Qui li tenia de dir a aquest petulant i omnipotent -i parlo per
experiència pròpia- de què un exministre de Defensa i que fins i tot va
arribar a Vicepresident del govern amb
Felipe González, que un dia tindria de donar compte del seus actes davant de la
Justícia, el que vol dir que d’ara en endavant, de mals de cap no ni faltaran,
ja que de la seva desgraciada darrera etapa i com a president de la Caixa de
Catalunya, ha de intentar aclarir i sobretot respondre, del motiu de que
hagin trobat un “forat” de “només”, 900 milions.
Jo amb vaig atrevir a escriure-li un
parell de vegades, per cert que em
vaig presentar com a veí seu, ja que jo aleshores vivia a Santa Maria de
Montcada i ell vivia o encara hi viu a San Cugat, municipis que es toquen i així
com tant en Josep Borrell, primer com a Secretari General del Ministre
d’Hisenda Carles Solchaga i després com a Ministre de Obres Públiques o Rosa
Conde, la portaveu del govern
González, sempre em varen contestar,
aquest mai es va dignar a fer-ho.
I cada vegada va ser per temes que afectaven a la majoria d’espanyols.
La primera, del per què els pensonistes, som els ùnics espanyols que paguem
l’impost del IRPF, dues vegades, primer quan
les cotitzacions es varen fer amb diners que ja
havien cotitzat i la segona quan cobrem la pensió, martingala, que es va
treure del barret el Ministre d’Hisenda
Francisco Fernández Ochoa, q.q.p.r., amb el govern de UCD de Adolfo Suárez –i
que va ser el primer trànsfuga, ja que de UCD es va passar al PSOE- que un any
que no li quadrava el pressupost i com a cosa provisional i només per aquell
any, o siqui el que succeeix sempre a Espanya, de que les coses provisionals es converteixen en
definitives, sobretot si son a favor del govern de torn, per què ara els
pensionistes, de cap manera i oficialment, cobrem una pensió, sinó una renda
del trabajo, quan cap pensionista treballem, ja que si ho fesim, ens
treuerien la pensió, i per aquest motiu i segons la llei, hem de cotitzar i cap
ni un dels partits polítics que ens han governat i hem “gaudit” des de
aleshores, han anul·lat aquesta putada.
I la segona, per veure si el govern socialista demanava al govern francés,
també socialista amb en Miterrand, una
indemnització, tal com varen tenir de concedir
els governs d’Alemanya i Japó, als
treballadors enquadrats com a treballadors esclaus, durant la guerra mundial
1939/1945, quan s’els va reclamar el mateix, però segons sentència del Tribunal
Internacional de Justícia de la Haia, per els
espanyols exhilats e integrats en Companyies Militaritzades de
Treballadors i sense cap contraprestació econòmica, tret del
migrat ranxo diari.
PERE PÍ CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada