dijous, 13 d’agost de 2015

1932-CDC BUSCA CÒM FINANÇAR LA SECESSIÓ - EN MAS, ENS PREN PER BABAUS ALS CATALANS?

Doncs comproveu quina ja ens en te de preparada per l’endemà del 27-S, per què ell i com a bon “pitonís” que sempre ha demostrat ésser, però que mai n’ha encertat ni una, ja sap i de bell antuvi, que obtindrà  una majoria de un sol escó i per la qual cosa ja es creu de que “democraticament”, amb dret i autoritzat davant de Déu, per tal de que  unilateralment, ja te previst de proclamar la República Catalana Independent i ja anticipa de què és passarà  per el forro, la segura impugnació del Tribunal Constitucional, per què ja ens aclareix  de que ell no es donaria per al·ludit. Vaja manera de predicar amb l’exemple, de cara als seus vassalls.

Però  ara be quan el maten. En aquest improbable cas, en primer lloc ja assegura de que hauria  de buscar i a corre-cuita, com sufragar la secesió, ja de que “es pensa”  que el Govern Central prendria represàlies i li tancaria automàticamant la aixeta económica que tenia fins aleshores oberta i a on en Mas sempre sabia segur a on  podia anar a pidolar.

Doncs mira que n’arriba a ser  de infantil el nostre president, si es pensa de que malgrat haver trencat  i per les bones, tota mena de relaciò amb Espanya, voldrien ser els espanyols, a més de cornuts, encara pagar el beure.

Però en Mas i com  l’Àbate Simon, del setmanari humoristic franquista  La  Codorniz, si home, aquell que feia invents  com els del  Doctor  Copenhague del TBO, que un dia es va trobar tancat en una habitació i com que no se hi veia, va inventar, les finestres, o  quan  va veure que no podia sortir de l’habitació, va inventar, les portes, doncs el nostre i mai prou ponderat president, ja te previst en aquest cas, proposar i crear crèdits pont, es a dir, bons  finançats per els catalans (que després la Generalitat no els retorna, que ja els coneixem! Ells, el Govern de la Generalitat, amb el seu eslògan de “no tenim diners”, es pensen que això ja els dóna “patente de corso” per incomplir amb els compromisos que els dóni la gana), es veu de que ell ja no es recorda que quan ho varen fer “otros que tal”, els del Tripartit, en Mas i  des de l’oposiciò, va posar el crit al Cel i com si les nostres butxaques, fossin les mamelles de les vaques que es poden munyir i munyir sense parar impunentment, o sigui augmentar encara més, l’imponderable deute que ja te actualment la Generalitat i sobretot d’ençà que ell ens governa (és un dir), que ni els nostre besnets, mai el podran pas pagar i el que mancava pel duro, anticipar el pagament de tributs. Fàcil solució la d’en Mas: “els calés pel finançament de la independència, els hi fotrem als catalans, i els direm que ja els hi retornarem més endavant, un día que no arribarà mai”, com fan sempre. És dir, obligaràn a avançar diners a compte de la Renda, que “ja es compensaría en el moment oficial de fer la declaració anual”. Vinga, home! Que no ens mamem el dit! I ara té an altre “Ángel Sisenyor”, que es diu Josep Rull, i que afegeix, a veure quí la diu més grossa: “Catalunya, com a comunitat autònoma, té moltes dificultats per accedir als mercats de diners internacionals, però com Estat Sobirà i seriós (?), se li podríen obrir moltes portes d’accés al crèdit”. Senyor Rull, aquesta és una hipòtesi més que discutible, i que no es basa en res més que en la seva opinió sense cap fonament. El bon gestor, quan vol aplicar un “Pla A”, si li falla aquest, ja ha de tenir preparat un “Pla B” alternatiu. Però vostès, dónen la sensació de que sempre estàn improvisant. Des que en Mas va arribar a la Generalitat, sembla que sempre va a “salt de mata” i per darrere dels problèmes. Jo, si tingués una empresa, no contractaría mai a un empleat com Artur Mas, ni com a bidell. Així ens va. Ah! I a l’hora de pagar, sempre els mateixos! Genials solucions! Jo, amb els seus calés, també en faría moltes de coses i més eficaces pels catalans, senyor Mas.

I a sant de que, jo haig d’anticipar res dels meus diners, a tota aquesta trepa que ens han demostrat fefaentment que tenen les mans foradades i son un pou sense fons, i tot plegat per què aquests diners serveixin, no per exemple, per poder pagar a les farmàcies, sinó per inaugurar noves e inútils ambaixades o que  puguin cobrar ell i el seu govern i diputats, els seus sucosos sous o com també els ex presidents, tant del govern com del Parlament, que en fa d’anys que els mantenim a cuerpo de Rey i sempre vivint a  costa  de les nostres costelles o sigui dels nostres impostos, que ells tant malauradament, mai han sabut  administrar adequadament.

Senyor Mas, Jesucrist ja va  dir de que, habíamos de ser hermanos, pero  no primos” i  per què no desapareix  d’una punyetera vegada i ens deixa per fí als catalans tranquils i vacunats i per sempre més,  dels seus vanitòsos esperits de grandesa?


PERE PÍ CABANES - Sant Hipòlit de Voltregà

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada