dimarts, 8 de desembre de 2015

2270-COM XAIS A I'ESCORXADOR

Tenim tots els elements per constituir-nos en un poble gran anomenat Catalunya. Potser no ens coneixem en la distàn­da curta, però sabem com pensa la majoria de la gent de l'Empordà, quina és la característica dominant a Lleida. Som fans del nostre terri­tori i creiem que el nostre país és el millor. Som conscients de la nostra laboriositat i admirem els emprenedors. Ens ha agafat la febre de reivin­dicar les nostres arrels, per això hem fet fora els toros i fem dels Castells i de la sardana els nostres símbols.
Qualifiquem la gent de més enllà de l'Ebre com a gent mancada d'iniciativa i que es nodreix deis excedents catalans, i per tant hem decidit tren- car amb aquesta Espanya decadent. Doncs la sardana moderna va ser im­pulsada per Pep Ventura, nascut a Jaén al segle XIX, i els castells humans tenen un màxim de 180 anys, mentre que els toros a Catalunya ve­nen del segle XV. El nostre patriotis- me va néixer al XIX, amb la Renaixença, i per fer-nos més contents hem tingut uns historiadors molt dignes, com Ferran Soldevila, Víctor Balaguer o el mateix Rovira i Virgili, que ens han explicat una historia que volíem conèixer però feta a mi­da.
Tot això ens ha fet complaents i ens apartem d'aquells altres, com Vicens Vives, que ens diuen que les coses no són 'sempre com ens agradaria que fossin. Les circumstàncies són delicades. Bèlgica ha fet sortir l'Exèrcit al carrer. ¿Qué faria una Catalunya independen en aques­ta situació? ¿Som tan ingénus per pensar que l'Exèrcit espanyol ens ajudaria? Creiem que podem sobreviure dins d'Europa tan sols amb avantatges comercials i cap compromis ni economic, ni politic, ni militar. Tenim un president que no sap on va i els catalans, lluny de castigar-lo, el seguim com xais que van cap a l'escorxador.
Galo Ball

Igualada 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada