Ell ja sap i de bell antuvi, de què tot aquest
tinglado que s’ha muntat amb la convocatòria
de noves eleccions per el 27-S amb tota la parafernàlia teatral què és va
veure per TV3 a les 9 de la nit, o sigui a la “hora punta” del Tele Noticies, auto
admirant el seu acte heroic a on i com a única arma portava el seu bolígraf, va
signar el decret, voltat dels seus quatre escolanets, que malgrat que ho va fer de forma legal, però
què en el fons serà molt diferent, segons va assegurar, de que al final seran
“plebiscitàries”, des de un punt de vista polític i per aquest simple motiu, unilateralment,
l’endemà ja podrà proclamar la seva dèria actual, però que només ho és des de el 2012 -ja que ni ell, ni
Convergència, ni el Ex Molt Honorable, mai ho havien estat de independentistes-
la República Catalana Independent, cosa
que d’acord amb la Constitució -o sigui
la mateixa de què i només gràcies amb
ella, gaudeix del càrrec, que li ve gran, de president de la Generalitat
de Catalunya- i què és el major desafio que s’ha fet al Estat i al conjunt
dels espanyols, des de la consolidació de la democràcia i convivència, quan ell
ja sap de que això, legalment, és del tot impossible.
Desprès
en el seu discurset de despedida, ens va augurar Una Catalunya, amb un horitzó de democràcia, justícia i
llibertat, amb els que el
recolzin, acabant amb un, Visca
Catalunya!
Els què ja coneixíem amb en Mas, de quan
estava a l’oposició i com en el meu cas, què aleshores vaig rebre i tinc, mails
seus, que desmenteixen totalment el que prometia amb el que ha fet realment després quan ha governat, per la qual cosa, totes
les seves promeses que pot fer ara i en
el futur, me les passo per el replà de l’escala, ja que tot el que ell prometi
o pugui aconsellar, ja en tinc prou, per no creure mai més, amb la seva paraula de mentider.
PERE PÍ CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada