diumenge, 24 de gener de 2016

2419-TENIM UNA MERDA DE DEMOCRÀCIA

Em permeto respondre a un conegut del meu pare, el qual considera que “tenim un merda de Democràcia”. Dic així:
"No és que tinguem una merda de democràcia.  És que ni a Espanya, ni a Catalunya, on les estructures polítiques postfranquistes s'han creat seguint el mateix model, NO N'HI HA DE DEMOCRÀCIA. Ho dic perquè, si s'analitzen les democràcies dels països que fa temps que les tenen, es veuran que TOTS coincideixen, com a menys en 3 COSES EN COMÚ:
1) VOTAR PERIÒDICAMENT ELS CIUTADANS, AQUÍ CADA 4 ANYS " (Això ho tenim)
2) EL PROGRAMA ha de ser "DE OBLIGADO CUMPLIMIENTO". Perquè és la única eina que tenen els ciutadans, per a saber quines són les intencions i els temes que pensen abordar els polítics que aspiren a governar, per donar-los-hi solucions i, d’acord amb això, donar-los-hi el seu vot o no. Si el programa és un paper mullat, com aquí (a Espanya i a Catalunya) i després els polítics se'l poden passar "per allà" i fer el que els dóni la gana, aixó és UNA ESTAFA ALS CIUTADANS. Recordem a l'efecte com, quan l'any 2009 al Japó es vàren fer eleccions, va sortir un partit que, el primer que va fer va ser apujar els impostos. La ciutadanía d'aquell país va muntar un pollastre de tal calibre, que va haver de tornar-se a fer eleccions. I això per què? Doncs perquè "AQUESTA MESURA NO LA PORTÀVEN AL PROGRAMA", i els japonesos es van sentir enganyats. (Això aquí NO HO TENIM).
3) ELS CIUTADANS, A BASE DE RECOLLIDA DEL NÚMERO DE SIGNATURES QUE LA CONSTITUCIÓ ESTABLEIXI, HAN DE PODER IMPEDIR L'APLICACIÓ DE LLEIS, O INCLÒS FER FORA DEL PODER AL GOVERN QUE CONSIDEREN QUE ELS LESIONEN DIRECTAMENT. Recòrdis el cas d'Islàndia, on recollint signatures, el poble, no solsament va fer fora del govern al partit polític que havía guanyat les eleccions, sinó fins i tot, ficar a la presó al seu president. I això, perquè els islandesos no estàven d'acord en aplicar al seu país les retallades a que obligava acceptar allò que la lider alemanya A.Merkel en diu eufemísticament un "rescat" que consideràven que el país no necessitava per a rescatar cap banc, i el govern sí. Així a Islàndia els llueix el pel més que a nosaltres, que vàrem caure en la trampa de demanar els rescats, que després obliguen a arruinar el país, segons la Ordopolitik que el govern alemany obliga a aplicar als ingenus que cauen en la trampa de demanar els rescats. Això sí, pensant que així no se’ls hi veu el llautó, els alemanys ho fan aplicar a través de Brusel·les, pretès “Govern Europeu”, però que aquesta institució no és si no el quartel general alemany a Europa. A Espanya hi existix això en el número de 500.000 signatures. PERÒ, "els legisladors" s'han guardat un As a la màniga que és el "NO SE ADMITE A TRÁMITE", com ja ha passat alguna vegada quan algú ha volgut presentar un document per anular les prebendes dels polítics. Si no s’admet a tràmit, l'escrit no pot prosperar, i d’aquesta manera el Casino estatal sempre guanya. (Per tant, AIXÒ TAMPOC HO TENIM).
...I així ens van les coses. Els polítics de l'anomenada "Transició" van muntar la Democràcia Espanyola, només fins al punt en que ells tinguéssin sempre el control de les situacions que els afectessin (una soberbia ESTAFA als ciutadans que, després de 40 any de dictadura, no ens mereixíem això). I si cal protestar, ja ho faríen els mateixos polítics, a base de "mocions de censura". ¡Amos, anda! Que ja ens coneixem! "Hoy por ti, mañana por mi". Que si jo et creo problèmes a tu avui, demà me'ls pots crear tu a mi, pel que tinguem una "entente cordiale" entre nosaltres i res de mocions de censura. I els ciutadans, sempre fora de joc en els llocs on els polítics en podéssin sortir perjudicats. Però, és clar, el Japó i Islàndia són països civilitzats i respectuosos amb les institucions, mentre que nosaltres…
POLITICS = DELINQÜENTS I ESTAFADORS.
Doncs per això no tenim democràcia aquí. Ni a Espanya, ni a cap Autonomía, organitzades a la seva imatge i semblança... perquè, tal com està muntat tot, ja els va prou bé A ELLS (els polítics). I al poble "que'l dónguin pel du-bi-du-bi-ua-ua..." com deia una divertida cançó de la Trinca. Com a molt, tenim UNA TERCERA PART de la democràcia que ens correspondría: votar cada 4 anys, ah! i sense "segones voltes" si no surten majoríes clares, perquè així el poble no pugui afinar en el tipus de govern que vol i siguin els mateixos partits polítics els que, negociant entre ells, s'ho muntin al seu gust, encara que això capgiri totalment la tendència orientada pels ciutadans.

Això és el que tenim.

Jordi Pi Solsona

(el fill d'en Pere Pi Cabanes)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada