Artur Mas: "Anna
Gabriel (CUP) ha demostrat més ganes de tenir càrrec que jo"
Artur
Mas s'ha deixat anar contra la CUP.
Bé, contra "la meitat de la CUP". L'expresident
de la Generalitat ha aprofitat una entrevista al Punt Avui
televisió per mostrar el seu ressentiment
amb aquella part dels anticapitalistes
que, amb el seu veto,
es van aliar amb "els poders de l'Estat"
que li volien "tallar el coll".
A més, el líder de Convergència
ha llançat un torpede
contra una de les diputades cupaires
que més es van oposar a la seva investidura: "Anna Gabriel ha demostrat més ganes de tenir càrrec que jo
mateix. Aquells que presumeixen de no voler càrrecs, a l'hora de la veritat,
estan més enganxats al càrrec que aquells que som vistos com que no els volem
deixar", es despatxa. (EL PERIÓDICO / BARCELONA-Dissabte, 30
de gener del 2016)
Quina poca categoría política i personal, la
d’aquest homenet del Clan Pujol ! Amb aquesta pobre i desafortunada actuació pública, demostra
que ha acabat de perdre totalment els papers. No sap perdre, com no ha sabut
tampoc governar. No vol recordar que ell ha empitjorat com ningú les condicions
de vida dels catalans, amb les seves salvatges retalladles socials en tots els
àmbits de la seva competència, en favor dels seus personals interessos independentistes.
I que, per això, la majoría dels catalans l’acusem, i l’hem volgut veure fora
de la nostra política. Ningú amb més malaltissa afecció per la poltrona (i pels
calés que aquesta comporta) que ell. No estaría de més que, algún dia, aquest nefast
personatge de la política catalana, conegués les Oficines d’Atur des del mateix
cantó que ell ha condemnat a molts catalans. Així sabría de primera ma el pa
que hi dónen. Jo, que no sóc de la CUP, agraeixo sincerament a l’Anna Gabriel
la seva determinació i valentía, malgrat els grollers insults i infumables
pressions a que ha estat sotmesa pels antidemòcrates del “sistema català”, partidaris de l'Artur Mas els quals han demostrat no tenir ni modus ni vergonya, mantenint
fins al final la seva negativa a investir al sr. Mas, al qual
esperem no tornar a veure mai més maneflejant en la política de Catalunya. Polítics que ens compliquin la vida als catalans, no els necessitem i ens sobren. El que calen son gent eficient que ens la facilitin la vida. Els
catalans, no li agraïrem mai prou a l’Anna Gabriel i als seus companys del
mateix pensar, el servei que ens han fet.
Jordi Pi Solsona
(el fill del meu pare)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada