Tensió entre el Govern i ERC per la consulta. Els republicans augmenten la
pressió sobre CiU i defensen desobeir l’Alt Tribunal.
Aleshores si en vista del mal exemple que ens donen als catalans, si tal
com sembla que és presenta de que ERC guanyarà les properes eleccions
autonómiques, doncs de “contrincant” només tindrá a CiU que amb la llosa que
els ha caigut a sobre amb “l’afaire” Pujol, que dubto de que mai més guanyin
cap més eleccions a Catalunya i els del PSC que de cap manera sembla que puguin
tornar a aixecar el cap, per ells serà un simple passeig militar, que els hi
semblarà si partir d’aquell moment els catalans també desobeim totes les lleis que ells promulguin i
que no siguin del nostre gust ?.
Ara be, l’Oriol Junqueras, no es recorda de lo succeit el 6 d’octubre del
1934, que el president-màrtir Lluis Companys, fent també una mica l’homenet, va
proclamar unilateralment la República Catalana Independent, que va durar tres
o quatre hores, ja que van detenir a tot el govern en pes, que fa ser jutjat i
condemnat a 30 anys de presó i sort de que a les eleccions generals del febrer
del 1936 va guanyar el Front Popular i varen ser tots ells amnistiats.
Ja diuen de que l’home, és l’únic animal que s’entrebanca dues vegades amb
la mateixa pedra.
ÚLTIMA HORA: Escoltat avui
mateix a les notícies: Artur Mas, “donde dijo digo, ahora dice Diego”, i torna
a refermar-se en que es farà la consulta “peti qui peti”. És impossible que la
molt seriosa Joana Ortega hagi actuat per lliure, i s’hagi lligat la manta al
cap per anunciar al seu aire, que “la
consulta podría ajornar-se”. Més bé sona a un “globus sonda” llençat per Mas, a veure còm reaccionaría el personal,
en especial la molt fonamentalista ERC. I vist que “pinten bastos” amb aquesta
formació, sense més miraments, desautoritza a la portaveu de CIU, i torna a les
seves velles tesis.
No ens en sortirem pas mai amb aquesta gent. Lo seriós sería que, després
d’uns inútils 34 anys polítics, en el que el benestar dels catalans ha anat
empitjorant paulatinament fins arribar a la desastrosa situació actual, tots
els partits de l’anomenada “transició”: CIU, ERC, PSC, etc. s’autodisolguéssin,
i es tornés a començar de nou, amb unes formacions polítiques controlades
eficaçment pels ciutadans, i que no poguéssin fer, com fins ara el que els dóni
la gana, i passar-se pel forro els Programes Electorals, sota pena de que els
ciutadans podéssin forçar d’immediat la celebració de noves eleccions per,
diem-ne, “incompliment de contracte”, com passaría a Bèlgica, entre d’altres
paísos, i com ja va passar a Islandia i al Japó, no fa pas tant.
És avorridíssim escoltar, día rera día i a totes hores, el mono-tema de la
consulta i, força encabronant, veure com el govern català dilapida el seu temps
i recursos entre “si són galgos, o si són podencos”, mentre els problèmes dels
catalans segueixen aparcats i sense resoldre’s. Per si la casta política no se’n
vol donar per assabentada, la darrera enquesta del CIS detecta que els partits
i la “classe política” són el tercer problema pels ciutadans, pel darrerre de l’atur
i l’economía. Vagin fent, senyoríes, i vagin desprestigiant-se.
PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada