Com podem arribar a tenir mai més ni un xic de
confiança, -cosa que jo que en fa d’anys de que no me’n fio ni de un, doncs per
mi i per el sol de dedicar-se a la política, ja el tinc retratat i des de el febrer del any 1939- amb la
classe política que “gaudim” d’ençà de la democràcia, ja que tots només van per
viure al final, a les costelles dels nostre impostos.
La prova més recent la tenim amb en Baños, l’home
fort de la CUP, quan el mateix dia de les eleccions del 27-S en que varen obtenir
10 diputats, en Cuní a 8TV els anava entrevistant a tots els líders i al tocar-li
amb ell, va declarar clarament, de que per fi, gaudiria de un sou segur i molt millor, que no pas com fins ara,
amb el seu ofici de periodista, o
sigui exactament com en Duran Lleida, que
en una entrevista a dues planes a La Vanguardia, que li va fer el seu director
en Marius Carol, li va confessar de que actualment i amb el sou de professor, no es
veuria pas en cor de poder viure .
Això em fa recordar, l’any 1938 durant la
nostre guerra incivil, que el motorista
que teniem a l’Estat Major de la 75 Divisió de Guerrillers i que era un
convençut i de bona fe de la FAI, que sempre deia el mateix: Política,
per el que en vulgui viure.
I tot això ve a compte del que ens ha sortit, RANA
del tot, un ministre d’Economia i era el que tenia de perseguir als
defraudadors a Hisenda, tal com ell ens predicava, el Director del Fons
Monetari Internacional i per la qual cosa cobra una pensió, per cert ja
embargada per un Jutjat, si no ho recordo malament de 9.000 euros al mes, un
vicepresident del govern amb l’Aznar i que va estar a punt de ser el president del PP enlloc d’en Rajoy, o
sigui que mira quina mena de penques tindríem actualment de president del Govern
Central, ja que ara s’ha descobert de
que apart de totes les seves martingales fins ara que ja eren conegudes i que
per la qual cosa te embargats tots els seus bens coneguts, resulta que fins i
tot, el que ingressava per les conferències que impartia o en els
Congressos en que hi participava, les cobrava en negre.
La seva secretaria personal que ha tingut durant
tota la seva vida en tots els càrrecs que ha gaudit, la Teresa Arellano, com el
considerat el principal testaferro de Rato, Miguel Ángel Montero, que han estat
dos dies detinguts als calabossos de la Guardia Civil, han estat interrogats
per el jutge Serrano-Arnal una hora i
mitja cadascú d’ells i que han sortir en llibertat, però imputats amb els
mateixos càrrecs que Rato, per varis
delictes fiscals, blanqueig de capitals i corrupció entre particulars i amb
l’obligació de presentar-se cada mes, davant del jutjat i també ho ha de fer l’advocat
Domingo Plazas, que és el que va crear l’any 2001 quan Rato era vicepresident
del govern, la obscura societat Kradonara amb seu a Sotogrande i Rato que ha estat
citat a declarar novament el dia 6 i Alberto Portuondo, que de moment es l`únic
que ja està empresonat, des de el passat agost.
Des del principi de l’anomenada “Transició”,
allà pels anys 70’s, quan ja escandalitzàven els suculents sous que s’autoassignàven
els polítitics a càrrec de l’erari public, ells deien :”Oh, es que si volem que els
politics no robin, han d’estar ben pagats!” Quina plaga d’hipòcrites!
Ara cobren més que ningú en aquest país, fora de banquers i alts empresaris...
i roben descaradament i de forma compulsiva a tort i a dret!!
Què és el que jo he dit sempre, de què amb la classe política que
“gaudim”, no n’hi ha ni un pam de net!.
PERE PÍ CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada