dimecres, 27 d’agost del 2014

1247-QUAN SE’N VA, SENYORA MERKEL?

Angela Merkel ha visitat Espanya, i s'ha trobat amb el sr. Rajoy, al qual no se li ha ocorregut altra cosa que portar-la a ella, luterana de naixement, a seguir una part del camí de Santiago, i abraçar la seva imatge! Però ha vingut per a fer turisme...? No! Ha vingut per a demanar més participació econòmica espanyola als fons comunitaris, segons diuen els mitjans. I també, és clar, per a donar uns copets al cap d'aprovació al seu aliat incondicional Mariano Rajoy, el deslleial president espanyol envers els seus ciutadans, que va triar arrüinar el seu país, en lloc de defensar els drets dels espanyols, a canvi de discutibles favors de la presidència alemanya.

Com que ara Rajoy vol aupar al seu ministre Guindos com sigui, doncs li ha demanat a Merkel que intercedeixi per ell al parlament europeu (recordis que allí, qui mana realment és la cancellera alemanya). Sembla ser que això ja li ha promès la sra. Merkel, pel que ja ens podem preguntar quant ens costarà, dels nostres impostos, l’aupament del sr. Guindos, i quàntes retallades més haurem de suportar. Què bé tenir una finca com Espanya!

Encara no s’entén que Europa no començarà a aixecar el cap, fins que ens treïem de sobre la nefasta direcció alemanya sobre tot (über alles), i s’apliquin mesures de creixement als països en dificultats, com les que s'han aplicat als Estats Units? En temps de crisi, només es coneix una única manera de superar-la eficaçment, i és aplicant les mesures de l’economista anglès del temps de la primera guerra mundial, John Maynard Keynes (1883-1946), premi Nobel d’Economía. La seva teorìa econòmica s’explica bàsicament en el llibre “Teoría general sobre la ocupació, l’interés i el diner” (1936). Val la pena extreure’n una de les seves moltes idees, per la seva actualitat. Diu Keynes (ho comento, no ho cito literalment, per a no allargar):

Segons explica, "la crisi del 29 havía retragut la demanda i era necessari estimular-la d’alguna manera. La reducció dels salaris, com a mesura per a mantenir l’ocupació (defensada per economistas de l’època) fou refutada per Keynes, el qual assegurava que la ocupació no depenía dels sous, sinó del consum i la inversió. Una disminució dels sous dels treballadors provocaría un retraiment que deprimiría el consum i, en conseqüència, la producció. Posant més diners en circulació, en canvi, incrementaría la massa de consumidors i això estimularía l’activitat econòmica”.

És allò tan conegut: si la gent cobra poc, gasta menys, les empreses venen menys i, per a disminuir despeses per acomodar-se a la nova demanda més baixa, han de despedir gent, augmentant la desocupació. Això és una espiral, que no s’acaba, fins que algú canvia el rumb. El primer que va aplicar amb èxit les mesures keynesianes fou el president nordamericà Franklin Delano Roosevelt amb el seu New Deal (Nou Contracte). La resta, ja és historia.


Historia que no coneixen, ni la senyora Merkel, ni Mariano Rajoy, ni cap dels que recolzen les antisocials mesures alemanyes. Precisament, de la canciellera alemanya va dir recentment un professor d’Economía de la Universitat de Barcelona, en una tertúlia televisada: “Angela Merkel sap tant d’Economía, com jo de Física Nuclear !”. I és que aquesta senyora busca solucionar els seus problèmes interiors, imposant l’ordre econòmic i financer dels conservadors alemanys, a la resta d’Europa. Els resultats de l'invent, ja es veuen. 


Per altra part, si en una matèria no han sobresortit mai els alemanys, ha estat en l'Economía. Lo seu ha estat sempre la industria pesada i coses matosseres, com la Metalurgia, la Siderurgia, i temes semblants. Així ens va.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada