divendres, 15 de gener de 2016

2394-OBAMA, VA HAVER DE REPETIR EL JURAMENT

L’article II, de la Constituciò dels EE UU, la més antiga del mon i en plena vigència, senyala de que el president  i abans d’entrar a exercir el seu càrrec,  prestarà sempre el següent jurament: Juro (o prometo) solemnement, que ocuparé el càrrec de president dels Estats Units  i que guardarè, protegirè i defensarè  la Constitució,  o sigui de que la seva formulació, implica de que no pot existir cap mandat democràtic  que estigui per sobre de l’Estat de Dret..

Per aquest motiu, si no es diu exactament aquestes mateixes paraules  l’acte es considera imperfecte, per la qual cosa, no es gens d’estrany de que el president Obama, després  de prestar jurament  el 22 de gener del  2009, va haver de repetir-lo  i de forma sorprenent, per què no s’adaptava  exactament a la fórmula  establerta.

I tot això ve a compte  per què “alguns” consideren que també és il·legal, el que ha prestat el “presumpte” president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ja que la fòrmula que va emprar Carme  Forcadell, Presidenta del Parlament de Catalunya, de cap manera esmenta l’acatament a la Constitució ni tampoc la lleialtat al Rei, segons estableig entre altres normes, el Reial Decret  del 5 d’abril de 1979  i l’article 108,8 de la Loreg, ja que el jurament de Obama, va ser degut només a una confusió en la utilització de les paraules  i en el cas de Puigdemont,  només  es la confrmació de que es comença ja la desconexió amb l’Estat espanyol, entrant en un terreny  que ignora  l’Estat de Dret, ja que ell només va prometre,  lleialtat a les obligacions del càrrec  de president de la Generalitat, i amb fidelitat a la voluntat del poble de Catalunya, representat per el Parlament, o sigui de que seria millor de que ho repetís, però de la forma correcta.

I aixo ho acaba de confirmar, Jorge de Esteban, catedràtic de Dret Constitucional en la Universitat Complutense  de Madrid. Però aquí ja ho sabem, la qüestió és provocar i després fer-se la víctima pel tracte rebut. Cada vegada hi tenim gent amb menys categoría política a les institucions catalanes. Jo em pensava que amb personatges com Carod-Rovira (“Jo només em puc dir Josep...”) ja s’havía tocat fons en la forma de fer el ridícul en la política catalana, però no, aquí ja es veu que encara es pot anar molt més enllà. Catalunya es mereix més.

PERE PÌ CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada