Tots els partits polítics, s’esgarrifen, però nomes de “boquilla”, ja que
mai encara no ho han solucionat, del munt de gent que tenim en el atur a tot
Espanya i sobretot si comprarem la xifra, amb
els altres països eropeus.
Per la qual cosa, la nostre mai prou
estimada i alabada Generalitat i demostrant el seu sentit social del que sempre
blasonen, sobretot el lìder de ERC al
Congrés dels Diputats Gabriel Rufián i malgrat de que el tango ja diu: Dicen que jurar en vano no es maldad que
se castiga, aquí va la seva darrera atzagaida i els que sempre pensem mal
de la trepa de polítics que “gaudim”, ja sabem que de cap manera serà la
darrera.
L’Hospital General de Catalunya i junt amb
la Clínica del Valles,
demanen no ser expulsades del sistema
públic sanitari, primer per que tenen un contracte signat el 2001 amb la Generalitat i renovat el 2011 i fins el 2021,
ja que els metges del Centre Sanitari de San Cugat, alertan de que aquesta
decisió podria fer perillar i molt, els
llocs de treball, o sigui de que varem marxar del foc amb
l’anterior Conseller de Sanitat, que si en alguna cosa va destacar, va
ser en les brutals retallades que va aplicar al Institut Català de la Salut, i
ara em anat a parar a les brases, per què ens surt aquest nou Conseller i passerell
de Toni Comin i de cap manera posa remei
ni dona cap solució, als 104.000 de malalts que hi han a les llistes d’espera
pendents de una intervenciò quirúrgica i
dels 112.000 que encara estan pendents ni tant sols de diagnostic, sinó amb la
excusa tant pueril que diu, que és el pas més important en termes de reforçar el caracter pùblic del sistema sanitari, per la qual cosa es treu de sobre aquestes
dues entitats que per lo menys podian ajudar a rebaixar les llistes d’espera
dels pacients, però jo sempre ja he afirmat de que el politic, es
la persona que de un assumpte resolt, el converteix en un problema. Y pruebas son amores.
Bismarck, ja va dir una cosa que
haurien de saber tots: El polític, nomès pensa en la seva propera elecciò i en canvi l’estadista, en les properes generacions.
I jo a Espanya i sobretot a Catalunya
i d‘ençà que “gaudim” de la tant somiada i desitjada, democràcia, encara
no n’he vist cap ni un d’estadista, sempre nomès han ens han sortit polítics, aixó si com
bolets, i utilitzant l’argot deportiu, només de Segona Divisió.
PERE PÍ CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada