Doncs ara ja sabem de què és tracta, és un
totxo de 102 pàgines, elaborat per el propi personal intern de la Generalitat i
per exprés encàrrec del Departament de Presidència,
o
sigui com en Juan Palomo, que yo me lo guiso, yo me lo como i que porta
per títol, Crònica de una ofensiva premeditada, però que dubto que ningú
se l’empassi, però això si, el nostre president ja ens ha promès i assegurat,
de que se’n enviaran una quantitat més que suficient d’exemplars a totes les ambaixades
catalanes que tenim repartides per el mon, per tal de que tothom s’assabentin degudament, de lo malament que
som tractats els catalans per el Govern Central, o sigui una manera com una
altra i com ja ens hi tenen acostumats, de tornar a llençar els diners dels
nostres impostos amb res útil, com si a la Generalitat lo que precisament li sobrés
fossin els calés, per què i tocant de peus a terra, en que ens poden ajudar realment
els estrangers amb la nostre inútil lluita contra l’esmentat
govern? I és que ell, es veu de que encara no s’ha assabentat, primer de que és només que un simple Delegat del Govern
Central i tot gràcies a la Constitució i
mai el President de una hipotètica República Catalana Independent, com sembla
que actualment és pensa que ja ho és. amb la seva irresponsable manera d’actuar
i com a segon, de que a l’únic que hauria de convèncer per tal
de guanyar aquesta ja perduda batalleta i de bell antuvi, és únicament amb en
Rajoy, que ja li ha demostrat i davant la llei, que no està pas per la feina i
tot s’acaba amb baladrejades.estèrils.
Però he volgut saber i de bona font, quins
eren son els impostos que ens volien encolomar els de la Generalitat i el
Govern Central no ho va permetre, hi amb un d’ells, he quedat veritablement, garrativat.
Era l’abonament de un euro per recepta, però
només a Catalunya, o sigui de que encara no en tenien prou, de que actualment ja
teníem d’abonar un 10% de cada medicament que ens subministra la SS, però que a
cada nou govern que entra, el primer que sempre han fet tots, és afegir noves
medecines a la llista ja interminable de les que ara ja no hi entren i abans si,
i jo que me ho apunto tot, em
representen més de 500 euros anuals, o sigui que els haig de deduir de la meva
pensió, quan l’any 1940, quan se’ns va obligar, manu militari, a ingressar
a la nova Seguretat Social, ja que la seva quota ens tenia de ser descomptada
del sou, per la empresa que cadascú treballàvem,
però en canvi se’ns va assegurar de que
al complir els 65 anys, gaudiríem i de
forma gratuïta i vitalícia, de tots els medicaments que podríem arribar a necessitar,
cosa que en Franco -i que consti de que jo no ho he estat ni ho serè mai de franquista-
sempre ho va complir, i que en canvi, mai ho han fet els governs, d’ençà que ens va arribar la democràcia de pa sucat amb oli que “gaudim” i que
només ha servit per tal de que molts polítics, d’aquests que tot ho feien per
el poble, s’hagin vist
involucrats en un munt diari, de casos
de corrupció, i així ens va.
PERE PÍ CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada