I tots ells van dedicats exclusivament, a tots
els independentistes de bona fe, que encara s’empassen la burra
que ens volen vendre, de que el dia que Catalunya fos independent, els
catalans viuríem en el país de les meravelles.
Ells, els polítics actuals i que sempre només
han viscut a les costelles de nosaltres els contribuents, segur que si, però els ciutadans d’a peu, dubto que hi notéssim
res de res ni cap mena de diferència, per què i com sempre, només ens tocaria
exactament com ara de pagar i callar, ja que jo i per la experiència que em
dona la meva ja avançada edat, us puc assegurar i de fa anys, que ja no crec
amb cap ni un, dels polítics que “gaudim” actualment.
Jo aleshores treballava en el Banc Hispano
Colonial, un banc eminentment català, ja que només teníem sucursals a Catalunya
i alguna a les Balears, heretada de quan
es va absorbir al Banc Comercial de Barcelona i en aquella època érem el
primer banc de Catalunya.
Tots sabem de que els bancs, els diners no se’ls
fabriquen pas ells, sinó que les facilitats creditícies que poden donar als seus
clients, sempre son en proporció al “passiu” que disposin o sigui el total dels comptes corrents, els d’estalvi
o els de a termini fix
Es considerava en aquells temps, un bon director de sucursal, quan “màxim” el
70% del passiu, el tenia invertit en crèdits concedits a la seva clientela i
l’altre 30%, que estava dipositat a la Central, la Superioritat el podia fer
servir per ajudar a algunes sucursals, que tenien manca de passiu.
Ara be, jo encara recordo, les més d’una vegada
que la quantitat demanada com a crèdit, m’era retallada quasi a la meitat per
la Direcció de Sucursals i la feina aleshores era meva per poder justificar davant del client,
que tenia tota la meva confiança i amb solvència més que suficient per poder
fer front a la quantitat demanada.
Doncs l’any 1952, el Banc Hispano Colonial, va
ser absorbit per el Banc Central i des d’aquell mateix moment i com que el banc
ja era de caire nacional, aquests problemes es varen acabar de cop ja que i des
d’aleshores, tots els crèdits que vaig demanar em varen ser autoritzats per la totalitat de la quantitat sol·licitada.
I sabeu del per què?, doncs perque és podia
disposar de tot el passiu que tenia
el Banc en tot Espanya.
Y a buen entendedor........pocas palabras bastan.
PERE PÍ CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada