2298-ELS ERRORS DE MAS

He estat un fidel votant de Convergència al llarg de tota la meva vida. En les eleccions del 27-S, però, tot i que no em va agradar ni el famös füll de ruta que va pactar amb ERC, ni el trencament gairebé provocat, de forma deliberada, amb Unio, vaig decidir mantenir la meva fidelitat donant-los un vot de confiança, amb l'esperança que una Victoria electoral clara i contundent per- metés continuar amb un procés que ens pogués oferir un futur millor. Ara, però, senyor Mas, haig de manifestar que, si vostè no rectifica la seva actitud de seguidisme i de claudicació davant la CUP, no podré, lamentable­ment, tornar a donar-li el meu vot. A mi no em serveix la independència a qualsevol preu.

Senyor Mas, abandoni l’errònia declaració de desconnexió amb Espanya i recobri la via de l'acord i la negociació amb totes aquelles forces politiques partidàries de la celebraciö d'un referèndum. I si l'Estat espanyol no ho permet, doncs, aleshores, anem a Europa i plantegem-ho democràticament davant del Par­lament Europeu. Però, això si, amb una àmplia majoria de més del 50%, per tenir la força i la credibilitat necessàries.

JOSEP VILÀ BATLLE

Olesa de Montserrat

Jo afegiría que, per a tirar endavant un procés independentista, no n’hi ha prou amb “una majoría que només passi del 50%”, sense especificar quant. En els països civilitzats i democràtics, és necessària una majoría de, com a menys, els 2/3 (les dúes terceres parts dels ciutadans amb dret a vot) per poder tenir dret a plantejar una secessió. Si no, i tal com han demostrat en Mas i Cia. En les darreres eleccions, en que l’independentisme català ha tret un exigu 47%, en cap lloc del món això legitimaría per a tirar endavant res de res… menys en la Catalunya-guinyol dirigida per en Mas, on tot val, encara que sigui passant-se pel forro la voluntat de la majoría dels ciutadans. Visca la democracia catalana! Senyores i senyors, si volen esperpents en política, no vagin enlloc més! Vinguin a Catalunya on, mentre disfrutem de la nul·litat política d’en Mas, hi  ténen l’entreteniment assegurat!... encara que, ni de lluny, será un exemple de bon seny ni de sentit comú, ja que que aquestes són dúes qualitats que no han figurat mai en cap moment en l’exercici de les decisions del president Más en els quatre anys en que ha portat de cap a la Generalitat marejant la perdiu, avorrint-se i avorrint-nos i malgastant, sobretot malgastant, fins que ha descobert la pedra filosofal de l’independentis-me, on hi ha dedicat unes energíes (i uns diners públics) dignes de millor causa i més, per la majoritària desaprovació ciutadana al secessionisme, com s’ha vist per les votacions del setembre i del noviembre passats.

Jordi Pi Solsona

(el fill del meu pare)