dimarts, 15 de desembre de 2015

2300-DE ANDREU GENIS A PERE PI I VICEVERSA, SEGUEIXEN ELS RECORDS

De:                                   andreu genis
Enviado el:                       martes, 15 de diciembre de 2015 13:43
Para:                                Pere Pi
Apreciat Sr. Pi,
I tant que recordem les seves "paelles" ! ! ! cada vegada que en faig alguna sento ansies de divorci, dons sempre cau allò de les del Sr. Pi si que eren debò, i encara que em miro el video que va tenir a be de regalar-nos , mai arribo a l'altura de les seves creacions . ( com que no ens escolta cap cambrer, ja pot comptar que res de fer-li la pilota).
Com sempre rebi un afectuosa salutació
Andreu Genis

De:                                   Pere Pi   
Enviado el:                       martes, 15 de diciembre de 2015 13:43
Para:                                andreu genis
Benvolgut Genis:

Si per què tant la Teresa, la vidua d'en Palau, qepr, com la seva esposa sempre han dit de que, i malgrat haver-ho intentat, fer les seves, exactament i tal a les faig jo, mai els hi surten a l'alcada ni tant bones com les meves, i aixo de que ja sap voste de que jo, sempre he estat modest de mena.

Ah! el restaurant que varem anar a Rupit era a Can Marsal

Amb tot l'efecte d'en

Pere Pi Cabanes

De:                                   andreu genis
Enviado el:                       martes, 15 de diciembre de 2015
Para:                                Pere Pi

Sr. Pi
Vosté no para de meravellar-me. recorda el nom del lampista, en Mariano Esteve Tintó que va dir en Churchill, el que va dir en Palau a tal i qual lloc, el de Can Marsal, tota la tirallonga de fets de la incivil batussa, i de tants i tants fets que no pare d'esmentar. Quina sort teñir el prodigios   magí de que
gaudeix, i que li duri per molts anys QUINA ENVEJA (sana he !! ) Un envejós de veritat
A Genis

De:                                   Pere Pi   
Enviado el:                       martes, 15 de diciembre de 2015
Para:                                andreu genis

Benvolgut Genis:
És que jo si ara fos jove, i modèstia apart, seria un bon partit, doncs des de que va morir eL 4 de febrer del 1998, la meva estimada i anyorada esposa, i que vostès ja varen conèixer, que com ja sap, visc sol i la família només puja els fi de setmana i "festes de guardar", per què apart de saber cuinar, també ja se fer anar tots els electrodomèstics habituais, com son, la maquina de rentar la roba, la secadora, el rentaplats etc etc. I el que es la memòria, és la única cosa que em queda, de que encara no m'ha fallat mai.
Encara recordo l'octubre del 2011, que em varen invitar a Santa Cruz de Moya (Conca), a prendre part com a ponent a la XII Jornada dels Guerrillers,que durava 4 dies, a on vaig estar xerrant durant una hora i un quart, però que només portava un petit guió, per poder anar explicant les meves vivències, com a "guerriller" durant la nostre guerra incivil, però per tal de que portesin un ordre cronologic i al final, després d'aplaudir­me tot el teatre, i que jo em vaig pensar inicialment de que s'em en fotien,ja que era la primera vegada en la meva vida que parlava davant de tanta gent, sobretot, per les 4 cançons de quan la guerra que els hi vaig "cantar", malgrat de que prèviament, ja els vaig anticipar, i abans de començar-les, que de cap manera intentava prendre la plaça ni a Plácido Domingo ni a Josep Carreras i em general, al final tothom em felicitava per la meva “gran”memòria.
Ben cordialment

Pere Pi Cabanes


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada