dimarts, 1 de desembre de 2015

2252- OH! ELS PAÏSOS CATALANS D'ERC I LA CUP !

En el debat sobre la resolució del 9-N, la diputada de la CUP Anna Gabriel es va referir als Països Catalans com «el nostre verdader subjecte polític» i va situar Catalunya com una mera part del país «sencer».

La CUP, però, no és l'únic partit pro Països Catalans, però sí que és el que fa més èmfasi en la qüestió: en el programa de Junts pel Sí per a les eleccions del 27-S el terme Països Catalans hi apareix un total de 0 vegades; en el de la CUP, 32. I no solament és una qüestió numèrica. 

Ja en la introducció, la CUP advoca per una república «que treballi per la construcció nacional dels Països Catalans». El segon dels seus nou punts programàtics comença amb «Som Països Catalans». I, per si no quedava clar, en la secció Per la construcció nacional, la CUP aposta per una República Catalana «que abraci el conjunt del territori nacional, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar».

L'article 2 dels estatuts d'ERC diu sense embuts que l'objectiu del partit és «la unitat territorial i la independència de la nació catalana, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó». En el seu moment, ERC ja es va estendre pel País Valencià i les Balears. En la ponència política d'ERPV aprovada a Algemesí el 9 de novembre de 2013, per exemple, es pot llegir:«Esquerra Republicana seguirà treballant per la reunificació del nou Estat Valencià dins del Països Catalans». I a CDC de pancatalanistes n'hi ha: sense anar més lluny, poc abans del 27-S el conseller Germà Gordó es va despenjar amb unes declaracions en què qualificava de «nació sencera» els Països Catalans.

TOT I AIXÒ, el programa de la CUP diu el que diu, i la veritat és que quan el seu plantejament pancatalanista aflori al procés se li plantejarà un nou problema. Si la secessió unilateral ja desperta poques simpaties a Europa, l'irredemptisme causa directament terror. En bona mesura van ser pulsions irredemptistes les que van causar les dues guerres mundials. I la mateixa causa apareix darrere la guerra més sagnant de l'antiga Iugoslàvia.

Salvant totes les distàncies, el lema que s'atribueix a Jovan Raskovic, el mentor de Radovan Karadzic («Sèrbia és allà on hi ha serbis»), no és tècnicament diferent del que planteja el pancatalanisme. Des de posicions d'esquerra els excomunistes serbis i els anticapitalistes cupaires comparteixen les tesis del nacionalisme romàntic. En un famós poema Ernst Moritz Arndt va dir que la nació alemanya arribava «fins on sona la llengua alemanya». Eren temps de guerres napoleòniques en què els patriotes alemanys plantejaven la construcció d'una Gran Alemanya que inclogués tots els territoris germanoparlants d'Europa. Ja sabem qui va reprendre la idea al segle XX: si el projecte d'Estat català vol obtenir algun crèdit a Europa, no s'ha d'enredar amb la idea de la Gran Catalunya. Professor de la Facultat de Traducció i d'Interpretació de la UAB.

Llegit a EL PERIÓDICO de CATALUNYA del 1 de Desembre.

Aquests són els objectius que persegueixen ERC i la CUP en l’actualitat. Per cert, que em sembla que s’han descuidat dels de l’Alguer, a l’ illa italiana de Sardenya, on també parlen català. Són uns plantejaments, a la meva manera de veure les coses, una mica pretenciosos i anacrònics per mantener-los, estant  com estem al segle XXI. Per la mateixa regla de tres, així també defensaríem l'annexió de Al-Andalus, per part dels àrabs.


Jordi Pi Solsona (el fill del meu pare)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada