diumenge, 2 d’agost de 2015

1904-WERT UNA CALAMITAT, PREMIAT PER LA SEVA INOPERÀNCIA

Només un calçasses com em Rajoy, podia haver donat al pitjor ministre d’educació que em tingut durant  tota la democràcia, una responsabilitat, per cert molt ben remunerada i després que va dimitir de motu propi i de manera tant irresponsable, o sigui que el va deixar penjat a l’estacada, que  encara i com a premi, li doni la canongia de Ambaixador d’Espanya a París, a la Organització per la Cooperació i el Desenvolupament  Econòmic (OCDE), el Delegat permanent de Espanya davant aquesta organització i tal com ell insistentment havia demanat, per tal de què podés estar al costat de la seva nova esposa, Montserrat Gomendio, la ex secretaria d’Estat, amb la que va iniciar la seva relació sentimental a la que va arribar al ministeri que compartien i que des fa dos mesos, de que és directora general  en aquest mateix organisme oficial, què parlant en plata, tot queda a casa, malgrat de que aquest nomenament, ha creat malestar dins del  Consell de Ministres  i del Partit Popular.

Aquesta noticia la varen donar, ves quina casualitat, quan la seva intervenció personal ja havia acabat, en la que va fer balanç del curs polític, o sigui que d’aquesta manera es va estalviar de tenir de passar per el tràngol de que  cap periodista li va podes fer cap pregunta o retret sobre aquest atzagaiada i al mateix temps, de que en aquell moment, la majoria d’espanyols començaven les seves vacances d’agost. De cap manera aquesta forma d’actuar no ajuda, gens mi mica, a reforçar  la credibilitat de la seva ja deplorable gestió, malgrat de què tant  ell i com en Mas, nomes saben que fer volar coloms.

I una vegada més, va perdre la oportunitat d’abordar la lacra de la corrupció, però de una forma creïble i valenta, en la què està emmerdat fins el coll, el PP, per què quan un periodista és va atrevir fer-li una pregunta  sobre el temaes va limitar a contestar-li: Le agradeceria que no me haga preguntas del pasado, i és va quedar tant panxó.   .

La utilització dels càrrecs de lliure destinació, per fer-los servir com és aquest cas tant deplorable, com una eina al servei dels interessos personals, es una practica  difícilment digerible per els ciutadans de una societat democràtica, tal  com ens volen fer creure de que és actualment Espanya.

I no parlem de les mamandjurries que gaudirà: Un sou de 10.000 euros mensuals, que quasi duplica el del president del govern o sigui “només” una miqueta més, que no pas el salari mínim interprofessional, més les depeses de representació, és a dir una bicoca. El matrimoni ocuparà un impressionant apartament de 500 metres2 a la luxosa Avinguda Foch de París i amb dos diplomàtics i 11  consellers dels diferents  ministeris.

I que ha fet professionalment aquest bon home, per poder gaudir de totes aquestes regalies? doncs només haver caigut en gràcia del inefable Rajoy.

Ja diuen de què, val  més caure en gràcia, que no pas de un cinquè pis.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada