Doncs comproveu quina ja ens en te de preparada per l’endemà del 27-S, per
què ell i com a bon “pitonís” que sempre ha demostrat ésser, però que mai n’ha
encertat ni una, ja sap i de bell antuvi, que obtindrà una majoria de un sol escó i per la qual cosa
ja es creu de que “democraticament”, amb dret i autoritzat davant de Déu, per tal de
que unilateralment, ja te previst de proclamar
la República
Catalana Independent i ja anticipa de què és passarà per el forro, la segura impugnació del
Tribunal Constitucional, per què ja ens aclareix de que ell no es donaria per al·ludit. Vaja
manera de predicar amb l’exemple, de cara als seus vassalls.
Però ara be quan el maten. En
aquest improbable cas, en primer lloc ja assegura de que hauria de buscar i a corre-cuita, com sufragar la
secesió, ja de que “es pensa” que el
Govern Central prendria represàlies i li tancaria automàticamant la aixeta
económica que tenia fins aleshores oberta i a on en Mas sempre sabia segur a
on podia anar a pidolar.
Doncs mira que n’arriba a ser de
infantil el nostre president, si es pensa de que malgrat haver trencat i per les bones, tota mena de relaciò
amb Espanya, voldrien ser els espanyols, a més de cornuts, encara pagar el beure.
Però en Mas i com l’Àbate Simon, del
setmanari humoristic franquista La
Codorniz, si home, aquell que feia invents com els del
Doctor Copenhague del TBO, que un
dia es va trobar tancat en una habitació i com que no se hi veia, va inventar, les
finestres, o quan va veure que no podia sortir de l’habitació,
va inventar, les portes, doncs el nostre i mai prou ponderat president, ja
te previst en aquest cas, proposar i crear crèdits pont, es a dir, bons
finançats per els catalans (que després la Generalitat no els
retorna, que ja els coneixem! Ells, el Govern de la Generalitat, amb el seu
eslògan de “no tenim diners”, es pensen que això ja els dóna “patente de corso” per incomplir
amb els compromisos que els dóni la gana), es veu de que ell ja no es recorda que quan
ho varen fer “otros que tal”, els del Tripartit, en Mas i des de l’oposiciò, va posar el crit al Cel
i com si les nostres butxaques, fossin les mamelles de les vaques que es poden
munyir i munyir sense parar impunentment, o sigui augmentar encara més, l’imponderable
deute que ja te actualment la Generalitat i sobretot d’ençà que ell ens governa (és un dir), que ni els nostre besnets,
mai el podran pas pagar i el que mancava pel duro, anticipar el pagament
de tributs. Fàcil solució la d’en Mas: “els calés pel finançament de la
independència, els hi fotrem als catalans, i els direm que ja els hi retornarem
més endavant, un día que no arribarà mai”, com fan sempre. És dir,
obligaràn a avançar diners a compte de la Renda, que “ja es compensaría
en el moment oficial de fer la declaració anual”. Vinga, home! Que
no ens mamem el dit! I ara té an altre “Ángel Sisenyor”, que es diu Josep Rull,
i que afegeix, a veure quí la diu més grossa: “Catalunya, com a comunitat autònoma, té moltes dificultats per accedir
als mercats de diners internacionals, però com Estat Sobirà i seriós (?), se li podríen obrir moltes portes d’accés
al crèdit”. Senyor Rull, aquesta és una hipòtesi més que discutible, i que
no es basa en res més que en la seva opinió sense cap fonament. El bon gestor,
quan vol aplicar un “Pla A”, si li falla aquest, ja ha de tenir preparat un “Pla
B” alternatiu. Però vostès, dónen la sensació de que sempre estàn improvisant.
Des que en Mas va arribar a la Generalitat, sembla que sempre va a “salt de
mata” i per darrere dels problèmes. Jo, si tingués una empresa, no contractaría
mai a un empleat com Artur Mas, ni com a bidell. Així ens va. Ah! I a l’hora de
pagar, sempre els mateixos! Genials solucions! Jo, amb els seus calés, també en
faría moltes de coses i més eficaces pels catalans, senyor Mas.
I a sant de que, jo haig d’anticipar res dels meus diners, a tota aquesta trepa
que ens han demostrat fefaentment que tenen les mans foradades i son un pou
sense fons, i tot plegat per què aquests diners serveixin, no per exemple, per poder
pagar a les farmàcies, sinó per inaugurar noves e inútils ambaixades o que puguin cobrar ell i el seu govern i diputats,
els seus sucosos sous o com també els ex presidents, tant del govern com del
Parlament, que en fa d’anys que els mantenim a cuerpo de Rey i sempre vivint
a costa de les nostres costelles o sigui dels nostres
impostos, que ells tant malauradament, mai han sabut administrar adequadament.
Senyor Mas, Jesucrist ja va dir de
que, “habíamos de ser hermanos, pero
no primos” i per què no desapareix d’una punyetera vegada i ens deixa per fí als
catalans tranquils i vacunats i per sempre més,
dels seus vanitòsos esperits de grandesa?
PERE PÍ CABANES - Sant Hipòlit de Voltregà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada