dimarts, 15 de desembre de 2015

2294-De: Andreu Genís a Pere Pi i viceversa.

De: andreu genis
Enviado el: lunes, 14 de diciembre de 2015 14:12
Para: Pere Pi
Asunto: Re: Pere, estas son algunas publicaciones de Google+ que te pueden gustar
 Benvolgut senyor Pi.
 Això del google es una mer..  Un contesta a un articulista creient que es dirigeix nomes a ell i resulta que ho fan públic per tothom que tingui el “vici” de mirar per internet.
Ja fa un temps que vaig llegint la seva  cada vegada mes gran aportació a les heroiques gestes dels polítics nostrats i quedo meravellat  de les seves xarxes d`informació que lluquen els mes petits detalls dels grandiosos sacrificis que aquesta elit esta fent per tots nosaltres. Parafrasejant a no se quin angles que va dir
que mai tants pocs havien fet tants amb tants poc mitjans (o quelcom semblant) dons això que el que fa vostè te el mateix mèrit.
 Les fotos del Far em recorden els bons dinars que férem amb en Joan Palau i la Teresa 
Aprofito l´avinentesa per saludar-lo coralment
Andreu Genís

De: Pere Pi    
Para: andreu genis
Benvolgut  Genís:
                                    Sap per què i segons vostè,  “estic tant ben informat”?, doncs per què jo de cap manera m’abreuro amb la premsa catalana, ja que com segurament que tambe deu saber, que  tota està subvencionada, i per la qual cosa, mai  treuran  els drapets bruts al sol, dels que ens   governen.                                     
 Aquest frase, la va dir en Churchill, després  de la guerra i es referia als pilots  de la RAF, que malgrat de  que al començament i quan Hitler volia invadir Anglaterra,  la seva aviació encara era una  insginificància, fins que els EE UU hi varen abocar el cabàs del Xato, però varen derrotar  totalment a l’aviaciò alemanya.
 I quan  Churchill  va dir també, al ser anomenat primer ministre, al haver dimitir la tòtila d’en Chamberlain, que de moment només els podía oferir al seu poble,  “sangre, sudor y lágrimas” també va dir.........”però  el dia que tinguem  més que no pas els alemanys:  mil avions, mil tancs, mil canons, etc,  segur que la  guerra  la guanyarem nosaltres”..... i com aixì va succeir, i aixó  ho va dir quan les tropes angleses, que de moment tenien a França, varen tenir de fotre el camp pitant per Dunkerque. 
 Si i aquests dinars que encara   recorda, i  a on jo els havia demostrat alguna vegada, la “meva valua com a paeller” també  hi assistia  vostè, primer amb la seva promesa i que després va ser seva esposa, oi?,
 Sap que en ve ara a la memoria?,  de que una vegada que varem anar a dinar  a Rupit i de que podiem parlar nosaltres tres mentre dinavem?, doncs de coses del banc i el fill del amo del Restaurant, que feia de cambrer,  es veu que escoltava la nostre conversa i els hi va dir.....”com es coneix que li fan la pilota, per què havia estat el seu director al Banc”  I en Palau, qepr, es va girar i li va dir textualment:
 “S’equivoca, si quan el senyor Pi era el nostre director, no s’hagués  portat correctament  amb nosaltres, el seus empleats........avui no seriem aquí”.
 Em vaig inflar  com  “pavo real”.
 Amb tot l’afecte d’en
 Pere Pi Cabanes

De: andreu genis
Enviado el: lunes, 14 de diciembre de 2015 14:38
Para: Pere Pi
Asunto: POST DATA
 Sr.Pi     la frase m´ha quedat mal girbada em sembla que mes o menys era – mai tants pocs havien fet tant per tants amb tan pocs mitjans-

 Una vegada un mag va fer un gest i va desaparèixer la fam al mon, va fer un altre gest i van desaparèixer totes las guerres. UN POLÍTIC VA FER UN GEST I VA DESAPARÈIXER EL MAG

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada