dimecres, 5 d’agost de 2015

1912-ARTUR MAS 1r, L’ESTAFADOR

Tot apunta al fet que el 27S serà un plebiscit, però no sobre la independència de Catalunya, sinó sobre el futur d'Artur Mas.
Per a poder modificar l’Estatut català, es necessitàven 2/3 de vots favorables, la qual cosa sembla de tota lògica. Hi ha d’haver una MAJORÍA CLARA de vots ciutadans favorables al canvi.

Per a proclamar la Independència: Artur Mas defineix, ell sol, per aquest tema no vol fer “referèndums”,  que es farà només amb majoría simple de diputats. És dir, amb la meitat de diputats més 1. Això no és democràtic ni és res, sino una clara demostració de que aquest president se’n fot dels catalans i que la única cosa que li importa és estar a dalt de tot de la política catalana, a qualsevol preu, encara que sigui estafant als ciutadans.

Bé, això ja ho hem vist en els anys que porta a la capçalera de la Generalitat. I què ha fet? Doncs retallar una i altra vegada el modest Estat del Benestar que, de mica en mica, havíen arribat a assolir els ciutadans de Catalunya. Els proveïdors no es paguen, o es fa tard i parcialment. I les farmàcies, oh! Les farmàcies. Cosa mai vista, resulta que Artur Mas fa servir els pagaments que es deuen a aquests professionals, per a finançar la Generalitat. ESTAFA!

Tampoc és la primera vegada que Artur Mas estafa als catalans. Ho va fer tot just només arribant al Govern. Portava en el seu “Programa” la supressió del confiscatori impost de successions. I ho va fer!...però ah! Com que no tenía majoría absoluta, va pactar amb un oportunista recent arribat a ERC, Oriol Junqueras, al que tampoc li importen un misto els catalans i els seus problèmes, i el va obligar a reimposar l’injust impost. I Mas, sense pensar en el seu Programa ni en els catalans, torna a fer operatiu l’impost de successions. ALTRA ESTAFA! …i en podríem relacionar moltes més, però aquest escrit ja se’ns faría massa llarg. Per a mostra, n’hi ha prou amb un botó.


 Senyor Mas: els catalans volem poder expressar el nostre DRET A DECIDIR, entre altres coses, per dir-li quina és la majoría acceptable de vots per a poder declarar la independència de Catalunya. I vostè sería un vot més, però pel seu càrrec, vostè s’hauría de limitar a OBEÏR les indicacions del poble català, i no a imposar la seva voluntat.

FACI UN REFERÈNDUM (QUAN VOL, JA SAP CÒM FER-LOS, COM EL DEL 9-N) I ASSABÉNTI’S DE QUINA ÉS LA MAJORÍA QUE VOLEN ALS CATALANS EN UNES ELECCIONS PER A CANVIAR COSES, I APLIQUI LA VOLUNTAT DE LA MAJORÍA DELS CATALANS… PERÒ, COM QUE AQUÍ PODRÍA PERDRE-HI BOUS I ESQUELLES, LA VOLUNTAT DELS CATALANS SE LA PASSA VOSTÈ PEL…FORRO.
Vostè, si està en el seu sa judici, no pot anar fent i desfent com si Catalunya fós la seva finca, com està demostrant amb els seus fets. Vostè hauría d’Administrar els recursos de que disposa, o disposava, en millorar les condicions de vida als catalans. Vostè va modificant les regles del joc, segons li convingui més A VOSTÈ, per assegurar-se el seu futur. Per tot això:

VÀGI-SE’N SENYOR MAS! A CATALUNYA, ELS PERSONATGES COM VOSTÈ HI SOBREN (I TAMBÉ ÉS APLICABLE AQUEST IMPERATIU AL SEU SOCI ORIOL JUNQUERAS) PERÒ QUINA COLLA D’OPORTUNISTES S’HAN ENSENYOREJAT DE CATALUNYA EN ELS TEMPS MODERNS?

Jordi Pi Solsona

(el fill del meu pare)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada