Només un calçasses com em Rajoy, podia haver
donat al pitjor ministre d’educació que em tingut durant tota la democràcia, una responsabilitat, per
cert molt ben remunerada i després que va dimitir de motu propi i de manera
tant irresponsable, o sigui que el va deixar penjat a l’estacada, que encara i com a premi, li doni la canongia de
Ambaixador d’Espanya a París, a la Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), el Delegat permanent de
Espanya davant aquesta organització i tal com ell insistentment havia demanat,
per tal de què podés estar al costat de la seva nova esposa, Montserrat
Gomendio, la ex secretaria d’Estat, amb la que va iniciar la seva relació
sentimental a la que va arribar al ministeri que compartien i que des fa dos
mesos, de que és directora general en
aquest mateix organisme oficial, què parlant en plata, tot queda a casa, malgrat de que aquest nomenament, ha creat
malestar dins del Consell de
Ministres i del Partit Popular.
Aquesta noticia la varen donar, ves quina
casualitat, quan la seva intervenció personal ja havia acabat, en la que va fer
balanç del curs polític, o sigui que d’aquesta manera es va estalviar de tenir
de passar per el tràngol de que cap
periodista li va podes fer cap pregunta o retret sobre aquest atzagaiada i al
mateix temps, de que en aquell moment, la majoria d’espanyols començaven les
seves vacances d’agost. De cap manera aquesta forma d’actuar no ajuda, gens mi
mica, a reforçar la credibilitat de la
seva ja deplorable gestió, malgrat de què tant ell i com en Mas, nomes saben que fer volar
coloms.
I una vegada més, va perdre la oportunitat
d’abordar la lacra de la corrupció, però de una forma creïble i valenta, en la
què està emmerdat fins el coll, el PP, per què quan un periodista és va atrevir
fer-li una pregunta sobre el temaes va
limitar a contestar-li: Le agradeceria que no me haga preguntas del
pasado, i és va quedar tant panxó. .
La utilització dels càrrecs de lliure
destinació, per fer-los servir com és aquest cas tant deplorable, com una eina
al servei dels interessos personals, es una practica difícilment digerible per els ciutadans de
una societat democràtica, tal com ens
volen fer creure de que és actualment Espanya.
I no parlem de les mamandjurries que gaudirà:
Un sou de 10.000 euros mensuals, que quasi duplica el del president del govern
o sigui “només” una miqueta més, que no pas el salari mínim interprofessional,
més les depeses de representació, és a dir una bicoca. El matrimoni ocuparà un
impressionant apartament de 500 metres2 a la luxosa Avinguda Foch de París i
amb dos diplomàtics i 11 consellers dels
diferents ministeris.
I que ha fet professionalment aquest bon home,
per poder gaudir de totes aquestes regalies? doncs només haver caigut en gràcia
del inefable Rajoy.
Ja diuen de què, val més caure en gràcia, que no pas de un cinquè
pis.
PERE PÍ CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada