divendres, 1 de gener de 2016

2353-EN MAS, ES VEU A VENIR LA PEDREGADA?

Perque en el seu totxo de discurs d’ahir de final d’any -que per cert aquest any de les 17  Comunitats Autònomes, 15 s’han apuntat a dir la dècima als seus ciutadans, a través de la seva TV, però i que segons els barems, els escoltadors, brillaron por su auséncia, ja que els seus continguts varen ser uns veritables totxos-  va avisar de que tant a Catalunya com a Espanya,  es necessita tenir governs estables, dialogants i sobretot, oberts als pactes.

És veu de que ja no es recorda, que quan ell ha anat a Madrid, fins ara mai hi ha anat a dialogar ni a intentar algun pacte, sinó sempre a exigir, o sigui, o em doneu el que jo us demano o estripo la baralla i crec, i sempre al meu humil criteri, d’això mai se’n pot dir, dialogar o pactar.

I ahir va utilitzar com un compte enrere, però cada vegada més agònic  per intentar saber si al final serà elegit  President, ja que va urgir als antisistema  a “decidir”, per què i malgrat de que li pesi, els de la CUP, tenen ells  únicament, la clau de la seva investidura.

I després  i per justificar-se, va dir de que la coalició de Junts pel Si, i en la que ell hi anava com a número quatre, va ser la que varen escollir els ciutadans amb el seu vot –que li varen representar 62 escons, quan en les eleccions anteriors en que anaven separats, CDC i ERC entre el dos ja en tenien 72 i no necessitaven a ningú  més per la seva investidura, però que i segons males llengües asseguren, que demostrant el seu ull clínic en política, ell estava segur de que aconseguiria amb aquest “poti, poti” un mínim de  100 de escons, però es veu de que els catalans li varem fer pam i pipa-  per tal de que  ell assumís la responsabilitat de dirigir les institucions  públiques en anys de gran complexitat  i rets majúsculs.

Mas va defensar de nou, això si, la necessitat de que Espanya  compti amb un Govern Central  disposat al  diàleg  amb Catalunya.

Ara be, si ell es creu de que cap Govern Central, sigui del color que sigui, estarà mai  disposat a concedir-li la independència de Catalunya, que és el seu somni, però  nomes des de el 2012,  el  pot  esperar assegut, que s’hi adormirà.

PERE PÍ  CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada