I tant és que siguis d'esquerres, de dretes, independentista o tot al contrari. Resulta que no hem parat de votar per aclarir les coses, i no hi ha qui s'hi aclareixi. Tots
sabem que quan no hi ha majories absolutes hi ha la possibilitat de
pactar, i que pactar és cedir.
Pero cedir no pot ser cedir el pas a qualsevol cosa perqué et convé. Algún stop s'hi deu haver de posar... ¿Qué és mes important, la conveniéncia o la coheréncia? La gent
vota un partit perqué confia
en les seves promeses, i espera que per a aquest partit el que convé sigui ser
coherent. Doncs aquesta evidéncia, tan fácil d'entendre, segueix sense estar de moda. Aquesta temporada d'hivern
i se segueix imposant la incoheréncia. I es pot trobar en molts colors politics.
Ja sé que la incoherencia és patrimoni de la humanitat. Pero la dels politics
no és igual que la dels altres.
Almenys, és diferent perqué la seva la paguem a escot, entre tots. Quan veig socialistes reclamar un pacte
amb el PP perqué segueixi manant Rajoy, em sembla incoherent i difícil d'entendre. Quan veig que
Ciutadans i PSOE pacten per buscar la investidura de Pedro Sánchez mal- grat no sumar suficient suport per
formar govern, em sembla incoherent
i difícil d'entendre. No m'estranya
que amb aquesta investidura més d'un s'esquinci les vestidures. Tots els
partits parlen del canvi, pero no
canvia res. Bé, sí. La cara deis ciutadans que espéraven que les eleccions servissin perqué hi hagués canvis i no una infinitat de
negociacions infructuoses. Aquests ciutadans comencen a fer mala cara, cara de
frustrado.
Independència i sou
Però aquí,
a Catalunya, també n'hi ha per sucar-hi pa. La incoherencia no té fronteres.
Alguns diuen que ja han desconnectat d'Espanya, però no es nota. Ha arribat abans la incoherencia que la independència. Només un exemple, el de l'alcalde de Girona: Albert Ballesta. Aquest senyor, que és convergent, ha
volgut pactar amb el PP i Ciutadans un augment del seu sou. ¿Però Convergènza no és independentista? ¿Qué fa un convergent intentant pactar amb partits
que ni
accepten un referèndum? I als que consideren que no s'ha de
barrejar, que la independència i el
sou no tenen res a veure, els pregunto: ¿N'esteu segurs? Quan els
independentistes llancen el missatge que amb una Catalunya separada les coses
aniran millor, m'agradaria entendre que significa que els polítics no
intentaran apujar-se la paga en època de crisi. Segons Ballesta, la seva pretensió no era cobrar més, sino augmentar el salari de l'alcalde, sigui qui sigui. Per prestigiar el càrrec, vaja. ¿La pasta dona prestigi? Conec molta
gent que té bastants menys
diners i que, segons la meva opinió, té bastant més de prestigi. Fins i tot més coherencia.
Jordi Èvole
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada