I mitjançant l’ampliació de una pòlissa, de “segur
d’accidents” a la Companyia AXA, a 1.317 col·laboradors que varen treballar el
9 i 10 de novembre, amb la mateixa cobertura que els funcionaris de la
Generalitat, per la qual cosa sembla de que hauria d’assumir la seva pròpia responsabilitat en la celebració de la “consulta”.
Acotxat per 400 alcaldes i 2.500 manifestants
en una exhibició impudorosa de pressió a la justícia, Artur Mas va declarar el passat mes d’octubre davant
el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
que instrueix la causa del
9-N, com a únic promotor polític, de la pseudo consulta
celebrada aquell dia, malgrat de que ell va declarar que la seva execució,va
quedar exclusivament en mans de “voluntaris”, sense que cap autoritat del Estat
ho impedís.
Cosa que també ho varen declarar, segurament de
que tots ells assessorats per els seus advocats, la Joana Ortega, la Irene
Rigau i el Quico Homs, que estant acusats de delictes contra la desobediència, usurpació de funcions,
prevaricació i malversació de cabdals públics, per haver
desobeint la sentencia del Tribunal
Constitucional, que suspenia la consulta del
9-N per utilitzar recursos públics per portar-la a terme, entre d’altres el pago de urnes, paperetes i cartelleria.
A més a més, es va repartir una carta amb la capçalera
oficial de la Generalitat, en la que s’exhortava als ciutadans a participar en
la consulta i que va costar 250.000
euros.
L’escrutini posterior, va llençar un balanç paupèrrim per en Mas i els seus, sempre tenint en
compte de que “només” el 35% dels
catalans convocats, varen anar a votar.
I ara pretenen encara un altre referèndum, si
amb les dues eleccions posteriors, les autonòmiques i les generals que han
tingut lloc, els partits independentistes de cap manera han obtingut cap
majoria absoluta, ja que en Mas confiava amb un mínim de 100 escons i es va
tenir de conformar amb Junts pel Si, amb 62 escons i ara a
dependre dels de la CUP, quan en les eleccions anteriors entre CiU i ERC ja
n‘havien obtingut 72.
El problema dels personatges com l’Artur Mas
és que, com no han gestionat mai res de res, es pensen que els calés de la
Generalitat són seus i se’ls poden gastar en el que vulguin, sense haver de
donar explicacions a ningú. Per això, als catalans ens passa el que ens passa.
I si a sobre els votem...
PERE PÍ CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada