2049-ALGÚNS ES SORPRENEN DE QUE JO, QUE NO ACOSTUMO ANAR A VOTAR, EL 27-S HI VAGI. A ELLS VA DIRIGIT AQUEST ESCRIT, PER SI VOLEN SABER ELS MEUS MOTIUS, ENCARA QUE SÓN DE ‘PEROGRULLO’

Senyores i Senyors:
En una Democràcia, quan un va a votar, vol saber abans que res, quines són les persones i grups que es presenten i què faríen en cas de guanyar les eleccions. Per això, en els països democràtics existeix el “PROGRAMA” de cada partit que, en la majoría d’aquests països és D’OBLIGAT COMPLIMENT. Si el grup polític guanyador incompleix el seu Programa, es considera que ha enganyat al poble i és obligat tornar-se a celebrar eleccions.

Això és el mateix (vull dir, al revés) del que passa a Espanya: en Rajoy promet que baixarà els impostos i la Lluna als espanyols, aquests li dónen la majoría absoluta i, tan bon punt es fa amb el poder, apuja els impostos. La presa de pel ha estat consumada, i no hi ha hagut repetició d’eleccions. Això és un exemple del que NO ÉS una Democràcia.

A Catalunya, el sr. Artur Mas jura sobre la Biblia (en sentit figurat) que si arriba a la presidencia de la Generalitat treurà l’infame i confiscatori Impost de Successions i que, a més HO PORTA ESCRIT EN EL SEU PROGRAMA (veieu per on vaig?). Arriba al poder, treu l’impost i, pasada una semana, a instàncies de ERC, el torna a posar. Bingo! La presa de pel també ha estat consumada, i tampoc hi ha hagut repetició d’eleccions. Això és un altre exemple del que NO ÉS una Democràcia.

Per això, en general (que no vol dir mai), no vaig a votar, perquè els programes que presenten els grups polítics no són de obligado cumplimiento, com ho són en els paisos democràtics, com he dit. Una vegada han aconseguit el que volen els guanyadors, el programa cap al WC i a fer el que els dóni la gana. No és aquesta la idea que en tinc jo d'un país democràtic.

Ara bé, en aquesta ocasió, els programes de cada grup són clars, escuets i diàfans, I SEGUR QUE ELS COMPLIRÀN:

- El d'en Mas i la seva colla, només té un punt: SÍ LA INDEPENDÈNCIA, ara o d'aquí a 18 mesos (??). Embolica, que fa fort!

- Els altres grups també ténen un sol punt: NO A LA INDEPENDÈNCIA.

Llavors es dónen les condicions perquè jo pugui anar a votar.

Hi aniré. Però en les condicions usuals dels darrers 35 anys, no val la pena perdre el temps. Del que prometen, no faran res de res. Perquè és el que han fet sistemàticament. Llavors, què estic votant? Si no ho puc saber, no voto. Votar a un perquè faci el que li dóni la gana els propers quatre anys, em nego. Perquè per mi, això no és Democràcia. I a esperar que algún dia surtin un nombre representatiu de forces polítiques REALMENT DEMOCRÀTIQUES, que es vulguin dedicar a acabar de configurar la democràcia d'aquest país, la qual, en la anomenada transició, es va quedar a mitges, quan els politics es van considerar ben blindats i segurs de poder fer les seves corrupteles amb una notable impunitat, ja es van parar.

Sabeu quí fixa el sou de l'Obama o de qualsevol senador nord americà? Ells mateixos, com aquí? Ni parlar-ne!:  És la Cambra de Representants. I quan acaben els seus mandats, tornen a casa seva sense cobrar ni 1 dolar vitalici. En Bush al seu Ranxo de Teules (Texas) i en Schwarzenegger a fer pel·lícules. Han de tornar al seu treball, o fer conferències o escriure llibres. Quina enveja de Democràcia, així, amb majúscules! Per què aquí no?

Aquí tenim una sucursal d'en Curro Jiménez. Tothom vol viure a perpetuitat a costa dels diners públics. I és clar, amb la quantitat de polítics que ja hi viuen, llavors no poden pagar la Sanitat, l'Educació, les Pensions,... i la culpa és del poble, és clar, com sempre. Solució? Apujar impostos! (als ciutadans, també és clar). Serà interessant escriure quelcom sobre això en algún moment, i de per què les eleccions presidencials als EE.UU. son obligatòriament els primers dies de novembre, no com aquí, que les mouen a la conveniència del que ocupa el poder en cada moment, per adaptar-les al dia en que creu que li seràn més favorables. Tenim molt que aprendre del que és una Democràcia...

Ara bé (que vol dir moro), els qui ja es trobin suficientment confortables amb el minimalista esboç de democràcia que impera en aquest país, doncs endavant, que participin en el joc de les votacions sempre que vulguin. No seré pas jo qui els critiqui. Jo, simplement, vaig un pas més enllà en la meva exigència democràtica. Res més. No vull tenir continuament la desagradable sensació de que m'estàn prenent el pel. Però els que no la tinguin aquesta sensació, que votin. No faltava més!

S'ho han sabut muntar bé aquesta vegada: realment, un autèntic plebiscit o referèndum, que és el mateix: NOMÉS DÚES OPCIONS:

- SI A LA INDEPENDÈNCIA,
- NO A LA INDEPENDÈNCIA.

Qué més volem?

Doncs a votar! (És una excepció que confirma la regla en el meu cas) També segurament aniré a votar el desembre, en les generals. Perquè les alternatives també són clares:

- VOLEM QUE SEGUEIXI EN RAJOY?   SI o NO.

Així obviem també l'enganyifa dels Programes, que semblen escrits amb tinta volàtil, aquella que desapareix a les hores d'haver-se escrit. Tant és el que diguin i prometin. L'assumpte real és: RAJOY SI, o RAJOY NO. Ara, el que surti, farà el que li dóni la gana, com sempre, perquè no hi haurà res que l'obligui, també com sempre, a fer una altra cosa. D'aquí que el compliment dels Programes sigui OBLIGATORI en la majoría de països democràtics, sota la pena d'haver-se de convocar noves eleccions si s'incompleix aquesta regla.

Però em cansa haver d'anar a votar contra el que no vull, quan lo normal sería anar-hi per votar a favor el que es vol.

No sé si m’he explicat.

Jordi Pi Solsona

(el fill del meu pare)