Que en te de raó José Maria Carrascal en el seu llibre, “La
Historia de España que no nos contaron”, on assegura de que a Espanya i d’ençà
que encara “gaudim” de la “transicció”, es va donar massa poder als partits polìtics, a on
sempre han aplicat alló de, yo me lo
guiso, yo me lo como, -que per cert tots
els que ens han arribat a governar, estant emmerdats fins el coll en casos
de corrupciò- n’han fet un mal us i per la qual cosa, lo que tenia de ser -i més
després de prop de 40 anys de dictadura franquista- realment una democràcia, s’ha convertit en una veritable “partitocracia”
Només cal recordar, la suite que tenia llogada Duran Lleida, i a
tota pastilla, durant tot l’any al Hotel Palace de Madrid i per el que senyalen
les darreres enquestes per les eleccions del 20-D -i apart de la patacada que ja va “gaudir” el seu partit UDC
a les autonòmiques- que no assolirà tampoc cap ni un diputat al Congrés dels
Diputats, o sigui de que se li haurà acabat i per sempre més, “afortunadament”,
la seva mamandurria de feia tants i tants anys que en gaudia i ara segurament
de que és recordarà, de la entrevista que li va fer fa un temps, en Marius Carol, director de La Vanguardia, i a dues
planes i a on ell confessava de que actualment i només amb el sou de mestre, no
es veuria pas en cor de viure’n.
Resulta que de sempre hem tingut més polítics professionals, que
no pas professionals en polític, ja que el 70% de tots els ministres i des de
el 1977, no havien tingut mai cap experiència professional significativa en el sector privat
i per compte pròpia, ni tampoc en la aliena.
I des de 2004, el 16%, no
han viscut de res més, que de la política.
I així ens va,
atipant a tota una trepa de impresentables!
PERE PÍ CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada