2408-EL QUE VA DEIXAR ESCRIT JOSEP PLA, DE JORDI PUJOL I VICEVERSA

Tret del llibre, LA FAMÍLIA PUJOL Corporation, final de la pàgina 24 i començament de la 25, dels autors José Alejandro Vara i Pablo Planas:

En referencia a Pujol, dejó dicho Josep Pla,  uno de los escritores más grandes que dió Cataluña durante el pasado siglo, que era “UN MILHOMBRES DE GRAN AMBICIÓN POLÍTICA, QUE PRIMERO PROPUGNABA  EN ESTE PAÍS LA IMPLANTACION DEL SOCIALISMO SUECO (EN ESTE PAÍS LOS SUECOS SON ESCASOS) Y DESPUES HA DEMOSTRADO  TENER UNA AMBICIÓN DESMESURADA  Y PÚBLICA, PROPIA  DEL TÍPICO POLÍTICO IGNORANTE. EN FIN, “ESTE ES UN PAÍS DE IMBÉCILES”.

També deia en Pla: “Los catalanistas eran muy pocos. Cuatro gatos. En cada comarca había aproximadamente un catalanista: era generalmente un hombre distinguido que tenía fama de chalado”.

Josep Pla, Cambó, Ediciones de la Nova Revista, Barcelona 1928, p.46

Ara si que veig del per què els del Òmnium Cultural, això  no  li podran arribar a perdonar mai, per què es ven veritat de que, dient les veritats, es perden les amistats.

És clar que el sr. Pujol, tampoc es quedava manc en les seves opinions destructives i curtes de mires vers la gent quin nivell cultural, ell no podría mai ni tan sols somiar en aproximar-s’hi. Vegeu-ne un botó de mostra del que deia, i escrivía Pujol:

“El Dalí, el Pla, l’Agustí, la Salisachs, el Gironella, l’Arbó, el Foix, el D’Ors, l’Espriu, el Mompou, el Montsalvatge, el Sazatornil, el Luján, el Sentís, el Masoliver, el Cuixart, el Sert… Tots inadequats espirituals. I que visca Catalunya!”

El millor escriptor en català del segle XX, en opinió de la veritable gent culta de Catalunya, és despreciat pel principal ideòleg del nacionalisme. Lamentable. Segueix l’ex molt honorable:

“El senyor Pla no és un dirigent ni un orientador del jovent ni, tampoc, de Catalunya, en general. No ho vol ser, però si ho volgués, no ho podria ser (…) per la seva inadequació espiritual, avui, a les necessitats i els anhels del país” 

(Jordi Pujol: Dels turons a l’altra banda del riu. Escrits de presó. 1962).

Viure per veure. Deia menys bestieses en Josep Pla després de 4 whiskys, que en Pujol, que deu ser abstemi. Pla fou un gran observador de l’entorn, no com Pujol, que pretén que tot l’entorn sigui homogeni i afí al seu ideari.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà