Joan Turró és
director de Ràdio Vic. També és regidor de Convergència a Sant Hipòlit de
Voltregà (Osona). I també és l'impulsor d'una moció perquè l'ajuntament deixi
de pagar el sou a «qualsevol funcionari o treballador públic adscrit o que
desenvolupi tasques per a l'Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà que es
manifesti públicament o políticament en contra del procés d'independència de
Catalunya». La notícia, publicada per El País, talla la respiració.
En sec. Per fortuna, abans de morir d'asfíxia una llegeix que Francesc
Sánchez, coordinador de règim intern de Convergència, s'ha afanyat a
rebutjar la moció del seu coreligionari Turró.
S'agraeix una glopada d'aire
davant el pútrid tuf feixista, però l'ofec a penes se supera amb una alenada de
sentit comú. Sorprèn que un personatge amb tals idees totalitàries i excloents
s'atreveixi a presentar una moció que s'inscriu en la més pura tradició de les
purgues ideològiques del segle XX, i encara més que després pugui seguir
ocupant un càrrec polític. Per al bé de tots, és necessari que Turró sigui
una excepció. Una mostra única d'intolerància. Un espècimen estrany, vergonyós
i menyspreable, aliè al sentiment de més persones. Però per insuflar aire a la
convivència, cal esperar que Convergència actuï amb contundència i que els
capitostos del procés desterrin efectivament actituds com aquesta.
Imprescindible per poder respirar.
Emma
Riverola. Escriptora
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada