2430-EMPLEATS DE CATALUNYA RÀDIO I TV3, DENUNCIEN EL REPARTIMENT DE CÀRRECS

Ha arribat l’entrada del nou Govern de la Generalitat, sota el comandament del que  passava per allà, quan va ser anomenat, en Carles Puigdemont i al que cap català l’hem pas votat, quan  en canvi va ser una bretolada més de l’Artur Mas, amb la seva pretesa dimissió, però que jo  més aviat en diria  defenestració o sigui de que, no voy que me llevan,  ja s’ha començat amb lo de sempre, ja que els Comitès  de empresa de la  Corporació  Catalana de Mitjans de Comunicació  han denunciat  el nou repartiment de “càrrecs de poder” tant de TV3 com de Catalunya Ràdio, coincidint amb aquest canvi de govern.

Segons denuncia dels treballadors, ERC i CDC han “pactat” la continuïtat de Brauli Duart,  al front del ens públic, malgrat les tensions que ha provocat la seva ja presidència, molt marcada  per els pressupostos i el projecte de fusió entre els mitjans de comunicació  de la  Corporació, ja que amb aquestes decisions, no es resolen els problemes,  sinó que donen per fet el que  consideren de que el govern, com tots els anteriors, està blindant  el seu control  en el que son mitjans públics  però de que cada  vegada més, de major dependència governamental,  quan en canvi haurien d’estar al servei de tota la societat.

La situació denunciada per els comitès d’empresa, apunten el perjudici  que pateixen no solament els continguts dels serveis informatius de les programacions, sempre a major glòria i al servei exclusiu del govern de torn, sinó fins i tot també, a la gestió  de l’empresa.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà      .

2429-EL QUE VA ESCRIURE JOSEP TARRADELLAS D’EN JORDI PUJOL I SOLEY

“Vagin  molt amb compte, si guanya aquest noi d’en Pujol. Te caràcter de dictador”

Ja diuen sempre de que, “sabe más el diablo pòr viejo, que no por diablo”

Per cert de que  moltes persones que han treballat amb ell així ho corroboren, doncs asseguren de que tant prompte baixava del faristol després de un  míting, immediatament es transformava amb una persona, seca, adusta, impedida per la ironia i faltat del més mínim  sentit del humor.

Pujol ha viscut en la seva particular bombolla, Quasi ningú mai es va atrevir a portar-li la contraria, doncs els seus suggeriments eren ordres i les seves ordres, mandats divins.

Era desconsiderat i groller i fins i tot un  punt ordinari, si es te en compte de que només les dones atractives, sempre segons els seus col·laboradors, rebien un “tracte de favor” per part del Pujol privat.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

2428-ACIERTO PLENO DEL CGPJ

El magistrado Jesús Barrientos tuvo la valentía y la decencia de abordar en su escrito de presentación ante el Consejo General del Poder Judicial, que debía de­cidir el nombramiento del nuevo presi­dente del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, los problemas específicos y muy graves que están planteados en esa comunidad. No eludió la cuestión como sí lo hizo su antecesor, que ni siquiera mencionó el tema y que, preguntado por él, vino a decir que no era recomendable para un juez significarse en ese asunto.

Barrientos expuso sus consideracio­nes sobre la anómala actualidad política catalana sin que nadie tuviera que pre­guntarle. Y no es que lanzara una sofla­ma ideológica, en absoluto. Sencillamen­te abordó de frente el tema y puso de manifiesto lo obvio: que en las actuales circunstancias, en las que el Govern y el Parlament se disponen a tomar medidas y a aprobar leyes para separar a Catalu­ña de España y han manifestado su vo­luntad de ignorar las sentencias del Constitucional, cuya autoridad no reco­nocen, «la relación institucional [de los representantes del Poder Judicial] con el Parlament y la Presidencia sería muy de­licada y deberá responder a una situa­ción de excepcionalidad».

Es decir, el magistrado Barrientos se prepara para enfrentarse con las atribu­ciones que le otorga su cargo al desafío de los independentistas. Y no puede de­jarse la representación de uno de los Po­deres del Estado en manos de persona­lidades melifluas, acobardadas o senci­llamente acomodadas. Porque lo que hay es la inundación ideológica por par­te del poder político en todas las institu­ciones de Cataluña, sean públicas o pri­vadas. Y frente a esa invasión, prepara­da y llevada a cabo durante muchísimos años ante la pasividad del Estado espa­ñol y de sus sucesivos gobiernos, es im­prescindible oponer a funcionarios que sean muy conscientes del papel que han de jugar en ese escenario hostil. Banientos ha demostrado que lo es.

Y no sólo eso: ha puesto también el dedo en otra llaga que pide a gritos un saneamiento urgente. El flamante presi­dente del TSJC habla de lo que supone que algunos magistrados de ese tribunal -y de todos los de las autonomías- sean designados por los partidos presentes en los parlamentos autonómicos. Porque algunos de esos jueces se ven en la tesi­tura de juzgar a políticos miembros del partido que les aupó. De hecho, eso ya ha ocurrido en el caso en el que se ha de juzgar a Artur Mas y a dos de sus conse­jeras con motivo de la consulta del 9-N. El juez que ha instruido el caso había si­do nombrado por CiU. Y eso es algo que se da de bofetadas con la apariencia de imparcialidad que debe acompañar a to­do juez, imparcialidad que los políticos sometidos a juicio no desean, pero que resulta imprescindible para la higiene democrática. Ha sido un nombramiento plenamente acertado.

VICTORIA PREGO

2427-ALGUNES NOTICIES INTERESSANTS

Repsol perdrà 1.200 milions d’euros per la caiguda del petroli.  A  mi em sembla que de perdre, res de res, el que farà únicament, crec de que serà,  deixar de guanyar-los.

Una milicia finlandesa, patrulla els carrers del pais contra  els “invasors musulmans”, doncs manifesten de que  “l’Islam,  mai s’ha volgut adaptar a cap lloc a on han “aterrat”  i  només comporten que problemes. Un exemple de que no van als països a integrar-se el tenim aquí mateix a Manlleu, encara que és l’únic lloc. Doncs no fa pas gaire que una comissió de musulmans amb un imam al cap, vàren anar a veure l’alcalde per demanar-li que tanqués la piscina municipal dos dies a la setmana, perquè s’hi podéssin banyar les dones musulmanes, ja que les seves costums no les hi permetíen banyar-se amb altre gent. Amb molt bon criteri, l’alcalde els hi va dir que no podía ser, i no es va fer. Això és un botó de mostra de la seva “voluntat d’adaptació als usos i costums del país d’acollida”. Primer, les seves costums al davant de tot. Ells van a la seva, sempre hi ha anat i sempre hi aniràn. Ara bé, proveu vosaltres d’anar al seus països d’origen i demaneu el mateix, i veureu què us diuen. Ells sempre han de tenir tractes de favor especials. Després es queixen de que a Europa no els volen i diuen que és perquè els europeus són racistes.

Ho veurem mai això a Espanya? Qui lo sa.

El president del PP de Valencia Alfonso Rus, investigat  en la  “operació Taula” ha estat deixat en llibertat provisional, sota una fiança de 2  milions d’euros.

Segur que la feina seria seva, si tingués de demostrar de com, si tota la vida ha viscut només que de la política, li hagi pogut permetre estalviar aquesta gran fortuna, que hagi pogut pagar a “toca teja”, aquesta fiança multimilionaria.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

2426-ESQUERRA S'AFERRA A LA DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA MALGRAT EL PLA DE PUIGDEMONT

Llegit a EL PERIÓDICO del 27 de gener:

“Tot just 10 dies ha trigat a aparèixer la primera pedra al camí de la relació entre CDC i ERC al capdavant del Govern. O dos dies, depèn de com es miri. Perquè tot remet a l'entrevista que un acabat d'ungir president Carles Puigdemont va mantenir amb Mònica Terribas a TV-3. La discrepància radica en la interpretació del full de ruta que les dues forces van subscriure, i amb el qual es van presentar a les eleccions del 27-S. I en concret al quan Catalunya seria suposadament independent i com, declaració unilateral o no, s'arribaria a aquest estat. El cap del Govern va negar tota opció a una declaració d'independència sense tenir una majoria que la recolzi. Però ERC ha recordat que el que es va subscriure preveu la proclamació abans d'un aval de les urnes, via aprovació d'una eventual Constitució.

El cas és que el nou president, en l'entrevista televisiva, va canviar els termes del full de ruta contingut al programa electoral de Junts pel Sí. Puigdemont va fer el mateix que havien advertit tant la CUP com Artur Mas i el candidat de CDC a les generals, Francesc Homs: reconèixer que el resultat del 27-S no permet proclamar la independència.”

Ara continúo jo el comentari: Aquesta trepa d’ERC no es volen enterar de la situació: ELS RESULTATS DEL 27-S DÓNEN MAJORÍA ALS NO PARTIDARIS DE LA INDEPENDÈNCIA (52%),  però ERC, fent un impresentable exercici d’antidemocràcia, els hi són igual els resultats de les urnes. Ells a la seva ceba. Tant se’ls hi en dóna el que la gent voti i els números de vots que surtin. Per això no cal que fàcin cap referéndum ni  cap consulta popular.  Perquè, si  després  s’han de passar els resultats per allà on certa gent hi neix amb una flor… i ells fer els que els dóni la gana, per aquest viatge no hi fan falta alforges. A més, els catalans, ja estem acostumats que les nostres forces polítiques d’aquí ens estafin i ens prenguin el pel.

En valenta catèrvola de trabucaires s’ha convertit ERC. Si l’Heribert Barrera aixequés el cap, segur que es tornaría a morir al veure en quin femer han convertit els seus descendents el seu antic partit.

JORDI PI SOLSONA

(el fill del meu pare)

2425-CONVERGÈNCIA FARÀ UNA CONSULTA PER DECIDIR SI CANVIA DE NOM

Llegit als diars del dia 27 de gener:

“Convergència Deomocràtica farà una consulta interna als aproximadament 30.000 militants del partit per decidir si ha de mantenir o no el seu actual nom. Així ho ha decidit la cúpula de la formació en vista que hi ha posicions diferents respecte a aquesta qüestió formal però no menor”.

Jo els diría que no hi perdin el temps, perquè ja fa temps que és sabut que “aunque la mona se vista de seda, mona se queda”! Ara bé, si el que pretenen  realment amb això és “camuflar” les seves disbauxes econòmiques i corrupteles… llavors la cosa canvia. Però si es pensen que amb un sistema tan infantil i groller enganyaràn al personal…

Jordi Pi Solsona

(el fill del meu pare)

2424-CRIA CUERVOS

Tots recordem perfectament, la formidable i trista patinada de Pedro Sánchez i de fa ben pocs dies, al concedir i sense res a canvi, de dos senadors als dos partits secessionistes ERC i CDC, quan entre els dos tenen 17 senadors, el que els hi permetia folgadament de disposar de grup propi i en canvi li acaben de fotre una bona bufetada tant l’un  com l’altre, o sigui que  Pedro Sánchez, pot ser que s’ho faci mirar, abans d’emmerdar-se amb la “oferta” dels de  Podemos,  doncs ha demostrat de que no te pas, políticament parlant, massa bon ull clínic.

CDC acaba de declarar, que de cap manera es planteja ni tan sols negociar, si Sánchez no assumeix el seu pla soberanista.

I ERC  li nega ja i a la bestreta el seu recolzament,  si no reconeix també el dret de autodeterminació.

O sigui de que l’ independentisme català,  es va mostrar  disposat a tancar la porta  a una possible investidura de Pedro Sánchez, ja que ni Convergència  ni ERC, contemplen recolzar un pacte entre PSOE, Podemos i ERC, per tal de poder fotre fora de la  Moncloa al PP.

La portaveu de CDC Marta Pascal, defensa de que el seu partit,  actua per fidelitat al poble de Catalunya  i amb coherència amb el programa de “Democràcia i Llibertat”, la nova marca amb que es va presentar i com a camuflada de CDC a les eleccions del 20-D, a on “anava per llana i va sortit trasquilada”, ja que de ser el primer partit polític a Catalunya, ha anat a petar al quart, o sigui una “victòria” més”, del cabdill Artur Mas.

Joan Tardà, el bulldog i segon de ERC, va defensar de que el seu partit,  està obert a recolzar a les esquerres de tot l’Estat,  però únicament si respecten la sobirania  del poble de Catalunya.

I a més a més els dos partits ara se’n en foten de que i des de el 20 de desembre de que l’Estat Espanyol, encara no tinguin govern, cosa que ells ja ho varen aconseguir, únicament es descuiden de informar, de que si ho varen assolir, va ser al haver sacrificat per fi amb  en Mas, el que davant d’en Cuní a 8TV, li va assegurar a la seva pregunta sobre el tema, de que ell tenia segura la reelecció  a president de la Generalitat en un 100 x 100, cosa que ja s’ha vist que ho devia dir en un súper excés d’optimisme, si al final els de la CUP es varen sortir amb la seva, de amortitzar i per  sempre més,  amb el líder dels fracassos de CDC.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

2423-LOS GRUPOS DEL CONGRESO CUESTAN 804.700 € AL MES

El Congreso gastará mensualmente casi 804.700 euros en subvenciones para los grupos parlamentarios, a razón de 1.645,49 euros mensuales por diputado y de 28.597,08 euros fijos por cada uno de los ocho grupos que en principio funcionarán en esta XI legislatura.

De este modo, los 119 diputados del PP granjearán al Grupo Popular la cuantía más abultada

en subvenciones, con un total de 224.410,39 euros mensuales. Le seguirá el PSOE, que con sus 89 diputados contará cada mes con 175.045,69 euros.

Podemos recibirá finalmente 135.553,93 euros después de que los cuatro diputados de Compro- mis, que concurrieron en listas conjuntas con la formación morad a en la Comunidad Valenciana, hayan decidido integrarse en el Grupo Mixto. El partido morado deberá repartir ese dinero con las tres marcas territoriales con las que concurrió a las elecciones en Cataluña, Galicia y Comunidad Valenciana y que forman parte del mismo grupo. Ese reparto se hará de forma proporcional al pes o de cada una de ellas.

Ciudadanos, por su parte, rec ibirá 94.416,68 euros al mes, al contar con 40 diputados; mien-

tras que los ocho parlamentarios de Democrácia i Llibertat (DL), heredera de Convergéncia Democrática de Catalunya, recibirán 41.761 euros.

Si el órgano de gobierno de la Cámara Baja acepta, como es prev isible, el recurso presentado por ERC para tener grupo propio, fin almente sin los diputados de IU-Unidad Popular y EH Bildu, sus nueve parlamentarios permit irán que los independentistas cat alanes logren hasta 43.406,49 euros cada mes. El último partido que tiene asegurado el grupo parlamentario es el PNV, que con seis diputados contará con 38.470,02 euros mensuales.

Ref. LA VANGUARDIA 26/01/2016 

2422-TOTS DOS, JA TENIEN LA TEULADA DE VIDRE

Tret del llibre “LA FAMILÍA PUJOL, CORPORATION”, dels autors,José Alejandro Vara i Pablo Planas, pàgina 66:

Artur Mas Gabarró: Un informe de la UDEF ponía al descubierto las cuentas en Suiza y Luxemburgo de los Pujol  y del padre de Artur Mas, Artur Mas Barnet , fallecido  el 14 de marzo del 2012. Años antes, en 2008, la filtración  de un  empleado desleal de la banca suiza, destapó  otra cuenta en Suiza del padre del entonces  jefe de la oposición  autonómica, que constaba como beneficiario. Las hábiles  gestiones de Convergencia incitaron a la  ministra  de Economía del Gobierno Zapatero, Elena Salgado, a facilitar una regularización fiscal por parte de Artur Mas  y echar tierra a un asunto, que podía haber destrozado su carrera hacia la Generalitat.

I pensar de que aquest, era el cabdill que ens havía de portar a la independència de Catalunya!

Jordi Pujol i Soley: No ha tenido ni la suerte  de Mas ni la comprensión del Gobierno  de la que gozó el que entonces no era presidente  del Gobierno catalán  pero había fumado pitillos con Zapatero en la Moncloa  un par de años  antes mientras negociaban una rebaja  del Estatut que proponía Maragall.

Pujol ya no es intocable  y se habla abiertamente  de la incidencia  de otras mujeres en la agitada vida del ex presidente de la Generalitat, ya que según  un informe atribuido a la policía  y difundido el septiembre del 2014, una tal Maria José Bargalló,  como supuesta titular de una cuenta  en Luxemburgo de dinero de los Pujol. El “soplo” vendría de la propia mujer, a la que se caracteriza como una secretaria  de la Generalitat que dice haber gestionado fondos del  clan y haber sido “amante” de Jordi Pujol y Soley.

O sigui de que una persona tant religiosa com Jordi Pujol i que va portar al mon a set fills, i que fins hi tot el Bisbe Sistachs el va defensar a sang i a foc fa  molt poc temps, també va fer portar banyes a la seva dona Marta Ferrusola?

Vaja trepa que ens han arribat a governar a Catalunya. Aquests dos si que no predicaven pas amb l’exemple, oi?

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà 

2421-EL “PROCÉS”' CUESTA DINERO

EL CAMBIO DE DIRECCIÓN del supuesto proceso reclamado en ocasio­nes desde estas páginas comienza a tejerse. Hemos hablado de ovillo, de madeja gorda y profunda que hay que deshacer con la misma tranquilidad y paso firme con la que se ha engordado la que ahora nutre el momento político. Societat Civil Catalana está en ello aunque sea de forma tímida y con pocos recursos mediáticos. Y por ello ha convocado una concentra­ción en la plaza de Sant Jaume para el domingo 31 de enero con una idea que nos suena mucho pero construida al contrario: El “procés” ens roba.

Y es que puede que el activismo proproceso esté desactivado. No hay nada más que observar la poquísima gente que convocó la proclamación del president Puigdemont como president de la Generalitat para perca­tarse de que, por muchas razones, el poder de convocatoria parece can­sado y anodino. Claro que eso no significa que esté desactivado. Para na­da. Sin embargo, los parámetros han cambiado. Ello puede ser aprove­chado por los que comparten todo lo contrario para ilusionar o desen­mascarar el discurso cotidiano de la política catalana. Que el supuesto proceso cuesta dinero es un clamor. Para quien escucha, claro.

Alex Sàlmon

2420-A CHUPAR DEL BOTE

«PODEMOS y Ciudadanos, bonitos motes, nuevos grupos que intentan chupar del bo­te». La sabiduría popular no se equivocaba. Los partidos emergentes están ya en la po­mada, colgados de la teta ubérrima del Es­tado. Pablo Iglesias puede prescindir de la turbia financiación persa y venezolana. In­cluso ha pretendido multiplicar por cuatro los dineros parlamentarios fracturando el reglamento del Congreso de los Diputados. La voracidad de los partidos políticos care­ce de límites. Derrochan el dinero a manos llenas en campañas, publicidades, viajes, banquetes, actos multitudinarios, sedes en las ciudades y pueblos de España, personal creciente, cinismo elevado al cubo. Los par­tidos políticos se han convertido en un su­culento negocio y en agencias de coloca­ción para enchufar a parientes, amiguetes y paniaguados. Deberían solucionar los conflictos de España y se han convertido en el tercero de los diez grandes problemas que agobian al ciudadano español.

Mariano Rajoy, a pesar de su excelente gestión económica, tiene escasas probabi­lidades de continuar porque sus errores políticos le han crucificado. La fórmula arriólica «no hay que hacer nada porque el tiempo lo arregla todo y lo mejor es tener cerrado el pico» ha sido un desastre y no solo en Cataluña. El Partido Popular, sin Rajoy, mejoraría su capacidad de negocia­ción pero por el momento esa posibilidad es una entelequia.

Pedro Sánchez está jugando sus cartas con innegable habilidad. Sabe que su des­tino es entrar en la Moncloa o volver a su casa con el rabo entre las piernas. Y se ha entregado a una actividad frenética por­que le salen las cifras en los dos planes que ha puesto en marcha. El plan A es la alianza con Podemos, 159 escaños más los que pueda rebañar de vascos y canarios. Para que esta operación prospere, necesi­ta la abstención de los partidos de Mas y Oriol Junqueras. 17 escaños, y la ha com­prado con la cesión de cuatro senadores. Con Podemos negocia ahora aplazar la exigencia del referéndum catalán y, bajo cuerda, una reforma, poco probable, del reglamento del Congreso para que en unos meses Pablo Iglesias consiga tres grupos parlamentarios más y pueda chu­par del bote a cuatro carrillos.

Si el plan A, que es el que le gusta a Sánchez, no prosperara, entonces intenta­ría el plan B: alianza con Ciudadanos, 130 escaños, que podrían rozar los 140 reba­ñando a los vascos y los canarios, voto en contra del PP más el foro asturiano, 123 o 124 escaños, y abstención del resto de la Cámara. Si Pablo Iglesias se opone a los planes de Pedro Sánchez, la ciudada­nía deberá pagar una nueva y costosísima campaña electoral en la que los partidos políticos despilfarrarán el dinero extraído a través de unos impuestos casi confiscatorios. Las navajas traperas, en fin, brillan desenvainadas. La clase política está dando una muestra más de su mediocri­dad, su cutrez, su chabacanería, su codi­cia, su mezquindad y su egoísmo.

Al Rey Felipe VI, tan discreto, tan prudente, tan responsable y eficaz en el ejercicio de las funciones que la Constitución le otorga, le será muy difícil deshacer la ma­deja de los intereses creados para encon­trar una solución razonable de Gobierno que evite el despropósito de unas nuevas elecciones.

Luis María Anson

2419-TENIM UNA MERDA DE DEMOCRÀCIA

Em permeto respondre a un conegut del meu pare, el qual considera que “tenim un merda de Democràcia”. Dic així:

"No és que tinguem una merda de democràcia.  És que ni a Espanya, ni a Catalunya, on les estructures polítiques postfranquistes s'han creat seguint el mateix model, NO N'HI HA DE DEMOCRÀCIA. Ho dic perquè, si s'analitzen les democràcies dels països que fa temps que les tenen, es veuran que TOTS coincideixen, com a menys en 3 COSES EN COMÚ:

1) VOTAR PERIÒDICAMENT ELS CIUTADANS, AQUÍ CADA 4 ANYS " (Això ho tenim)

2) EL PROGRAMA ha de ser "DE OBLIGADO CUMPLIMIENTO". Perquè és la única eina que tenen els ciutadans, per a saber quines són les intencions i els temes que pensen abordar els polítics que aspiren a governar, per donar-los-hi solucions i, d’acord amb això, donar-los-hi el seu vot o no. Si el programa és un paper mullat, com aquí (a Espanya i a Catalunya) i després els polítics se'l poden passar "per allà" i fer el que els dóni la gana, aixó és UNA ESTAFA ALS CIUTADANS. Recordem a l'efecte com, quan l'any 2009 al Japó es vàren fer eleccions, va sortir un partit que, el primer que va fer va ser apujar els impostos. La ciutadanía d'aquell país va muntar un pollastre de tal calibre, que va haver de tornar-se a fer eleccions. I això per què? Doncs perquè "AQUESTA MESURA NO LA PORTÀVEN AL PROGRAMA", i els japonesos es van sentir enganyats. (Això aquí NO HO TENIM).

3) ELS CIUTADANS, A BASE DE RECOLLIDA DEL NÚMERO DE SIGNATURES QUE LA CONSTITUCIÓ ESTABLEIXI, HAN DE PODER IMPEDIR L'APLICACIÓ DE LLEIS, O INCLÒS FER FORA DEL PODER AL GOVERN QUE CONSIDEREN QUE ELS LESIONEN DIRECTAMENT. Recòrdis el cas d'Islàndia, on recollint signatures, el poble, no solsament va fer fora del govern al partit polític que havía guanyat les eleccions, sinó fins i tot, ficar a la presó al seu president. I això, perquè els islandesos no estàven d'acord en aplicar al seu país les retallades a que obligava acceptar allò que la lider alemanya A.Merkel en diu eufemísticament un "rescat" que consideràven que el país no necessitava per a rescatar cap banc, i el govern sí. Així a Islàndia els llueix el pel més que a nosaltres, que vàrem caure en la trampa de demanar els rescats, que després obliguen a arruinar el país, segons la Ordopolitik que el govern alemany obliga a aplicar als ingenus que cauen en la trampa de demanar els rescats. Això sí, pensant que així no se’ls hi veu el llautó, els alemanys ho fan aplicar a través de Brusel·les, pretès “Govern Europeu”, però que aquesta institució no és si no el quartel general alemany a Europa. A Espanya hi existix això en el número de 500.000 signatures. PERÒ, "els legisladors" s'han guardat un As a la màniga que és el "NO SE ADMITE A TRÁMITE", com ja ha passat alguna vegada quan algú ha volgut presentar un document per anular les prebendes dels polítics. Si no s’admet a tràmit, l'escrit no pot prosperar, i d’aquesta manera el Casino estatal sempre guanya. (Per tant, AIXÒ TAMPOC HO TENIM).

...I així ens van les coses. Els polítics de l'anomenada "Transició" van muntar la Democràcia Espanyola, només fins al punt en que ells tinguéssin sempre el control de les situacions que els afectessin (una soberbia ESTAFA als ciutadans que, després de 40 any de dictadura, no ens mereixíem això). I si cal protestar, ja ho faríen els mateixos polítics, a base de "mocions de censura". ¡Amos, anda! Que ja ens coneixem! "Hoy por ti, mañana por mi". Que si jo et creo problèmes a tu avui, demà me'ls pots crear tu a mi, pel que tinguem una "entente cordiale" entre nosaltres i res de mocions de censura. I els ciutadans, sempre fora de joc en els llocs on els polítics en podéssin sortir perjudicats. Però, és clar, el Japó i Islàndia són països civilitzats i respectuosos amb les institucions, mentre que nosaltres…

POLITICS = DELINQÜENTS I ESTAFADORS.

Doncs per això no tenim democràcia aquí. Ni a Espanya, ni a cap Autonomía, organitzades a la seva imatge i semblança... perquè, tal com està muntat tot, ja els va prou bé A ELLS (els polítics). I al poble "que'l dónguin pel du-bi-du-bi-ua-ua..." com deia una divertida cançó de la Trinca. Com a molt, tenim UNA TERCERA PART de la democràcia que ens correspondría: votar cada 4 anys, ah! i sense "segones voltes" si no surten majoríes clares, perquè així el poble no pugui afinar en el tipus de govern que vol i siguin els mateixos partits polítics els que, negociant entre ells, s'ho muntin al seu gust, encara que això capgiri totalment la tendència orientada pels ciutadans.

Això és el que tenim.

Jordi Pi Solsona

(el fill d'en Pere Pi Cabanes)

2418-EL PP, EL ALGUACIL ALGUACILADO

Fins fa algun temps, que segons la Llei de Enjudiciament Criminal, cap partit polític podia ser imputat judicialment -ara se’n diu investigat- però va arribar l’actual ex ministre de Justícia del govern del PP, Alberto Ruiz Gallardon i va reformar l’article  31 del Codi Penal, per la qual cosa, s’anulava aquesta atzagaida.

Ara be, qui li tenia de preveure de que aquesta esperada reforma, la estrenaria per cert el seu mateix partit, doncs acava de ser imputat per la destrucció dels discs durs dels dos ordinadors que utilitzava el seu ex tresorer Luis Bárcenas, per la jutgessa Rosa Freire del Jutjat de Instrucciò 32 de Madrid, que ja ha citat a la actual tresorera del partit Carmen Navarro, junt amb el representant legal que designi el PP, per tal de que declarin sobre qui o quins, varen ordenar l’esmentada destrucció, ja que segons la Sala, tampoc es coneixía si el partit disposava de un protocol que justifiqués aquesta destrucció per tots els seus treballadors, o aquesta mesura es va prendre únicament amb els de Bárcenas, ja que tots suposem de que en els mateixos, hi podien haver apuntacions que acusaven directament al partit, sobre la seva presumpta financiació il·legal.

La jutgessa, també ha citat com a testimonis, a Luis Bárcenas i a la seva secretaria  Estrella Domínguez  i al cap de seguretat de la seu nacional del PP quan es varen borrar els ordinadors Antonio de la Fuente, i al advocat del partit.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

2417-UNA GALLEDA D’AIGUA FREDA A ROMEVA

Fa molts pocs dies, que el flamant nou Conseller d’Assumptes Exteriors del govern de la Generalitat Raül Romeva, càrrec que es va anomenar per primera vegada i segurament per agrair-li  los servicios prestados, va declarar solemnement:

Hem anat 17 vegades a l’Estat a demanar un “referèndum” i ningú ens ha atès. No es busca una declaració UNILATERAL DE INDEPENDÈNCIA –cosa que en canvi sempre ho havia promès en Mas- però tampoc no es descarta.

Doncs segons ha manifestat sempre el Govern Central, ni se n’ha parlat, perquè aquest referèndum que amb tanta insistència demanen, és contrari a  la Constitució.

Ara be, per ells no va ser prou “referèndum” les eleccions del  27-S, que  malgrat haver aconseguit entre els tres partits del  SI, 1.600.000  vots que  varen representar un 48% i els del NO un 52%?

I a les eleccions del 20-D, a on no es varen presentar els de la CUP, entre ERC i Democràcia i Llibertat, només  varen passar una mica més de un milió de vots, que per cert abans i com a CiU era  el primer partit polític de Catalunya i que va passar a ser el quart?.

Be doncs el Govern Central acaba de manifestar de que en la reunió  del Consell de Ministres “en funcions”, han acordat de que presentaran un recurs al Tribunal Constitucional,  per considerar de que la Conselleria de Romeva és anticonstitucional, així com també la Comissió Constituent, malgrat de que tant ell com la vicepresidenta Neus Munté, assegurin de que totes dues coses son  totalment legals segons l’Estatut d’Autonomia, jo crec de que els advocats del Estat que han estat estudiant el dos casos hi així  ho han aconsellat, be  deuen tenir bases més que suficients per fer-ho, per què en canvi el “jurament” o “promesa” del càrrec que va fer Carles Puigdemont i que es va “inventar” Carme Forcadell, la Presidenta del Parlament, l’han donat per bo.

PERE PÍ CABANES

San Hipòlit de Voltregà

2416-NO VOY, QUE ME LLEVAN!

Convergència ha assegurat de que i a partir d’ara, refusarà totes les donacions d’empreses privades que facin a la seva Fundació CatDem, amb aquesta contundència, el coordinador de règim intern de CDC  i nou home fort  de la formació secessionista, Francesc Sánchez, ho acaba d’afirmar.

Ara be, a les altres dues Fundacions, Fòrum Barcelona  i Nous Catalans, amb aquestes si que se’ls hi poden fer donacions?, ja que de moment, veig que  només  esmenta a la primera.

I això realment ha sortit de la seva consciencia, ho ha estat  degut a que i des de el més de maig del 2015, les subvencions habituals, han brillado por su auséncia  i ara no costa res,  de quedar be de cara a la galeria, oi?.

Per què i per aquest motiu, també ha manifestat, de què i en la nova etapa que afronta CDC com a refundació, en el seu Congrés previst per el mes de juny,  hauran de reduir la estructura del partit, ajustar despeses  i finançar-lo únicament  amb les subvencions públiques habituals que reben tots els partits i les quotes dels seus militants o sigui de que no aclareix de cap manera,de on abans, sortien les misses.

 O sigui de que i malgrat de que ell asseguri que  la seva formació  esta “neta” en el cas del 3%, es veu de que ja no es recorda de que les seves 15 seus escampades per Catalunya i embargades per el Jutjat degut al cas Palau amb  Millet i Montull, també esta imputada CDC, que fins i tot va ser detingut el seu tresorer, Andreu Viloca, el estar -ara se’n diu “investigat”- per el jutge de El Vendrell i deixat anar en llibertat condicional, però sota la fiança de 200.000 euros,  que va abonar  CDC.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

2415-96 ANIVERSARI D'EN PERE PI CABANES A RADIO VOLTREGÀ

Un bon detall d’en Pere Burch, que em va obsequiar el dia del meu aniversari, amb aquesta fota feta fa temps a l'estudi de  Radio Voltregà, on hi som en Ramon Caritg el director de Ràdio  Voltregà,  en Pere Burch, que va ser el que en nom del director, va venir a casa meva a invitar-me per si hi volia prendre part en aquesta tertúlia,  malgrat de que jo al final he estat la seva bèstia negra, junt amb el meu fill Jordi, ja que mai  hem lligat, ell amb la seva ceba del independentisme i jo de portar-li sempre la contraria, i el de la dreta soc jo

2414-EN 1920 VA NÉIXER EN PERE PI CABANES

De: andreu genis
Enviado el: lunes, 18 de enero de 2016 10:46
Para: Pere Pi
Asunto: felicitats

 ENCARA QUE AMB RETARD LI DESITJO TOTES LES FELICITATS, PER TOTS ELS DIES QUE MANCANT PER FER ELS NORANTA SET.

 Vaig trucar-lo al fixe i no na contestar i al mòbil però pot esser que vaig fer-ho massa d´ora (eren dos quarts d´una) i vaig optar per deixar-ho per  felicitar-lo avui.

 Per Sant Antoni gloriós

ja n´ha fet noranta i sis

el blocaire mes famós

del nostre país.

Es en Pere Pi Cabanes

que ens diu totes les nits

dels polítics mes tarambanes

llurs malifetes i mals acudits.

Ara ja no te en Mas

però la critica “rondinaire”

no l´ha amainada  pas

ara les hi “fot” al nou manaire.

 N´hi   per la seva onomàstica va fer campana al bloc, ara agafis-ho amb calma i no si capfiqui gaire que  els polítics  ja sabem de  quina corda van tirant.

 Mentres tan rebi una afectuosa salutació

 Andreu Genís

De: Pere Pi
Enviado el: lunes, 18 de enero de 2016 14:09
Asunto: RV: felicitats

 Benvolgut Genís:

                                   Es que a aquella hora que diu que em va trucar,  es la hora del diumenge que tenim  la  tertúlia “La hora del vermut” de Ràdio Voltregà i ens fan apagar els mòbils I ahir i per ser el meu 96 aniversari, varen voler fer un programa extra i  només vaig xerrar jo durant una hora i un quart -miri com a Santa  Cruz de Moya-  ja  que em varen fer explicar totes le meves peripecies durant la nostre guerra incivil i crec de que i  modèstia apart, va ser un èxit, que ja ho haurà  llegit, més  alguna altre cosa que encara tinc per enviar.

 Molt agraît per la seva felicitació, que com molt be pot suposar la farè  penjar al Blog amb en Jordi.

 Amb tot l’afecte d’en Pere Pí Cabanes

=======================================

De: Ekaterina Larina
Enviado el: domingo, 17 de enero de 2016 22:06
Para: picabanes@gmail.com
Asunto: Felicidades!

 Muchissimas felicidades en el dia de tu cumpleaños, con tus 96 años, Pere!

Besos, Katia.

De: Pere Pi
Enviado el: domingo, 17 de enero de 2016 22:55
Asunto: RV: Felicidades!

 Benvolguda Katia:

                                     Moltes gràcies per la teva felicitaciò, doncs degut a la hora que ja és, suposo que aquest any, ja serà la darrera que rebrè.

 Ja t’ho deurà explicar  en Jordi, de que avui també era el dia que tenim periodicament la  tertúlia a Radio Voltregà, i m’han  preparat una veritable sorpresa, doncs ja he vist al entrar al estudi,  de què malgrat que hi erem els 6 tertulians normals de cada vegada, que sempre som en Jordi i jo, contra els altres quatre i en canvi a la taula,  només hi havia avui dos micros i quan en Ramon, el director i moderador, ha començat com cada vegada ha fer la presentación, ha informat de que  avui i amb  motiu dels meus 96 anys, fariem una tertúlia monogràfica, a on i com  el  “tertulià més veterà” en Pere Pí,  que només seria jo el que  parlaría  exclusivament i efectivament avui  ha durat una hora i un quart i m’han fet explicar tota la meva vida durant la guerra incivil i a  més a més i com a “propina”,  els hi  he cantat dues cançons de quan la guerra i la primera  ha estat  “l’Himne del Exércit Repúblicà”, que em  varen  ensenyar l’abril del 1937 quan als 17 anys i per babau, em vaig presentar i com a voluntari a defensar la República, al camp de instrucciò pre-militar a Pins del Vallés. (Avui Sant  Cugat).

 I al acabar m’han fet entrega de  dues  bandejes, totes dues dedicades  i  un pastel amb les espelmes dels 96 anys i com que ja en teniem un altre de pastel, encarregat al restaurant a on teniem previst anar a dinar, doncs  s’el han emportat en Jordi i us el fotreu demà vosaltres, però a la meva salud,  junt amb la Diana, la  mare de la Kiara  i també hem quedat de que també  invitareu amb l’Ortega, el que es fot el que sobra de les paelles que acostumem a fer a Sant Hipòlit.

 Ah! i en Jordi m’ha regalat, com segurament ja deus saber, de  una copia exacta del “Balon de Oro”  i dedicat amb en “PERE PI, L’EXPORTER DE LA PENYA SERVOS DEL 1934 AL 1937”

 Amb tot  l’afecte d’en

 Pere.

2413-DUES VARES DE MESURAR : "¿LA GENERALITAT RETIRARÀ LA SEVA ACUSACIÓ PER BLANQUERNA O NOMÉS QUAN ELS AGRESSORS SIGUIN DE LA CUP?"

El ministre de l'Interior en funcions, Fernández Díaz,  acusa el Govern català de posar la justícia al servei dels interessos polítics

El ministre de l'Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, ha censurat aquest dimecres la decisió del Govern català d'estudiar si es retira com a acusació en els casos en què estan imputats activistes, tal com li reclama la CUP. Ahir, la portaveu del Govern, Neus Munté, va negar aquest acord i va assegurar que no es retiraran d'aquells processos en què "s'hagi produït una lesió a treballadors o béns públics".

Malgrat la matisació de Munté, Fernández Díaz ha acusat la Generalitat de posar la justícia al servei d'interessos polítics i, en to irònic, s'ha preguntat: "¿Es retirarà també del cas de la llibreria Blanquerana o només quan els agressors siguin de la CUP?", en referència a la causa per l'assalt a la Delegació de la Generalitat a Madrid la Diada del 2013.

En una entrevista a la COPE, Fernández Díaz ha recordat que la Generalitat demana 16 anys de presó per a aquests agressors i ha deixat clar que li semblaria igual de "lamentable" que el Govern català es retirés d'aquest cas. "Aquí demana 16 anys i allà es retira d'acusacions per fets molt violents", ha lamentat.

De fet, s'ha preguntat què passaria si el PP decidís, per investir el seu president, retirar acusacions presentades davant els tribunals. "És posar els tribunals, el compliment de la llei i la defensa de la legalitat, al servei d'interessos polítics", ha rematat.

Fernández Díaz ha acusat la Generalitat de tenir "dues vares de mesurar per als que se salten la llei", i ha destacat que si ha "reculat" en alguns casos --com el dels disturbis pel desallotjament del centre okupa de Can Vies el 2014-- és perquè els sindicats de Mossos d'Esquadra ho han "criticat durament".

EL PERIÓDICO / MADRID Dimecres, 20 de gener del 2016

2412-TUF FEIXISTA

Joan Turró és director de Ràdio Vic. També és regidor de Convergència a Sant Hipòlit de Voltregà (Osona). I també és l'impulsor d'una moció perquè l'ajuntament deixi de pagar el sou a «qualsevol funcionari o treballador públic adscrit o que desenvolupi tasques per a l'Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà que es manifesti públicament o políticament en contra del procés d'independència de Catalunya». La notícia, publicada per El País, talla la respiració. En sec. Per fortuna, abans de morir d'asfíxia una llegeix que Francesc Sánchez, coordinador de règim intern de Convergència, s'ha afanyat a rebutjar la moció del seu coreligionari Turró.

S'agraeix una glopada d'aire davant el pútrid tuf feixista, però l'ofec a penes se supera amb una alenada de sentit comú. Sorprèn que un personatge amb tals idees totalitàries i excloents s'atreveixi a presentar una moció que s'inscriu en la més pura tradició de les purgues ideològiques del segle XX, i encara més que després pugui seguir ocupant un càrrec polític. Per al bé de tots, és necessari que Turró sigui una excepció. Una mostra única d'intolerància. Un espècimen estrany, vergonyós i menyspreable, aliè al sentiment de més persones. Però per insuflar aire a la convivència, cal esperar que Convergència actuï amb contundència i que els capitostos del procés desterrin efectivament actituds com aquesta. Imprescindible per poder respirar.

Emma Riverola. Escriptora

2411-JOAN TURRÓ, EL LIDER DE CONVERGÈNCIA, EL “FEIXISTA” DE SANT HIPÒLIT?

Per què acabo de llegir l‘escrit de mitja plana de Pere Rios al diari EL PAÍS d’avui dia 20 i abans de jo atrevir-me a redactar el present, m’he fregat els ulls a veure si era veritat o ho havia somiat de que una persona i només amb dos dits de front, hagi pogut arribar a ni tant sols a proposar una atzagaiada tant i tant grossa i que demostra el que jo he dit sempre, de que amb la capa dels nacionalismes, s’han comés les pitjors barbaritats d’aquest mon.

Tots ja sabem les ganes que te el senyor Turró d’arribar a ser l’alcalde de Sant Hipòlit, quan jo en les eleccions del 20-D, a on ens varem trobar al local de les votacions, ja em vaig permetre dir-li que s’havia presentat amb  el pitjor dels eslògans:  “Som el partit de l’Artur Mas”.

Doncs ha tingut la barra i les penques de proposar, de que no s’aboni cap sou a tot funcionari o treballador públic municipal, que es manifesti públicament  i políticament, contra  la independència de Catalunya.

I tant de que tot això es feixisme, que és allà on acaben desembocant tots els nacionalismes,  per què fins i tot el senyor Turró, ha estat desautoritzat  per Francesc Sánchez, coordinador del règim intern de CDC,  ja que essencialment, només anava dedicat a Marta Moreta, Llicenciada en Pedagogia, a la que ni tant sols conec, però se de que és militant del PSC, ja que li recrimina de que el seu partit, expressa sempre a no donar el seu recolzament a Artur Mas que  només des de el 2012, defensa de que Catalunya sigui un estat independent.

Em fa l’efecte de que al escollir els de Convergència de Sant Hipòlit els seus dirigents, han marxat del foc i s’han fotut a les brases.

PERE  PÍ  CABANES.

Sant Hipòlit de Voltregà 

Aquest escrit ha sortit publicat al bisetmanari El 9 NOU el dia 22/01/2016.

2410-CONVERGÈNCIA ASSEGURA, QUE ELS SEUS DONANTS SÓN VOLUNTARIS

I a més a més legals, i desvinculen les aportacions a les obres públiques, faltaria més, ja que es va prou cuidar el polític que va legislar aquesta atzagaida,  de procurar de no tirar terra a sobre de la seva mateixa teulada, de que ja no es poden fer donacions “voluntaries” als partits polítics, però si a les seves Fundacions, o sigui confirmar el que jo sempre he informat del que ja ho deia el meu avi qepr, de que feta la llei, feta la trampa, per què de les Fundacions, ves quina casualitat, per regla general les donacions  van a parar als seus partits, que fins i tot a Convergència, tenen el mateix tresorer junt amb la Fundació CatDem.

Per què i segons Convergència, -no se pas a qui pretenen ensarronar- aquestes aportacions privades voluntaries, es fan únicament per afinitats ideològiques i  i de suport al seu projecte polític.

Sempre s’ha dit de que Anglaterra, no te ni amics ni enemics, sinó únicament  interessos econòmics i jo sempre he cregut que les empreses, el seu únic objectiu i afany al crear-se es la de guanyar diners i no llençar-los tant a lo bèstia com es despren, per les quantitats que han donat voluntariament i que fins ara ens hem assabentat.

I no es molt estrany, de que empreses sospitoses de pagar comissions a canvi de contractes públics, des del mes de maig del 2015, han deixat  de fer donacions voluntaries a les Fundacions de CDC?.

O del per què al final i per poder disposar de liquiditat, s’han tingut de vendre la seva seu del carrer Còrsega?

PERE  PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà  

2409-LAS INVESTIGACIONES DEL 3% DESTAPAN EL INTERÉS SOBERANISTA

LAS PESQUISAS que van des­tapando información sobre el presunto sistema de financia­ción irregular de Convergencia evidencian ahora además que han servido para la causa, para sufragar el independentismo. Desde algunas instituciones y entes teóricamente destinados a fines sociales o culturales se ha trabajado con esmero para engrandecer el soberanismo y conseguir adeptos a la indepen­dencia catalana.

No siendo suficientes las ayu­das públicas que han recibido algunos de estos estamentos sociales en pro, en la mayoría de los casos, de la difusión de la lengua y la cultura catalanas, hay que sumar, al parecer, los recursos que indirectamente recibían de empresarios vincu­lados al entorno convergente del que, supuestamente, obte­nían un trato de favor.

Las investigaciones sobre los diversos casos judiciales abier­tos sobre las supuestas comi­siones del 3% sirven, pues, pa­ra destapar cómo se ha fragua­do una parte de las actuaciones cívicas y multitudinarias con la movilización de la sociedad ca­talana más nacionalista en pro, siempre, del procés. La estoica y desinteresada colaboración en la operativa organizativa de diversos actos que se presupo­nían fruto del interés de una parte de la sociedad ha tenido, indirectamente, una financiación extraordinaria para poder llevarse a cabo.

2408-EL QUE VA DEIXAR ESCRIT JOSEP PLA, DE JORDI PUJOL I VICEVERSA

Tret del llibre, LA FAMÍLIA PUJOL Corporation, final de la pàgina 24 i començament de la 25, dels autors José Alejandro Vara i Pablo Planas:

En referencia a Pujol, dejó dicho Josep Pla,  uno de los escritores más grandes que dió Cataluña durante el pasado siglo, que era “UN MILHOMBRES DE GRAN AMBICIÓN POLÍTICA, QUE PRIMERO PROPUGNABA  EN ESTE PAÍS LA IMPLANTACION DEL SOCIALISMO SUECO (EN ESTE PAÍS LOS SUECOS SON ESCASOS) Y DESPUES HA DEMOSTRADO  TENER UNA AMBICIÓN DESMESURADA  Y PÚBLICA, PROPIA  DEL TÍPICO POLÍTICO IGNORANTE. EN FIN, “ESTE ES UN PAÍS DE IMBÉCILES”.

També deia en Pla: “Los catalanistas eran muy pocos. Cuatro gatos. En cada comarca había aproximadamente un catalanista: era generalmente un hombre distinguido que tenía fama de chalado”.

Josep Pla, Cambó, Ediciones de la Nova Revista, Barcelona 1928, p.46

Ara si que veig del per què els del Òmnium Cultural, això  no  li podran arribar a perdonar mai, per què es ven veritat de que, dient les veritats, es perden les amistats.

És clar que el sr. Pujol, tampoc es quedava manc en les seves opinions destructives i curtes de mires vers la gent quin nivell cultural, ell no podría mai ni tan sols somiar en aproximar-s’hi. Vegeu-ne un botó de mostra del que deia, i escrivía Pujol:

“El Dalí, el Pla, l’Agustí, la Salisachs, el Gironella, l’Arbó, el Foix, el D’Ors, l’Espriu, el Mompou, el Montsalvatge, el Sazatornil, el Luján, el Sentís, el Masoliver, el Cuixart, el Sert… Tots inadequats espirituals. I que visca Catalunya!”

El millor escriptor en català del segle XX, en opinió de la veritable gent culta de Catalunya, és despreciat pel principal ideòleg del nacionalisme. Lamentable. Segueix l’ex molt honorable:

“El senyor Pla no és un dirigent ni un orientador del jovent ni, tampoc, de Catalunya, en general. No ho vol ser, però si ho volgués, no ho podria ser (…) per la seva inadequació espiritual, avui, a les necessitats i els anhels del país” 

(Jordi Pujol: Dels turons a l’altra banda del riu. Escrits de presó. 1962).

Viure per veure. Deia menys bestieses en Josep Pla després de 4 whiskys, que en Pujol, que deu ser abstemi. Pla fou un gran observador de l’entorn, no com Pujol, que pretén que tot l’entorn sigui homogeni i afí al seu ideari.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

2407-CONVERGÈNCIA EL PARTIT DEL 3%, DE MOMENT NO CANVIA DE NOM

Doncs  i en vista del èxit  tant fabulós, obtingut en les dues  proves fetes fa poc, tant amb Junts pel Si, com per Democràcia i Llibertat, deuen haver comprovat fefaentment, de què val més boig conegut, que no pas savi per conèixer, ja que aquests dos canvis per intentar difuminar a Convergència, no els hi varen servir per res, ja que ves quina casualitat i segons en Rull, resulta de que ara, el nom de Convergència, els hi agrada i molt.

Però a veure si amb la pretesa solució, serà pitjor el remei que no pas la malaltia, doncs per la ªrefundació” de Convergència, s’ha autodesignat ell mateix, el nostre mai prou alabat expresident Artur Mas, del que només cal recordar-li la seva trajectòria política com a líder d’aquest partit, ja que  d’ençà que ell ens va governar i a cada noves eleccions que ell mateix va decretar, sempre hi va perdre algun llençol, però a les del 20-D i va perdre fins i tot la flassada, ja que de ser el primer partit polític a Catalunya, va passar al quart, el que sembla demostrar de que aquest  noi, porta quelcom a l’espardenya.

Ah! i com que per aconseguir liquiditat, es varen tenir de vendre la seva sumptuosa seu  del carrer Còrsega, tenien previst anar de lloguer al Passeig de Sant Joan, però  al final s’han decidit i el juny es traslladaran  a un local del carrer Provença.

Qui els ha vist i qui els veu, i tot per el seu mal cap amb lo del 3%.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà