dimecres, 12 d’agost de 2015

1927-INDEPENDENCIA PER A DESPISTATS

No sé si ja us en heu adonat o no, però els independentistes  venen fum, venen un carro que no porta res, i la llum que veuen al final del túnel, no surt d'un fanal, sino que són els llum d'un camió que els vé de front i contra el que s'hi van a estavellar.
Com a mostra de la irracionalitat d'aquest plantejament (l'independentisme), us en posaré un exemple: Imagineu-vos que vostè viu en una casa on hi viuen molts veïns i, per algún motiu, ha decidit no tractar més amb ells, perquè li cauen grossos. Això no obstant, a vostè li cauen molt simpàtics els veïns que viuen en un bloc enfront del seu, i vol tractar-hi.
Això és el mateix que els passa als dirigents de la Catalunya actual. No volen entendre`s amb Espanya, però volen ser amiguíssims de França, Anglaterra, Alemanya, etc. Per casualitat es creuen els independentistes que pagaràn ells les seves pensions? que s'interessaràn pels seus malalts depenents? que els compraràn bonus catalans?
El problema és que tot fa semblar que aquest desig desaforat per la independència, no és més que una "fugida cap endavant" per a evitar una pila de problèmes de deutes econòmics, d'intervencions judicials contra persones emblemàtiques del país (els quals, si es declarés la independència passaríen automàticament a ser causes del "país veí", Espanya, i per a portar-les a terme s'hauríen d'extraditar, cosa que la Catalunya independent no és previsible que la concedís). 
Es dir, que si algú n'ha de sortir beneficiat de la independència, tot fa suposar que només seríen els de la CASTA... I el poble? Bé, deixem-ho aquí i que cadascú en tregui les seves prròpies conclusions.

Jordi Pi Solsona
(el fill del meu pare)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada