diumenge, 22 de novembre de 2015

2224-SANTA INNOCÈNCIA

En plena euforia i davant el quadro de Tapies, el  president en funcions es va reunir amb els seus 12  deixebles i sembla que els més assenyats li van advertir su- aument: «¿Quo vadis, Mas?» Logic: a un savi dels diners com és Mas-Co-lell no li podia cabre al seu despentinat caparrot haver renunciat a un possible premi Nobel per acabar rient-los les grácies als que procla­men que atracar un banc és menys delicte que fundar-lo.

Mas-Colell sap tant de números que va comprendre a la primera que el 48% de vots és menys de la meitat, xifra que el plebiscitant Mas sense Colell va elevar a legitimadora majoria. Potser algún des altres consellers sabés alguna cosa de lletres, i, rellegint el seu propi programa electo­ral, va advertir que en cap parágraf s'al·ludia a la desobediencia a la Constitució amb la qual tan contents es van posar Junqueras, Romeva, la inefable Forcadell i el mateix presi. Alguns consellers van complir amb la seva missió: aconsellar. A Mas no li va agradar gens: qui no está amb ell está contra ell. ¿Está ell amb ell mateix? No sabem qui va ser el Judes del sopar, ni on miraven -¿cap al tapies?- els que, callant, van atorgar.

Tampoc sabem si la massacre pa- risenca -és a dir, una cosa que va terriblement de debo i no els arti­cles de broma de la rebatejada DiLL (Democràcia i Llibertat)- ha redi- mensionat la mida de les coses. Des­prés de moltes classes particulars de Mas-Colell i de fullejar La Van­guardia, Francesc Homs ha aconseguit comprendre que els 10 dipu­tats de la CUP són molt poqueta co­sa per humiliar les 400 famílies. I ara ho proclama indignât.
Més caretes i disfresses

Per si de cas, l'home ja està pre­parant les maletes per anar-se'n a Madrid. ¿Com a ambaixador plenipotenciari de la República Catalana de Forcadell? No: com a cap de llista autonómic del que queda del naufragi. Jo, en el seu lloc, hauria fet el mateix: posar terra peí mig.

Tinc la tremenda sort de no ha- ver votat Junts pel Sí, ja que, en aquest cas, estaria profundament dolgut al veure que han jugat a la ruleta russa amb els meus estalvis sentimentals, i que, malgrat haver perdut i haver-me perdut, inten­taran convéncer-me una vegada més, una vegada Mas, amb noves caretes i disfresses. I jo, patriótica- ment amnésic, possiblement tor­naré a omplir els carrers amb ale­gres cántics i banderes fins a batre el Guinness de la Santa Innocencia.


No és el meu cas. Pero resulta que m'ha tocat ser catalá i m'avergonyeix que els meus heroics re- presentants no parin de jugar brut. ¿Mas president? Vés a saber: potser, per continuar sent una mi­ca més de 10 i per alló del procés, els de la CUP voten al final que sí, que bueno.

JOAN OLLÉ

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada