I els que varen afirmar de que era un plebiscit, el varen perdre, per què els de Junts pel Si, només varen obtenir un 40% dels vots emesos i afegint els de la CUP, no arriben al 48%, el que no representa més de un 35,5 del cens electoral, per la qual cosa, poclamar com varen fer la nit del 27-S la trepa d’en Mas, de que aquest resultat significava un mandat cap a la independència, era una total inexactitud més, que es pot afegir al cúmul de les que varen fer aquesos mateixos dirigents, durant la campanya electoral.
Només calia veure les expressions facials i verbals de incredulitat del periodista de la BBC Stephen Sackur, quan
entrevistava a Raül Romeva, al donar-se compte de l’ efecte que fa al estranger l’espaios amb que
s’ha arribat a fer-ne un gra massa,
d’aquest senyor i els seus companys de llista.
El seu objectiu, era poder aconseguir 68 escons o sigui una majoria
absoluta i només en varen treure 62. És això un èxit? Si però el seu únic mandat legitim, va ser de
formar un nou govern, però de cap manera la trascendència que ells hi volien
donar, com aconseguir la proclamaciò de la República Catalana Independent,
doncs segons els resultats electorals, el 64,5% dels catalans estant en contra
de l’esmentada independència .
Mirem-ho de una altre manera: Entre Junts pel Si i els de la CUP, tenen
72 escons, o sigui majoria absoluta, ara be, si per modificar l’Estatut es necesiten dos terços
dels escons del Parlament o sigui 90, els en hi falten 18. Si per
modificar un estatut es necesiten 90
vots, no es necessari com a menys la mateixa quantitat de escons per prendre una decisió encara molt mès
trascendental, com seria la independencia de Catalunya?. O sigui de que en definitiva, el soberanisme català, vol
independitzar a Catalunya, contra la
voluntat dels dos terços dels catalans.
I els de Junts pel Si, asseguren de tenir un mandat del poble per aixo. I en diuen democràcia!.
PERE PÍ CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada