Perque en el seu totxo de discurs d’ahir de final
d’any -que per cert aquest any de les 17 Comunitats Autònomes, 15 s’han apuntat a dir
la dècima als seus ciutadans, a través de la seva TV, però i que segons els
barems, els escoltadors, brillaron por su auséncia, ja que
els seus continguts varen ser uns veritables totxos- va avisar de que tant a Catalunya com a
Espanya, es necessita tenir governs
estables, dialogants i sobretot, oberts als pactes.
És veu de que ja no es recorda, que quan ell ha
anat a Madrid, fins ara mai hi ha anat a dialogar ni a intentar algun pacte,
sinó sempre a exigir, o sigui, o em
doneu el que jo us demano o estripo la baralla i crec, i sempre al meu humil
criteri, d’això mai se’n pot dir, dialogar o pactar.
I ahir va utilitzar com un compte enrere, però
cada vegada més agònic per intentar
saber si al final serà elegit President,
ja que va urgir als antisistema a
“decidir”, per què i malgrat de que li pesi, els de la CUP, tenen ells únicament, la clau de la seva investidura.
I després
i per justificar-se, va dir de que la coalició de Junts pel Si, i en la que
ell hi anava com a número quatre, va ser la que varen escollir els ciutadans
amb el seu vot –que li varen representar 62 escons, quan en les eleccions anteriors en
que anaven separats, CDC i ERC entre el dos ja en tenien 72 i no necessitaven a
ningú més per la seva investidura, però
que i segons males llengües asseguren, que demostrant el seu ull clínic en
política, ell estava segur de que aconseguiria amb aquest “poti, poti” un mínim
de 100 de escons, però es veu de que els
catalans li varem fer pam i pipa- per
tal de que ell assumís la
responsabilitat de dirigir les institucions
públiques en anys de gran complexitat
i rets majúsculs.
Mas va defensar de nou, això si, la necessitat
de que Espanya compti amb un Govern
Central disposat al diàleg
amb Catalunya.
Ara be, si ell es creu de que cap Govern
Central, sigui del color que sigui, estarà mai
disposat a concedir-li la independència de Catalunya, que és el seu
somni, però nomes des de el 2012, el pot
esperar assegut, que s’hi adormirà.
PERE PÍ
CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada