diumenge, 26 de juliol de 2015

1884-MISCEL•LÀNIA O RETALLS, (PRIMERA PART)

L’Ada Colau alcaldessa de Barcelona, ha pixat fora del test i amb aquest simple “detall”, ja ha demostrat fefaentment de que el càrrec li bé gran, malgrat el poc de temps que l’ocupa i que ella segurament que mai no hauria ni somiat de que arribés un dia al seu abast i com que a l’Ajuntament  es veu que no tenen, de moment, cap més problema tant peremptori, aplica i com a  bona debutant, allò de que, quan un no sap que fer, el gat pentina, s’ha tret, anava a dir, del seu capell, però  segur de que ella i com a bona republicana, no n’ha portat pas mai de barret, doncs va esprémer la seva massa encefàlica i va donar l’ordre de retirar del Saló de Plens del Ajuntament, el bust del Rei Emèrit, Joan Carles I i per tal de que en quedés constància de la seva “heroïcitat” per la historia, va convocar espontàniament a tots periodistes habituals, per què gravessin l’acte i com que es veu que la primera toma no va sortir prou correcte per el seu gust, la va fer repetir, confonen, cosa molt natural amb una debutant,  l’Ajuntament, amb  el menjador de casa seva.

Perdoni senyora Colau, però malgrat les seves reminiscències republicanes i vostè ocupant un càrrec oficial tant important com és a l’Ajuntament de Barcelona, ho hauria de saber de que i segons la Constitució, aprovada per les Corts el 31 d’octubre del 1978 i després d’haver estat votada en un referèndum per tots els espanyols es va acceptar i per una majoria absoluta quasi total, Espanya, malgrat que li pesi, es una Monarquia Parlamentaria, a on el Rei reina, però no governa.

Què es pensa, de què si Espanya fos una República, el president viuria en un pis de Renda Limitada? Que  n’és de infantil. Sempre només recordi que Miterrand, el president de la República francesa i ell que era socialista o sigui dels de anar contra el burgués insaciable y cruel, la seva pompa va superar, cosa que encara mai cap governant ho havia aconseguit, la del Rei Sol. Es clar de que ell tenia de mantenir la seva família  oficial i la de la seva amant i la filla dels dos.

I ara anem per el Rei Emèrit Joan Carles I i que com a bon Borbó, sigue la racha,  recordem de que el seu besavi Alfonso XII, sortia de nit d’amagat i disfraçat, del Palau, per “anar de putes” tal com  diu actualment l’alcaldessa de Madrid i asseguren que va morir, per cert molt jove,  de sífilis. El seu avi Alfonso XIII “liat” entre d’altres, amb la Carmen Ruiz Moragues a la que va deixar-li de descendència i com a record, a Don Leandro, per cert fa temps ja reconegut, oficialment, com a seu fill natural, com si els altres es fessin artificialment.  Després del seu avi Alfonso XIII, què ja va dir la seva esposa l’anglesa Victoria Eugenia, que al final es varen separar i ella vivia a Lausanne.........“del meu matrimoni? que vol que li digui, els espanyols al principi son bons marits,  però després.........”. Desterrat va  morir tot sol, en una habitació  de un hotel a París.   El seu pare Don Juan, que era també un veritable Don Juan, malgrat haver-se casat amb una cosina seva.

I ara anem per l’ emèrit.  Primer, actualment és un gran gourmet, ja que totes les seves energies de iaio, les dedica a  visitar el restaurants més reputats de tot el mon i part del estranger. Quan era només que un  trist capità del exercit  franquista i com que “era tant guapo” va engatusar a una princesa de Grècia i només al entregar-li l’anell de prometatge ja va quedar retratat del tot, del que era realment, un pinxo.

Jo encara recordo i amb  molta enyorança, el dia que vaig anar a “demanar-la”, tal com es feia en aquell temps, a casa dels seus pares a la noia, qepr, que ens acabàvem de prometre el 30 d’agost del 1943  ja que des de  el 1941 al 1943,  només ens escrivíem, degut al collons de la inacabable mili franquista  i  com  que ja ens havíem triat mútuament per poder viure tota la vida plegats, amb l’amor que li vaig introduir aquell dia al seu dit la meva anell de prometatge, tal com ella a continuació em va posar la seva i fins el 17 de desembre del 1945 que ens varem poder casar.

Que va fer el “Pînxo” aquell dia ja tant llunyà? doncs segons asseguren “males llengües”, li va llençar l’anell  de lluny com aquell que tira un os amb un  gos. I com  han acabat? doncs després de fotre-li  tres fills i fer-li portar unes banyes de campionat, les darreres amb  la Corina i actualment es veu que cadascú fa la vida per el seu compte, ja que no volen pas mai més, dissimular res de res.

“Continuarà”

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada