dilluns, 14 de desembre de 2015

2293-DE POLÍTICS EN CAMPANYA ELECTORAL

De: Fernando Hernández
Enviado el: lunes, 14 de diciembre de 2015 19:37
Para: Pere Pi
Moltes gràcies per les seves paraules veig que mai m'he equivocat amb vostè: És un home com cal i bo. No he passat una guerra, com vostè. He passat una infància amb mancances ja que en l'any 1945, (quan vaig néixer) a casa meva es passaven penúries, com en la majoria de llars espanyoles. Tota la meva família sempre ha considerat la guerra, com vostè, de incivil. Mai hem estat polítics de cap color, doncs hem considerat que la política no pot ser vocacional, com els metges i els mestres. El que té vocació de polític (excepte molt i molt honroses excepcions), al meu entendre, és una persona que en un moment de la seva vida vol viure dels altres (Sr. Duran i Lleida, per exemple), ja que si efectivament fossin: interessar-se pels altres, serien els primers a voler cessar dins uns períodes raonables en els quals desenvoluparien, en la mesura del possible, tot allò que haguessin promès en campanyes i si no pogués ser aixì: " al retir", demostrarien ser servidors de la seva comunitat i no agafar-se a les seves poltrones, com en general, fan.
  És veritat allò que diuen que el polític és la persona que crea un problema per intentar resoldre-ho de la pitjor manera possible. També es diu que un polític, com els bolquers cal canviar-sovint i per les mateixes raons, per això tot això de la idependencia em fa olor de problema sobrevingut.
 Des de que estic a Catalunya fa 46 anys mai he tingut problemes amb la gent, ni el el laboral ni en el familiar. Les meves filles han nascut aquí, són catalanes i aquí he fet la meva vida. Jo no he vist cap fet diferencial de cap mena, fins avui que sembla que han posat una ratlla vermella d'identitat des de Lleida fins a l'Ebre, uns polítics que no mereixen aquest qualificatiu i que han abocat a la població, que en una gran majoria , no vol ratlles, ni reixes, sinó enteniment i bon rotllo.
 Comprenc que una història i una llengua pròpia doni identitat ( sóc valencià, parlo la mateixa llengua), que hi ha una història per davant, però els fets és que portem ja molts anys junts, s'ha patit molt i això ha estat i serà un gresol de races, d'arrrels, però que estem al segle XXI i avui les circumstàncies no són les mateixes de fa 300 anys, com si fa 500. No podem estar aïllats. És més, no sobreviuríem en el món modern tal com ho volen presentar la banda que ens governa, d'un costat i d'un altre.Hem d'evolucionar, de passar pàgina i de reformar aquesta Constitució perquè tothom càpiga en ella, però per la força de les urnes. Donar pas a les raons d'uns i altres i no com una baralla de galls doncs així ens va. Malauradament ens ha tocat patir aquests temps a una colla de polítics corruptes,de bandes de mafiosos doncs malauradament estem vivint els períodes polítics més nefastos de la història d'Espanya i Catalunya, des de la transició. Podem considerar ara que el Sr. Rajoy i el Sr. Mas són els pitjors polítics del segle XXI en les seves respectives àrees i no podrem aixecar el cap ni ara, ni en un futur estat (cas que pogués ser) català si aquesta gentussa segueix al govern i la gent no se de compte de qui és qui, quan vagi a dipositar el vot.
 En fi Sr. Pi, agraït a les seves paraules i reitero que, dins del que cap, l'edat mana, passi unes tranquiles festes amb la seva família, ja que en realitat, al final, és l'únic que tenim. Una forta abraçada
De Pere Pi :
Enviado el: lunes, 14 de diciembre de 2015
Para: Fernando Hernández
Benvolgut senyor Hernàndez:
                                                            Li agraeixo i molt sincerament el seus comentaris sobre el moment polític  actual que estem “gaudint” i sobretot a Catalunya a on vivim,  i tot per culpa de un somiatruites com és en Mas, que s’ens ha convertit i només des de el 2012, amb un independentista de pro, però només per  les seves conveniències, hi jo ho puc asegurar,  per què el conec de quan encara estaba a l’oposiciò i puc  asegurar  de que es un veritable hipòcrita, i molts “asseguren”  de que  què si Catalunya fos independent, taparien del tot, les trapaçeries dels Pujol, tal com ja va succeir amb lo de Banca Catalana,  i per aquest motiu, “diuen”, què es reuneixen tant sovint amb l’Ex Molt Honorable,  i de que tot el que   vostè  em diu, lliga i confirma totalment amb ¡’esperit dels meus escrits de “predicar en el desert”.
 Jo tampoc he tingut mai cap problema amb la ceba de parlar en català, ja que quan amb dirigeixo amb una persona i ell em contesta en castellà, jo immediatament canvio de idioma, doncs afortunadament, el catalans som bilingües.
 Jo sempre he estat una persona agraïda i és el que he fet també i de sempre, amb la gent del altiplà, ja que els pocs o molts calerons que varem poder guanyar  i vostè n’és t’estimoni, de que quan amb la meva esposa, qepr, explotaven a Santa Maria de Montcada, el negocio de Casal Sant Jordi,  i vosté que aleshores era el Cap de Correus i Telègrafos de Montcada i Reixac, va poder comprovar fefaentment, de que rebien molts mès girs postals i telegràfics, ja que el sistema de ventes habitual del nostre ram,  era que el client, primer tenia d’enviar l’import de  la comanda,  abans de nosaltres servir-la i en  venien molts més de provincies, que no pas de Catalunya.
 I ja diuen de que:  Els Polítics -i llevat de  molt rares excepcions- som com en  Duran  Lleida al  que vostè m’ esmenta, que  en lloc de servir al poble, es serveixen del poble, per poder mangar.   I una altra: De bien nacido, es ser agradecido.
 Amb tota la cordialitat de sempre d’en
 Pere Pí Cabanes


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada