que com a màxim i amb 18 mesos ell portaria la independència a  Catalunya, malgrat de que ja admet i en privat  en el àmbit nacionalista que el 27-S, servirà  per mesurar fefaentment, les forces amb que realment disposa.

I  mireu que diu l’entitat financera JP Morgan: Que la secessió  es  il·legal i que cap partit estatal mai la recolzaria i que una declaració unilateral de independència, exclouria automàticament  a Catalunya de la Unió Europea, malgrat el fer volar coloms que sobre el tema fa temps que ja ens te acostumats en Mas, quan en canvi ell assegura, creient de que tracta amb babaus, de que ens estant esperant i amb el braços oberts.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà 

1950-LES PENSIONS PÚBLIQUES I LA BARRA DEL PP

Dissabte dia 22 a la nit, vaig estar escoltant la tertúlia de la SEXTA, que entre altres temes varen desenvolupar el de les pensions i vaig quedar garrativat, quan vaig escoltar les penques que va tenir el representant d’aquest partit, com defensava i amb tanta vehemència i el que encara em va cridar més l’atenciò, va ser de que  no li va crèixer el nas com Pinotxo, quan va assegurar de que i per tal de que els pensionistes no perdesim “poder adquisitiu”, el seu govern cada any ens havia augmentat les pensions.

Però ara ve la verdad del barquero i explicaré el meu cas particular i que suposo que deu ser el mateix que el del 99% dels pensionistes.

Amb la magnanimitat que ja ens te acostumat  aquest impresentable govern, realment i des de que desgraciadament ens governa, cada any ens les ha augmentat un 0,25%, per la qual cosa, jo l’any 2014 vaig rebre 4,79 euros de més en cada mensualitat, que multiplicat per les catorce pagas, em va representar un augment anual,de 67,06.euros.

 Ara be i degut a que actualment, molts medicaments  ja no hi entren i els altres haig de abonar el 10%, duran tot l’any em vaig gastar i per aquest concepte, 526,94 i a més a més i com que també ens varen incrementar  l’impost del IRPF, he tingut de pagar de més, apart del que ja em retenen cada mes, amb  el que abonava abans, 667,16 el que fa un total de 1.194,10 que actualment i des de aleshores, disposo de menys de la meva pensió que abans.

Per cert que durant el règim franquista, totes les medecines hi entraven en la SS i  aquest impost, mai el varen tenir de pagar tampoc els pensionistes, doncs el dictador Franco, sempre va interpretar lògicament, de que el mateix ja l’haviem abonat abans  amb uns diners de on procedien les cotitzacions, en el meu cas durant 45 anys.

Ens arriba la anyorada democràcia i quan el ministre d’Hisenda va ser l’inefable i  qepr, Francisco Fernàndez Ordóñez, que era el “cavall de Troia” que el PSOE tenia dins del govern de Suarez, o sigui que va ser el primer trànsfuga, ja que al final es va treure la careta i es va passar al PSOE, a on i fins a la seva mort també va ser ministre, “por los servicios prestados” i com una cosa provisional, un any que com ara, els presupostos del Estat no els podia fer quadrar, va acordar aplicar-nos aquest impopular impost i tots ja sabem de bell antuvi, que les coses a Espanya i sobretot, si van a favor del govern de torn, es converteixen i per Real Ordre, en definitives.

Però com que aquest disbarat, legalment no es podia aguantar per enlloc, fa temps que ja el  varen canviar i ara de les nostres pensions, i per obra i gràcia del Esperit  Sant, se’n diuen Rentas del Trabajo i com a tals, tenen de tributar per  aquest impost.

És el que  sempre  havia dit el meu avi: Feta la Llei, feta la trampa!

PERE PÍ CABANES - Sant Hipòlit de Voltregà  

1949-JORDI SÁNCHEZ, EL “SUCCEDANI” DE LA CARME FORCADELL, JA CONCEDEIX TÍTOLS DE “INDEPENDENTISTA”

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) que presideix, de “famosos” com per exemple el seleccionador espanyol de futbol  Del Bosque,  per tal de guanyar recolzament  a la seva causa.

Han editat una revista “gratuïta”, que ja es la cinquena que han repartit en els darrers mesos, per tal de buscar més implicacions de la ciutadania en el procés  soberanista i  que voluntaris de la entitat,  ja han començat a distribuir per les platges –com si als turistes els importi  gran cosa  el tema- i de la que se’n ha fet una tirada de 70.000 exemplars, però que per mes inri i sempre només al meu modest criteri, però per més vergonya per el que va donar aquesta idea tant genial,  està escrita en català, però també en castellà, l’idioma maleït de sempre per els independentistes, malgrat de que per “justificar-ho”, diuen que ho han fet per tal de donar-li més difusió.

I ells son tant infantils o il·lusos, si es pensen que convenceran a ningú, que prefereixi llegir en castellà?.

I sabeu que va dir únicament Del Bosque, per tal de que li fos concedit aquest títol tant honorífic? doncs: Los catalanes tiene derecho a defender su independencia, ara que ningú va captar si tot això,  ho va dir en un caire mes aviat de sornegueria. 

I ells també comparen el seu dret a saltar-se la Constitució, com quan el  moviment antimilitarista  de insubmissió dels anys 1980, que va acabar amb l’abolició del servei militar, sense tenir en compte de que aquesta mesura, només va ser fruit de un acord  entre CiU i PP amb els anomenats Pactes del Magestic, o sigui quan l’Aznar, aleshores president del Govern Central, va confessar de que ell, parlava català en la intimitat.

I acaben fent una nova crida  a la Via Lliure, la manifestació convocada per aquesta entitat  en la Diada del 11 de setembre a Barcelona, per què es veu que de  moment i amb els que hi tenen actualment inscrits,  encara no cobreixen adequadament del tot el seu recorregut i deuen tenir por, de que aquesta vegada facin el ridícul en el seu afany de convocatòria.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà     

1948-EN PERE PI, QUE EN FA D’ANYS QUE JA VA ESCRIURE AIXÒ MATEIX

El IRPF y la doble imposición

Ahora que el Banco de Espa­ña va a impedir que se co­bre, en las tarjetas de los ca­jeros, una doble imposición por el mismo concepto, pa­rece que nadie se ha fijado que eso ocurre desde hace tiempo en la pensión de los jubilados, que son más de 9 millones de ciudadanos que han coti­zado en su vida laboral.

Durante la vida en activo se pagó en nómina el corres­pondiente IRPF y una vez ju­bilado, uno ve con sorpresa, que vuelve a aparecer el IRPF, esa doble imposición que el Banco de España per­sigue. ¿No se pagó en su día? ¿No es ilegal pagar dos veces el mismo impuesto por el mismo concepto? Parece que no, si lo hace el Estado en lu­gar de la Banca. Si eso es la recuperación económica, se­guro que a los pobres jubila­dos no les llega... ni a mitad de mes muchos llegamos. Suerte del 0,25% de incre­mento, si no...

Curiosidades sobre el”caso Rato”

Sr. Director

El testaferro está en la cár­cel. El titular en la calle, con pasaporte y protección poli­cial que pagamos todos los españoles.

Es como si un actor come­te un delito y... encarcelan al del doblaje.

1947-QUE CONSTI DE QUE TOT AIXÒ, NO HO HE DIT PAS JO!

Segons el president  d’empresaris de Catalunya Josep Bou, assegura de que aquests culpen amb en Mas de la “descol·locació” de quasi mil empreses, que ho han fet durant el procés soberanista i per això demana als catalans que mai han votat, de que aquesta vegada el 27-S, es decantin per els partits constitucionalistes.

Els empresaris ja tenim dades fidedignes del mal que ha fet Artur Mas amb la seva ceba del seu recent independentisme, ja que el mateix, segons ells, seria un veritable disbarat, per què el mercat  està indicant  de que aquest no es pas el millor per Catalunya, ja que el camí de Artur Mas no  porta a enlloc, les preocupacions creixen  i la descol·locació també.

Diu de que s’ha produït una desinversió estrangera que ha motivat de que les inversions estrangeres d’altres països a Catalunya, hagin baixat un 15,8% i que el bo català  ja s’ha disparat fins el 40%.

Afegeix, de que als mercats els horroritza la bogeria de voler esparracar Catalunya d’Espanya, ja que d’aquesta manera s’ha carregat l’esperit de la burgesia catalana i del catalanisme moderat i de que les grans corporacions  a Catalunya, ja s’han posicionat contra la independència.

Per un altre cantó informa, de que les 10 empreses mes grans de Catalunya, tenen part del seu negoci i del mercat, en diferents punts d’Espanya i això es jugar amb foc,  ja que no es pensaven de que les coses anirien tant lluny com vol en Mas  i que és la culpa de la situació actual, ja que abans no arribava ni al 10% els que volien marxar i ara ja estant per el 30%, però que encara de cap manera son la majoria com en Mas pretén.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà  

1946-JORDI TURULL, L’EX PORTAVEU DE CDC, JA ESPETERNEGA

Si home si, va ser el successor de l’Oriol Pujol al Parlament, és aquell llepaculs que li va rendir grans i servils honors al  l’Ex Molt Honorable, quan va tenir d’anar a declarar al Parlament.

Doncs més aviat n’hagués parlat jo de les queixes d’en Mas sobre  les eleccions del  2012 i amb  les actuacions de les Ambaixades i Consolats, que ves que acaba de declarar.

Demana a la Junta Electoral, de que destini forces esforços i vigili el vot a l’estranger per el 27-S, per tal de que les mateixes no hi posin cap mena de possible impediment al vot dels catalans que resideixen al estranger, per què assegura de que ja han rebut informacions de que molts que han anat per només informar-se, resulta que hi han trobat actituds de recels i no hi ha posat  gaire entusiasme  per la gent que pugui votar, però que tant la Generalitat com CDC, estaran “atents” per tal de que no se’ls hi posi cap mena d’obstacle, per la qual cosa el dirigent convergent  va insistir en que la Junta Electoral, sigui molt “diligent” i  “vigilant”,  davant de possibles queixes o denuncies  amb relació i l’actuació  de les Ambaixades i  Consolats espanyols.

Ja és diu, de que el ladrón, cree de que todo el mundo es de su condición.

Ara ja se la xifra exacta actual de votants a Catalunya que son 5.510.713 ciutadans i al estranger ni tenim 195.533.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà 

1945-LA CUP I LA INVESTIDURA D’EN MAS, DESPRÉS DEL 27-S

Sembla de que en Mas, al final s’ha trobat amb un bon furóncol, “en un cierto lugar de su anatomia, segons escrivia  en Pla”,  per la qual cosa, l’impossibilitarà de poder tornar a assentar-se es a la poltrona de la Generalitat- amb els de la CUP, doncs posen com a condicions per el si, per la “ruptura” amb Espanya, un pla de xoc social o sigui posant en solfa les  seves habituals retallades,  d‘ençà que ens governa, ja que aquesta  formació  anti sistema, o sigui una mena de “Podemos” però en català, sempre han estat molt crítics amb les retallades de CiU, és a dir, un pla  de xoc social, però tot al contrari del que s’ha fet fins ara.

La CUP no falla, han  dit,  no anem amb  apriorismes ni amb condicions difícils de complir, per acabar fugint,  però després de reconèixer i sense embuts, de que, el nom d’en Mas,  no ens agradi com a president.

Si som decisius, ens assentarem amb tots els altres partits a veure quines son  les seves propostes i les possibilitats d’arribar amb acords, però  no rebutgen la possibilitat  de proposar altres candidats  com a  president de la Generalitat  després del 27-s, ja que no acceptarem de cap manera, que es faci de una forma  automàtica, sobre la reelecció d’en Mas.

En canvi amb qui descarta aliar-se la CUP,  es  amb Si que es pot  o sigui  el pacte de ICV amb Podemos, ja que aquests no aposten  fermament per la ruptura amb l’estat espanyol i la constitució de una república catalana independent.

A més cal recordar, de que la CUP, va rebutjar de formar part de la candidatura unitària, quan ERC  es va plegar a les exigències  de CDC  i va acceptar de incloure a polítics, amb en Mas de tercer i en Junqueras de quart.

No podem parlar d’estructures d’estat,  mentre les desmantellem.

PERE PÍ CABANES

SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ

1944-AL FINAL, TOT ESPANYA, SERA UN NIU DE CORRUPTES?

Per què  ara ha tocat el torn, a la Comissió  Nacional del Mercat de Valors (CNMV) ja que la Unitat  de Delinqüencia Económíca i Fiscal de la Policia  Nacional ((Udef),  ha iniciat la Operación Parqué, està investigant una possible trama de corrupciò en el si de l’esmentada Comissió i degut a dues denuncies interposades el 2005 i el 2011 per empreses suposadament perjudicades, per decisions dels funcionaris ara investigats i que és consideren que son de tanta gravetat, que obliga a totes les parts implicades,  a comprometres amb el ràpid  esclariment del cas.

Un país com Espanya  que durant els durs anys de la crisis, ha realitzat tants esforços  per guanyar-se la confiança dels inversors, no es pot permetre el luxe de tenir sota sospita a la institució per cert, encarregada de vetllar, per tal de que es respectin les regles del mercat i no es produexin abusos de poder.

De moment la Comissió, ja ha emés un comunicat aclarint de que es prendran les mesures oportunes, per tal de poder depurar las possibles responsabilitats, ja que és tracta de la primera vegada que aquesta admet implícitament, que poden haver existit irregularitats  em les decisions de alguns dels seus alts càrrecs.

La investigació està centrada en dilucidar si durant anys, es varen concedir i retirar llicències,  per operar en el mercat espanyol, a canvi de comissions i favors  personals.

Segons l’informe elaborat per la Udef, existeixen fundats indicis de que durant anys,  s’han pogut cometre delictes de “cohecho, prevaricación, extorsión, blanqueo de dinero, falsedad documental o integración en banda organizada” per la qual cosa s’està examinant els patrimonis de cinc alts càrrecs de la institució, que podrien  haver estat operant fa anys o fins i tot en la actualitat, per lo que la seva Presidenta Elvira  Rodríguez,  ha corregut a manifestar  de que per la CNMV, és del seu màxim interès  en aclarir els fets investigats, per si hi  ha hagut  manca de control intern.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà    

1943-ANTISEMITISME AQUÍ MATEIX

Llegim en un diari d'avui 19/08/2015:

Podemos e IU avalan y ven coherente el veto al cantante judío Matisyahu en el Rototom de Benicàssim

La cancelación del concierto del cantante judío Matisyahu en el festival de Rototom Sunsplash -que se celebra en Benicàssim (Castellón)-, por negarse a hacer una declaración política en contra de Israel, provocó ayer una fuerte polémica dentro y fuera de España. Formaciones como el PP, Ciudadanos o UPyD condenaron enérgicamente el veto sufrido por el artista estadounidense por tratarse de un acto de «antisemitismo» y de «discriminación». Por su parte, el PSOE, que también rechazó lo ocurrido, denunció que la decisión es un hecho «desgraciado», «desdichado» y un «precedente peligroso».

Exteriores emitió ayer un comunicado en el que reprobaba la cancelación de la actuación porque pone en tela de juicio el principio de no discriminación y lo considera «una forma de actuar que violenta la conciencia». El Gobierno considera que este veto «cuestiona el principio de no discriminación que está en la base de las sociedades plurales y diversas».

Cal dir que l’endemà, l’empresa Rototom, responsables del festival, suposo que conscients del ridícul que havíen fet, van demanar disculpes al cantant i el van tornar a convidar perquè realitzés el concert.

Per cert, que en la Diada del 11 de setembre de 2009, a Barcelona, grups propalestins, segons la premsa, vàren escridassar a la cantant israelí Noa, que va participar en un acte musical aquell dia.

Si no s’aprèn a separar l’art i l’esport de la política, la cultura del nostre poble està per veure. Ah, i lo del “seny català”, res de res. A més, com a mínim, les institucions estàn obligades a fer respectar la tolerància i el respecte mútu per sobre de tot. Aquests actes no són obligatoris, pel que, al que no li agradi el que es fa, que no hi vagi. Però si decideix anar-hi, està obligat a ser respectuós. I si alguna cosa el molesta, marxant ho té tot arreglat. Però rebentar una manifestació artística o esportiva amb xiulets i escridassaments, només demostra que els assistents que tal han fet, han perdut la única neurona que teníen al seu cervell.

Jordi Pi Solsona

(el fill del meu pare)