Fernando Onega: Malgrat de que Junts pel Si, obtingues la majoria
absoluta i en solitari el 27-S, de cap manera seria el Dia de la Independència. Ni
passat, ni el mes següent. Construir un Estat nou, es una tasca de gegants en lo
personal i molt llarga en el temps. No es un, marxa tu, per posar-mi jo.
Josep Borrell: Planteja una
perspectiva de la independència de
Catalunya, que no te res a veure com la
que defensa la candidatura d’en Mas. La Generalitat ja gestiona i des de fa
molts anys i ningú creu de cap manera que hagi creat la administració àgil i transparent que ara promet,
ni ha aconseguit dotar als nostres joves, de les eines necessàries, per competir en la economia global. Perdre el sentit de la realitat política es molt
perillós.
Ens em
instal·lat “en el que ens agradaria creure” tal com li va respondre un periodista
de la BBC, quan entrevistava a un
acorralat Romeva: “Per què no han estat honestos sobre les conseqüències de la
U.E. amb la independència?”, quan Romeva assegurava una i altre vegada, de que “Catalunya no
sortiria de la Unió Europea” i l’anglès va tancar la qüestió dient-li: “Això
es el que a vostè li agradaria creure”.
Catalunya no serà mai independent, tant sols i
per què el Parlament ho proclami, sinó que ho seria quan el Consell de Seguretat de la ONU ho reconegués i
manca viure en una profunda negació de la realitat de que això vagi a ocórrer, ja que les Constitucions
de Alemanya, França, Itàlia i EE.UU, son idèntiques i en
aquesta qüestió territorial, com la
espanyola.
Ramon Espadaler: Demana votar a Unió per tal d’evitar un país trencat en dos blocs.
“Recollim el testimoni d’aquella CiU que va estar defensant fermament el
catalanisme moderat, del que ha quedat orfe, com tampoc no volem deixar als
nostres fills, un país malmès i fracturat, sinó un país en el que tothom pugui
parlar amb tothom, vinguin de on vinguin i demana de que el “seny”, torni a
Catalunya”.
Enric Juliana: França sempre
preferirà el que uneix que no pas el que
divideix, ja que segons va manifestar l’ambaixador Jeròme Bonnafont en la seva
despedida “El marc democràtic
europeu en el que la noció de respecte,
ocupa un lloc fonamental, sobretot des de que va finalitzar la Segona Guerra,
la República Francesa, no desitja ni en pintura, la independència de Catalunya.
La Vanguardia: En la nostra
enquesta del dia 21, només un 12% dels ciutadans, recolzava una declaració unilateral de la independència de Catalunya,
per la qual cosa, el govern mai pot estar segrestat per aquesta minoria.
Uns han amenaçat amb l’adveniment de una etapa
fosca, i en canvi altres han promès el “paradís”, però de una forma
irresponsable, oblidant de que la
secessió i sobretot si és de una forma unilateral i no pactada, comporta forts
costs que la societat ha de valorar. Els independentistes escocesos, els varen
assumir i explicant clarament, tal com
pensaven afrontar-les, però sempre dins del marc de la negociació i de la llei.
La CUP: A la Meridiana la
gent cridava cap a la independència, però
cap ni un, va corejar mai el
nom d’en Mas i confirmen una vegada més,
de que ells mai ajudaran a investir-lo.
PERE PÍ CABANES – Sant Hipòlit de Voltregà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada