dissabte, 26 de desembre de 2015

2333-EL PATETISME D’EN MAS

Arriba un moment, de que quan sents a parlar al president de la Generalitat ”en funcions”, l’Artur Mas, cuya vida guarde Dios muchos años,  més aviat et fot pena, per què ja és patètic, com avui a l’acostumat homenatge a Macià, que cada 25 de desembre es fa davant de la seva tomba, doncs ha parlat de que “es tenien de respectar les majories”, per què ell es veu de que és considera com a guanyador a Catalunya, i malgrat que Democràcia i Llibertat, abans CiU,  va saltar del primer lloc que ocupava al quart, a les eleccions del 20-D, ja que he llegit en algun lloc de que fins i tot s’ha apropiat dels vots que varen aconseguir els de la “Ada Colau amb Podemos” - que per cert també acabo de llegir de que El procés s’atura, a l’espera de incorporar-hi l’esquerra i bescanviar Artur Mas per Ada Colau, ja que l’antic  espai de CiU  en bancarrota , no te altre remei  que recompondre’s amb uns nous líders- que actualment son el primer partit català, per què ves per on, en el seu programa, també hi  portaven el dret a decidir, lema de la que ell ara se’n vol apropiar, quan sempre se’n havia  defugit, doncs per ell, sempre ha parlat només del dret de tirar pel dret i proclamar únilateralment, la independència de Catalunya.

I finalment i per  més INRI, ha dit de que en el discurs del Rei, hi va trobar a faltar -no ho ha dit exactament amb aquestes mateixes paraules, però jo així ho he interpretrat-  de que ell espera i amb  candeletes, de que un  dia el Rei li recolzi la segregació de Catalunya, cosa que això només se li pot acudir a un somiatruites com és ell, de pensar de que el que ha de defensar i sobre totes les coses, la unitat de Espanya, ajudi a que una cagaradeta com és la regió de Catalunya, de que es pugui unilateralment,  independitzar-se.

Plegui de una vegada vegada senyor Mas, i deixins tranquils als catalans, amb la seva recent dèria soberanista, però només des de el 2012, que només ens pot portar a un  penya-segat, que ja diuen de que als cementiris, estant plens de persones que com vostè, s’havien considerat, imprescindibles.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada