dimecres, 12 de novembre de 2014

1383-A VOLTES AMB LA VOTACIÓ DEL 9N I LA COMUNICACIÓ DE RESULTATS ENGANYOSOS

Finalment ha resultat que el número de catalans partidaris de la independencia de Catalunya, és de 1.806.336 persones, només un 29% del cens dels ciutadans de Catalunya amb dret a vot, que aquesta vegada han estat els majors de 16 anys, inclusivament, i que són 6.228.531. Res a veure amb el flamant 81% exposat en els mitjans de comunicació.
Sobre aquest tema, hi ha un interessant llibre, ja antic, però que no ha perdut actualitat i es seguéix editant, que es diu “Cómo mentir con Estadísticas” de Darrell Huff (no hi ha traducció al català), molt apreciat per polítics, oradors, propagandistas, demagogs i presentadors dels mitjans de comunicació com la premsa, radio i TV en general. I és que els titulars sensacionalistes venen més.
Quin secret coneixen aquestes persones, que desconeixen el comú dels mortals, però que  els impulsa a creure, sense contrastar, les informacións que aquells els dónen?
Un és que la informació presentada en un mitjá públic, com pot ser una televisió, o un escrit en un diari, posat amb un tipus de lletra destacat, és espectacular i impressiona a la gent, impulsant-los a creure en el que hi veuen ja que: “els que publiquen coses en aquest mitjà han de ser experts que saben el que diuen”, pensen. Això és un sofisma i, realment, no vol dir res. Però els periodistes i comunicadors coneixen les tècniques necessàries per captar l’atenció de la gent cap al centre d'interés que ells volen. El fet de que una informació es publiqui en la primera plana d’un diari, no vol dir que, necessàriament, hagi de ser certa. Els diaris volen vendre exemplars i, en cas de que es descobreixi que una informació no s’ajusta a la realitat, en una altra edició la desmenteixen o la corregeixen, i tan tranquils.
La segona qüestió, i això és el que realment ignora el public en general, és “el llenguatge secret de les estadístiques”, tan atractiu pels que han de comunicar al public les dades “oficials” de qualsevol tema. Aquest llenguatge “especial” es fa servir com arma sensacionalista, per a inflar, confondre o, simplificar en excés les dades que s’han de donar. Perquè el que prima sempre, és l’interés polític del moment. És allò de El Gatopardo: “S’ha de canviar tot, perquè tot segueixi igual”.
En el cas de la votació del 9N, el diari ens diu que: LA INDEPENDÈNCIA S’IMPOSA AMB UN 81% DELS MÉS DE 2,3 MILIONS DE VOTS. Què és el que realment entén la gent? Doncs que un 81% dels ciutadans de Catalunya són partidaris de la independencia. Feu la prova. Però res més lluny de la realitat. Això no importa, la informació enganyosa ha estat donada. D'aquesta manera és com els polítics volíen que ho entenguéssim els ciutadans. De totes maneres, aquest estil sofístic d’informar sobre les conclusions d'unes estadístiques, no és exclusiu del govern de Catalunya, ja que el mateix fan les comunitats autònomes, el govern central… i els polítics en general, siguin del país que siguin. Cal presentar-ho tot de la manera que els sigui més favorable. La veritat, no importa si és contraria als resultats que volen obtenir. Fixeu-vos-hi a partir d’ara.
Bé, però la realitat és que només 1.806.336 ciutadans, s’han manifestat com partidaris de la independencia de Catalunya (Catalunya té més de 7,5 milions d'habitants en total). Podem suposar que aquests són tots, o la inmensa majoría, ja que la votació volía coneixer principalment aquest valor, el del número de catalans favorables a la independencia. Això és un 29% amb respecte al cens dels ciutadans. És important destacar que, LA BASE DEL CÀLCUL, HA DE SER SEMPRE LA TOTALITAT DEL CENS, I NO TAN SOLS UNA PART. Recordem que el cens de ciutadans majors de 16 anys és de 6.228.531 persones.

I l’altre 71% del cens? És de suposar que d’aquests, molt pocs, o cap, seràn independentistes, ja que els partidaris de la independència són els que hauràn tingut més interés en anar a votar, i estaràn dins del 29% esmentat. Per tant, el 71% seràn “els altres”.
I en quin cap hi cap, que un 29% de ciutadans, partidaris del que sigui, puguin obligar al 71% restant a ballar al so que ells els hi toquin? La Democràcia, bé o malament, es basa en majoríes. Per tant, sería més oportú pensar que, més aviat el 71% del cens dels ciutadans hauríen de ser els que imposéssin la norma d’actuació a l’altre 29%.
Encara em comentava un amic al que li vaig fer aquesta reflexió que, no, no, els percentatges s’havíen de calcular només sobre els que van anar a votar, excloent els que no van anar-hi. Rebatre això és molt senzill. Li vaig posar el següent exemple: “Imagina’t que en una votació en una població amb un cens d’un milió de persones amb dret a vot, només una d’elles va a votar, i ha de triar entre “SÍ” o “NO”, i ell vota “SÍ”. Llavors, el recompte donaría:
Número de vots favorables al “SÍ”: 1 votant
Número total de votants: 1
Per tant, el 100% hauríen estat favorables al “SÍ”.
Home, això és voler fer entrar un clau per la cavota. I els altres 999.999 ciutadans del cens? No compten per a res? Es veu que no. No interessen per als objectius dels convocants. Prenem-ne nota.
Això ha estat només un exemple de còm es poden utilitzar les estadístiques per a enganyar a la gent, a la manera com ho solen fer els polítics.

JORDI PI SOLSONA
(el fill del meu pare)
BARCELONA i SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada