dissabte, 5 de setembre de 2015

1980-El tret per la culata. L'escándol ha tornat a crear greus contradiccions en el si de Junts peí Sí

La setmana passada, Artur Mas va sorprendre demanant comparèixer al Parla­ment per explicar les raons de l'avançament electoral. Una petició inaudita i políticament injustifi­cable. Mai una convocatoria havia si- gut anunciada i debatuda amb tanta anticipació com la del 27-S. Es tracta- va, dones, d'una maniobra amb qué Mas volia guanyar protagonisme, marcar l'inici de la precampanya després de les vacances i aclarir al­gún embolie després de les contra- clictòries declaracions de Raül Ro- meva sobre si estava ciar o no qui ocuparía la presidencia déla Gene­ralität en cas de victoria separatista. Però el tret li ha sortit per la culata. Eis registres que va efectuar la Guàr­dia Civil divendres passat han tor- nat al primer pía el famós 3% de les mordidas convergents queja en el seu temps va denunciar Pasqual Maragall. L'escàndol ha tornat a cre­ar greus contradiccions en el si de Junts pel Sí, en qué el programa promet un noupaís lliure de totes les pla­gues, però amb la corrupció a les seves files.

La compareixença finalment es va assemblar a una comissió d'investigació en la qual el président es va presentar com a víctima d'una per- secució inquisitorial. Però no va vo­ler posar la ma al foc pel seu partit ni assumir cap responsabilitat si són certes les sospites. És veritat que es va defensar com amb ungles i dents. El 27-S s'ho juga tot i se sent políti­cament acorralat, però no va sortir airós en cap sentit. Fixin-se en el de­tall de la seva mandíbula, cada vega­da més desencaixada. La seva teoria que les empreses amigues calculaven les quanties del 3% per no pagar­les, i per aixó figuren en els papers trobats a la caixa forta de l'empresari Jordi Sumarroca, és d'un cinisme extraordinari. Des de l'oposició, PSC, PP, ICV-EUiA, C's i, per primera vegada, UDC, el van castigar amb es- tils diferents i intcnsitpts variables. Va estar bé el socialista Miquel lceta quan va dir que Mas «ha sigut el pitjor president» des que es va recupe­rar la Generalitat el 1977.

Mas ha convocat unes eleccions dissenyades per no debatre la seva gestió.Tant és així que no pensa par­ticipar en els débats. Concorre de nú­mero quatre d'una estranya llista patriotica-partidista que es veurà be­neficiada per la sobrerepresentació de Lleida, Girona i Tarragona en relacio amb la seva població real en el conjunt de Catalunya. Si fos propor­cional, a la provincia de Barcelona li correspondrien 16 diputats més. Ha elegit el 27-S perqué en l'àrea me tropolitana el pont de la Mercé pot anestesiar un percentatge elevat de votants no nacionalistes. La per­sistent abstenció deis que sí que vo­ten a les generáls li posa fácil arribar ais 68 diputats, aquesta vegada amb l'ajuda de la CUP. Com va passant en les eleccions catalanes des del 1984. Excepte que succeeixi l'inesperat i el tret li surtí per la culata.


Joaquim Coli (El Periódico)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada