Per què i sempre al meu humil
criteri, de que ja es el curull dels despropòsits, de que i ja en el segle XXI,
es reuneixen 70 persones en una escola de Barcelona, per tal d’ estar 24 horas en
dejuni, ja que només podran prendre aigua, per reclamar als 72 diputats independentistes
que varen sortir a les urnes del 27-S, prenguin un acord “sòlid” que
marqui el camí envers a una república
catalana indpendent, o sigui que 70 persones, això si, carregades de bona fe i
amb sacs de dormir, estoretes i
nombrósos jocs de taula, fins i tot amb una guitarra ho varen decidir, que ens
volen fer combregar a tots els catalans amb les seves rodes de molí, quan tots
sabem de que aquest acord, malauradament, es impossible d’aconseguir, ja
que només ens el podria donar el Govern Central de Madrid i que fins ara i que
sigui del color que sigui sempre han assegurat, de que mai ho faran, tal com
els seus dirigents ho han afirmat, doncs de cap manera tampoc ho permet la Constitució
Espanyola, aprovada per majoria absoluta i amb un 90% a Catalunya i que es va aprovar,
el 31 d’octubre del 1978, per les Corts
Espanyoles.
Entre els participants, però només a
tíitol personal, hi havien membres de la
ANC, encara que aquesta entitat, diuen que
s’ha desvinculat de la protesta.
En canvi els 70 tancats, consideren de que dejunar, es un acte de dignitat personal i nacional per tal de donar un
toc d’atenció a les forces sobiranistes,
ja que s’estant agotant els terminis i no s’ha avança, ja que el límit per la
investidura és fins el 9 de gener i que volen recollir el clamor
de molts independentistes, que veuen que no hi ha un govern sòlid i qualifiquen de
coincidència, de que aquesta acció de protesta sigui el mateix dia que els de la CUP, havíen
de decidir sobre el Si o el No, envers a la investidura d’en Mas que, al final,
ha resultat que NO.
És dir, que lo de la República Catalana Independent, qui ho tingui al cap,
més val que s’ho posi als peus perquè, res de res. O és que encara els
independentistes no se’n volen assabentar? I és que, com va dir el dimissionari
de la CUP, el clarivident Xavier Monge, del que ja vàrem parlar uns articles
abans en aquest mateix Blog, el sr. Artur Mas no ha estat mai més que el major
venedor de fum que ha tingut Catalunya, i el seu “procés” no és més que una
colosal enganyifa que no porta enlloc. Això sí, cada vegada comença a veure’s
més clar que els del grup de Junts pel Si, i altres, que encara defensen les paranoiques
tesis sobiranistes d’en Mas, el que realment estàn fent és defensar les
poltrones que ocupen en els càrrecs públics de la Generalitat, i altres
organismes depenents, per fer lo impossible per no perdre’ls i seguir vivint
dels impostos dels ciutdans el màxim de temps possible a tota costa i peti qui
peti, menys el lider perquè, caigut ell, els demés saben que caurien com les
fitxes del dòmino. És una extensió d’aquella “paràbola” que va explicar l’ex
molt honorable Jordi Pujol, quan va anar al Parlament, dient que, “si en una
branca hi ha molts nius d’ocellets, i cau la branca, també cauen tots els
niuets...”, encara que ell es refería a una altra cosa.
Esperem que, per a que d’una vegada es pugui fer fora l’Artur Mas de seva
poltrona i de la política catalana, no sigui necessàri que sobre el poble de
Catalunya caiguin 10 plagues com les d’Egipte!
Quina manera de perdre el temps i
també d’anar a fer els ninots.
PERE PÍ CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada