1637-LES ATZAGAIADES DELS AJUNTAMENTS DE SANT HIPÒLIT I DE LES MASÍES

Dirigits per els germans Vilamala del PSC. A finals del any passat, vaig febre al meu domicili una propaganda conjunta d’aquests dos ajuntaments, a on al so de timbals i platerets, ens donaven a conèixer una sèrie d’actes que farien entre 2014 i 2015 en Record dels represaliats pel franquisme i com que jo en vaig ser un d’ells, per què després d’acabada la guerra incivil i com a desafecto, segons l’argot falangista de la època, vaig passar per diversos Camps de Concentració i finalment estar internat durant dos anys en un Batalló Militar Disciplinari de Treballadors, complint la “pena por el trabajo” per acabar fent tres anys més de mili en l’exèrcit franquista al ser de la lleva del  biberó i entre la guerra i la “alliberació” vaig estar 8 anys fora de casa  i amb tota la meva bona fe, vaig entregar tot un munt de documentació relacionada amb  aquest tema a traves del meu ajuntament i oferint-me desinteressadament en  col·laborar en aquests  actes.

Doncs la setmana passada vaig rebre la desagradable visita de un dels organitzadors, per tal de retornar-me tota la documentació aportada i donant-me a conèixer de que per el “delicte”, per mi tant infantil,  de no haver nascut al Voltreganés, refusaven la meva col·laboració.

En canvi que en fa de temps que vaig ser invitat i junt amb el meu fill Jordi, que prenem habitualment part en la tertúlia dels diumenges de Radio Voltregà, La Hora del Vermut.

Per això avui he quedat garrativat, quan he rebut una altre invitació  a la meva bústia per el dia 27 de març, per part dels dos ajuntaments esmentats, a on diu taxativament: Record als represaliats pel franquisme, amb un  audiovisual que recull testimonis de represaliats o dels seus familiars TOTS ELLS VEÏNS O VEÏNES DE SANT HIPÒLIT I LES MASIES.

Doncs ves quina casualitat, de jo ho soc de veí de Sant Hipòlit  des de l’any  2006 i crec, modèstia apart, de que per vosaltres hauria d’haver estat un honor de que havent pogut triar per anar a viure entre els 947 municipis que hi han a  Catalunya, tries precisament a Sant Hipòlit de  Voltregà.

O sigui que els dos ajuntaments, son dels que demanen la independència de Catalunya i ells ja comencen a fer discriminacions entre els catalans. Potser que us ho feu mirar.

A major abundament, el sotasignant, va ser convidat com a “ponent” a les “12 Jornadas, Dia del Guerrillero Español, El maquis en Santa Cruz de Moya” celebrades al esmentat poble de la província de Conca, acte organitzat cada any per La Gavilla Verde, com podreu veure a la foto –jo soc el primer de la dreta-  tot i no havent nascut ni actuat allà, i que varen durar quatre dies, del 29 de setembre al 2 d’octubre del 2011 i em varen reconèixer que era el primer any que hi havia assistit un guerriller de debò, amb els 12 anys que ja  ho celebraven, dels quals ja ens deuen haver deixat tots  ells, doncs tots eren més grans que no pas jo, que llavors tenia “només” 18 anys, ja que  sempre només hi havien anat maquis, quina diferencia entre un guerriller i un maquis, és únicament que de que els guerriller som els que ho varem ser durant la nostre guerra incivil i els maquis , els que varen fer de guerrillers, però  a la guerra mundial o  dins de la Espanya franquista..

També, amb companyia d’altres dues persones més, vàrem fundar l’ Associació d’Exinternats del Franquisme de Catalunya, la que al  tenir el reconeixement per la nostre feina tant altruista, de merèixer la  Creu de Sant Jordi, el guardó més preuat a  Catalunya i que ens va ser entregada per la Generalitat, en acte públic presidit pel seu President en aquell moment, Pasqual Maragall.

Però, de totes maneres, agraeixo als organitzadors que em fos retornada tota la documentació que els vaig facilitar.

PERE PI CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

Em comenta un antic company i amic:

Bon dia, Sr. Pi

El seu comentari sobre aquets ajuntaments ( ay untamientos)  l´ac com que es muda no la poso “   crec que es mereix  aquestes quatre ratlles-

Heus aci un guerriller

que sols amb 17 anys

va llançar-se al carrer

sense por al paranys .

Feu lla guerra el molt  valent

per defensar els seus ideals

i talment com molta gent

volia que tots fóssim iguals .

Va passar penalitats

als camps de concentració

i van esser els resultats

patir una forta decepció .

Ara es diu “EL ETERNO DESCONTENTO”

que denuncia les malvestats

que ara i  EN TODO MOMENTO”

perpetren les autoritats.

Salutacions,
Andreu Genís.

 -------------------------------------------------------

Resposta d'en Pere Pi:

Moltes gràcies molt bon amic Genis, per el seu "detallet". Li he rectificat lo dels 18 anys que vostè hi havia posat per 17, que es quan realment i que ara reconec molt humilment, que com a babau, vaig marxar voluntari,  amb  4 "camarades" més de les JSUC, a defensar la República.

Algun  d'ells desgraciadament, no va tornar.  Les vegades que ho  he arribat a pensar, que també ho podria haver estat jo, per què d'ocasions mai en varen faltar i més amb 3 anys de guerra incivil…...i tot plegat per res, com ens ho demostren cada dia els polítics actuals que "gaudim".

Amb tot l'afecte de sempre, del seu ex director bancari, de quan vosté i com a mamelló era un simple "botones" de la sucursal.

Pere Pi Cabanes…….. q.i.a.e.m. (que vol dir: Cuyo Ingenio Admira El Mundo, encara que reconec de que aquestes frases lapìdaries les varen dir d'en Cervantes, que jo, humil com sempre,  de cap manera me hi vull pas comparar).