Tant amb ella, com amb el seu partit, doncs de
que un partit polític i malgrat ser antisistema, però que sobre el paper es
considera democràtic, no va rebutjar el
terrorisme ja els deixa ben retratats, per què
malgrat de que ara ens vulguin fer combregar amb rodes de molí i amb motiu de la sortida de la presó de
l’Otegui, a Espanya i des de que va
desaparèixer el franquisme i mal que els pesi, ja no hi han presos polítics, o
sigui de que si estan condemnats, es únicament, per què han comes algun delicte.
Per la qual cosa, al no recolzar una
declaració institucional del Parlament de condemna al terrorisme i amb l’excusa
tan infantil com pueril, de que és una politització de les víctimes, m’agradaria saber de que si amb aquesta “senyora” i entre les innocents víctimes del horrorós atemptat a
Hipercor del 19 de juny del 1987, hi hagués hagut algun familiar seu, si la
seva impresentable posició seria la mateixa.
Haig de tornar a explicar una vegada més de
que junt
amb la meva esposa qepr, i des de que el varen inaugurar l’Hipercor,
cada divendres i després de dinar hi anàvem a comprar i per cert deixàvem el
cotxe a l’entrada del pàrquing, al mateix lloc a on hi varen deixar el seu els
terroristes.
I aquell fatídic dia, que va ser l’únic
divendres que no hi varem anar i encara mai he arribat a saber del per què i
nosaltres que els es hi havíem fet als assassins de ETA?.
I per aquest motiu, ja vaig redactar un escrit
que portava per títol: Als de l’ETA ni aigua
PERE PÌ CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada