dimecres, 30 de setembre del 2015

2061-¿ACASO EL CÓDIGO PENAL NO ESTÁ VIGENTE EN CATALUÑA?

ORIOL JUNQUERAS aseguró ayer que le pa­rece «monstruoso» que la Justicia haya decidi­do citar a declarar a Artur Mas como imputado el día 15 de octubre, porque esa fecha coincide con el fusilamiento de Iluís Companys en 1940. Las palabras del líder de ERC son reveladoras de la mentalidad del nacionalismo catalán, afi­cionado a buscar agravios y conspiraciones en lo que es una mera coincidencia.
Los dirigentes de Junts peí Si y de la CUP cri­ticaron con extremada dureza la decisión del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, que, según su punto de vista, consideran una agresión que refuerza la necesidad de la inde­pendencia.
No se puede ser más sectario y parcial por­que lo que resulta sorprendente no es que la Justicia impute a Artur Mas, su vicepresidenta y una consellera por haber instigado una con­sulta ilegal y por otros cargos, sino que haya tardado diez meses en citarle.
Hay que recordar que la Fiscalía presentó el pasado 21 de noviembre una querella criminal contra Artur Mas, en la que le acusaba de deli­tos de desobediencia, usurpación de funciones, prevaricación y malversación de caudales pú­blicos. En síntesis, la Fiscalía argumentaba que el presidente de la Generalitat y sus colabora­dores habían desoído el fallo del Tribunal Cons­titucional que suspendía la consulta del 9-N y que habían empleado recursos públicos para llevarla a cabo, entre otros, el pago de urnas, papeletas y cartelería.
El propio Mas se jactó ante las cámaras de te­levisión de ser el responsable de esa consulta ilegal, efectuada contra la prohibición expresa del Constitucional. ¿Por qué se sorprenden aho­ra los nacionalistas de su citación? ¿Es que con­sideran que el Código Penal no está vigente en Cataluña? ¿Sugieren que la Justicia tiene que mirar para otro lado?
Su reacción es sencillamente patética y co­rrobora que los independentistas se creen legi­timados para burlar las leyes y negarse a acatar los procedimientos judiciales y las sentencias, como han venido haciendo con absoluta impu­nidad.
A pesar de que el Gobierno albergaba dudas por motivos políticos, la Fiscalía cumplió con su obligación de presentar esta querella, ya que es imposible desconocer que Mas vulneró el Códi­go Penal al desobedecer al Constitucional. Se­rá muy difícil que un jurista pueda argumentar de forma convincente lo contrario.
Por ello, el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya ha cumplido con su obligación a pe­sar de la fuerte presión política ejercida por los nacionalistas, que seguramente van a poner en marcha una estrategia para presentar a Artur Mas como un mártir de su causa.
Conforme pasan las horas, parece cada vez más claro que Artur Mas no va ser el próximo presidente de la Generalitat y que incluso sus días como líder de CDC están contados. Pero ello no va a ser obstáculo para que este proce­dimiento sea utilizado por el mundo indepen- dentista como un nuevo motivo de confronta­ción con el Estado.
Mas es un cadáver político y lo que estamos empezando a ver es como Oriol Junqueras y Raúl Romeva se disputan el cargo de presiden­te de la Generalitat, para lo cual necesitan el apoyo de la CUP
Todo indica que uno de los dos presidirá el nuevo Gobierno que va a dar un giro espectacu­lar hacia la izquierda, como exigen la CUP y las propias bases de ERC.
Ese Gobierno no va a tener fuerza para procla­mar unilateralmente la independencia, pero sí va a seguir avanzando en la hoja de ruta soberanista y a agudizar el choque con las institu­ciones del Estado.

El todavía presidente de la Generalitat ha sido nefasto, pero los que vienen podrían ser peores. No hay más que escuchar las intenciones de Antonio Baños, el cabeza de lista de la CUP Más de uno de los que acudieron el pasado do­mingo a las urnas a votar por la candidatura in dependentista se va a arrepentir cuando el nue­vo Ejecutivo que se está fraguando en Barcelo­na empiece a tomar sus primeras medidas.

2060-LA VIDA SEGUEIX IGUAL

I va arribar el 27-S, en ple pont de la Mercè que, vista la fabulosa participació en les eleccions, va demostrar que la crisi no permet a molta gent anar-se'n de pont, potser per culpa de les retallades aplicades pel mateix govern que va convocar les eleccions en una data tan curiosa.
I es va votar. I jo em pregunto, ¿tu muntes les eleccions més transcendents de la història de Catalunya, forces una gran coalició anomenada Junts pel Sí, amb la primera i la segona forces catalanes, amb la col·laboració d'un star system que provoca la simpatia de gairebé la unanimitat dels catalans -inclosa la meva-, i amb tot això no arribes ni a sumar els escons que abans tenien aquestes formacions per separat? I també em qüestiono: tu parles d'eleccions plebiscitàries, i aconsegueixes que ho siguin, i resulta que sumant les forces que portaven la independència al seu programa electoral et quedes al 3% de la meitat dels vots. Amb aquest balanç, sincerament, ¿què has guanyat?

En cinc anys els catalans hem anat a votar en unes autonòmiques tres cops. Un rècord només a l'abast dels grecs. I espera't. I em fa la sensació que seguim en el mateix punt. Bé, en el mateix no. El bipartidisme espanyol PP-PSOE surt molt tocat de Catalunya. Igual que la rebolcada que ha rebut Podem. Però pel que fa a la independència, ¿de veritat que queda claríssim que la gran majoria dels catalans volen emprendre aquest camí? ¿Ho han manifestat d'una manera rotunda? ¿De veritat que es pot fer aquesta lectura d'aquests resultats? Crec que no. I el pitjor: seguirem aquí estancats, amb el monotema. I mentrestant cap govern farà res per solucionar els problemes de la població.

Jordi Évole

Periodista

dimarts, 29 de setembre del 2015

2059-LA CUP, ES PENSA DE QUE ENCARA ESTEM ABANS DEL 18 DE JULIOL DEL 1936?

O és de que encara van amb  un rellotge de sorra, per què quan he llegit el seu programa, m’he esgarrifat.

A grosso modo i si arribesin a governar, en principi el que implantarien: Sortir del euro, no pagar el deute i nacionalitzar bancs i empreses. Però aquesta bona gent, en quina època es  pensen que estant vivint?.

No els recorda res, el que també varen prometre a Grecia, abans de les eleccions i amb els que les varen guanyar, una mena de succedani de Podemos i al final, el que els han fet arribar a gruar i agenollar als que prometien l’oro i el moro, per tal de que la Uniò Europea, els hi faci, un ja tercer rescat. I sense el recolzament del Banc Central Europeu, de on treurien els calés, per tal de poder fer quadrar els Pressupostos Generals del Estat?.  Tampoc voldrien de  que s’utilitzi l’euro.

I si ja assegurem que de cap manera pensem no pagar el que ja devem, a on podrem anar a pidolar, com ara per exemple es trova en Mas, que sort en te dels prestams a interès “0”, que l’Estat Central fa a les Comunitats Autònomes.

Nacionalitzar la Banca: Això ja ho portava al seu programa el PSOE, quan va guanyar i per majoría absoluta les eleccions generals, l’any 1982 i sort de que un altre socialista en Miterrand, ho havia intentat abans a França i al convertir-se en un veritable i total fracàs, va tenir de fer marxa enrera i a la vista de tot això, en Miquel Boyer, el ministre d’Economia, va poder treure del cap aquest projecte,  amb en Felipe González.

I a més a més, us imagineu i per un moment, de qué una empresa necesita una facilitat crediticia  i que  l’ha tingués de demanar a la denostada burRocràcia oficial,  en que tot sempre son pegas?.

Tampoc volen formar part de la OTAN, el mateix que havia proposat en Felipe González quan estava a l’oposició  i quan va arribar a governar, es va donar compte de l’atzagaiada que anava a cometre i després i a corre-cuita, va tenir de organitzar un referèdum, per tal de poder-se  desfer del tracte i de cara a la seva clientela.

I la CUP avala la secessió unilateral, com en Mas, o sigui sense ni negociar, però per tots  els Països Catalans i  per tal  de poder “alliberar-los”  dels Estats ocupants.  I ells ja saben de si els altres catalans, en volen ser d’aquest nou país de les meravelles?, per què tots ja sabem de que per exemple  els  valencians, sempre han dit de què: abans moros que catalans.

Jornades laborals de nomès 30 hores i implantar la jubilació als 60 anys. O sigui, sempre parlant de miracles i totes les ofertes, fetes  només  de cara  a la galeria, aprofitant-se  de la crisis  que ja fa anys que patim i ells es creuen de que amb la seva vareta màgica ho resoldrien?. Però en mans de qui ens està posant l’Artur Mas? Sort n’hi ha de que aquest minúscul Partit Antisistema, mai  arribarà a governar-nos... llevat de que l’inefable president en funcions que tenim, els hi posi en safata (se lo ponga e bandeja, vamos).       


PERE PÍ CABANES – Sant Hipòlit de Voltregà

2058-DAÑOS COLATERALES DE MAS

El daño causado por Mas en esta aventura es enorme. Ha dividido a la sociedad catalana.
Creo firmemente que la vía islandesa es más que aconsejable cuando un dirigente político actúa de manera que, aún a sabiendas, causa con sus decisiones un grave daño a los ciudadanos a los que administra y provoca elevados daños colaterales en el extranjero. La vía islandesa, al menos, sentó en el banquillo de los acusados a un primer ministro aunque no dictó una condena contundente.
Resulta demasiado fácil y barato que, en España, la única pena por tomar decisiones equivocadas, a sabiendas, sea la de irse a su casa porque pierdes unas elecciones y al Senado o a un consejo de administración o al Consejo de Estado. Es el caso de Zapatero y su nefasta política económica. Y va a ser el de un Artur Mas, dispuesto a llevarse por delante todo lo que pueda tras decidir su suicidio político, hace algunos años, para tapar su pésima gestión y la corrupción. Por mucho que diga que sigue adelante con el proceso soberanista para Cataluña, el único mandato que ha conseguido en las urnas es averiguar quien manda en la coalición Junts pel Sí: ¿él o Junqueras? Y ya veremos si Romeva no entra en el juego. Y lo más complicado es convencer a los antisistema dela CUP, encabezados por el radical Antonio Baños, para formar Gobierno. El daño causado por Mas en esta aventura de pesadilla es enorme. Ha dividido a la sociedad catalana, ha destrozado su partido, está en manos de extremistas, la economía catalana y la del resto de España ha sufrido el retraso de importantes inversiones extranjeras y nacionales y la imagen en los medios de comunicación de todo el mundo es de confusión sobre la realidad de lo que pasa en Catalunya y en el resto de España. Sólo hay que ver los titulares de algunos medios importantes.
Estos daños colaterales son enormes para un país como España que tiene en el turismo una de sus principales fuentes de ingresos y que depende de su imagen en el exterior. Mas debería a sumir más responsabilidades que las políticas porque el perjuicio que está causando a todos, sobre todo a los propios catalanes,va a costar tiempo y dinero restañarlo, pero sobre todo prestigio y credibilidad.

JAVIER FIRNÁNDIZ ARRIBAS
Periodistay escritor

(Diari de Tarragona, 29/09/2015)

2057-GRÀCIES, SENYOR MAS

Es parla de la caverna mediàtica de Madrid però també n'hi ha una d'independentista

Evidentment, no sóc independentista, raó per la qual dono les gràcies al senyor Artur Mas perquè, amb el seu plantejament secessionista, em referma en les meves conviccions. No és que Madrid fabriqui independentistes, sinó que vostè, senyor Mas, fomenta el constitucionalisme. Quan vostè es va transformar en secessionista, s’hauria pogut afiliar a Esquerra Republicana, un partit que sempre ha defensat el mateix. Però no, va preferir trencar la seva coalició i dividir Catalunya.
Gràcies, senyor Mas, per despullar-se políticament. Ara ja sabem que vostè és un sofista. Si vostè hagués viscut a la Grècia dels anys 480 a. C., a Atenes, hauria estat el patriarca dels sofistes al costat de Protàgores o Gòrgies. vostè utilitza, continuament, els sofismes. Sofisma és un argument capciós que s’utilitza per fer passar com a veritat allò que és fals. El sofisma sovint parteix de premisses que es poden considerar vàlides per arribar a conclusions inadmissibles. Això és el que vostè està fent amb arguments demagògics i, fins i tot, infantils, és a dir, durant anys, com una gota malaia, ha jugat –està jugant– amb el sentimentalisme de molts catalans mentre els dibuixa una Catalunya virtual, una Arcàdia feliç o, com deia el seu pare polític, Jordi Pujol –l’avi– una Califòrnia europea. Senyor Mas, vostè parla molt de democràcia i de diàleg. Amb qui vol parlar? Amb els populars no perquè són immobilistes i amb els socialistes tampoc perquè són federalistes. Amb el seu aire prepotent, amb el seu somriure irònic, vostè sempre apel·la a la fibra sentimental dels ciutadans per provocar la seva reacció victimista a favor seu i per tapar el seu fracàs com a governant. Vostè no escolta ningú: ni Merkel, ni Cameron ni Obama... vostè pensa que tocant el cor del poble n’hi ha prou i que aquest queda desarmat amb el seu argumentari. Li falta, però, nivell.
També parla molt de democràcia. Democràcia vol dir llibertat d’expressió i, també, llibertat de comunicació. És a dir, la llibertat per comunicar al ciutadà tot allò que passa al món de la política catalana. Aquí es parla molt de la caverna mediàtica de Madrid però no es diu que també hi ha una caverna mediàtica independentista. He de dir noms? El Govern de la Generalitat atorga subvencions directes a mitjans de comunicació i indirectes a través de la publicitat institucional. En aquest context, qui ha prohibit una entrevista a l’exministre socialista Josep Borrell perquè ha publicat un llibre contrari a la independència? Només faltava que un exdirigent del PSUC, l’històric Rafael Ribó, es convertís, ara, en inquisidor de les televisions no adscrites al règim...
Gràcies, senyor Mas, per totes aquestes actuacions derivades de la seva política secessionista. No cal entrar en arguments polítics, econòmics, territorials o socials prou coneguts i debatuts. Amb aquests trets bàsics i essencials en tinc prou per no estar d’acord amb vostè. Sí, ja sé que hi ha altres polítics com vostè. No és l’únic. Però, com deia Jordi Pujol –l’avi– avui no toca parlar dels altres sinó de vostè perquè és el protagonista.
Fa temps que ni escolto ni llegeixo la frase «Espanya ens roba». Per què serà? Senyor Mas, no es poden manipular els fets, no es pot manipular la història, no es poden dividir les famílies per causa de la política; vagi de cara i defensi els seus posicionaments polítics amb la veritat per davant de tot. Tingui el sant valor de defensar la veritat perquè, fins ara, el que ha fet és vendre fum. Sortosament, a l’exili no arriba el seu fum...

(Publicat al Diari de Tarragona, el 22/09/2015)

2056-A PERRO FLACO, TODO SON PULGAS

I és de que al pobre Mas, no el deixen dormir tranquil, doncs encara estava “gaudin” de la seva, segons  ell, forta i sonada victòria en els eleccions del 27-S, i ja li surt el gra al clatell de que els de la CUP, de cap manera volen baixar del burro i confirmen el que ja varen estar anunciant durant tota la campanya electoral, de que ells de cap manera mai el recolzarien en la seva pretensió de ser proclamat, cas de guanyar i com a president de la Generalitat, de que avui surt el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i l’imputa, amb ell i junt amb dues de les seves col·laboradores la Irene Rigau i la Joana Ortega, per la seva col·laboració “fraudulenta”, segons l’esmentat Tribunal, en la costellada del 9-N, a on ell i fent el pinxo com sempre,  es va fer gravar per els de TV3, en el precís moment del seu acte heroic, en la que ell introduïa la seva papereta al simulacre de urna i cridant de que era ell, el que havia organitzat tot aquell sidral, o sigui de que ara no cal pas de que es queixi, doncs ell ja ho sabia i de bell antuvi, a que s’exposava al  mofar-se de la llei, quan hauria d’haver estat i com a governant de ser el primer en donar exemple, acatant les lleis encara que  no ens agradin, tal com em de fer i  molt sovint, la majoria  dels seus súbdits.

Per cert que m’han informat, cosa que jo no he pogut encara confirmar, de que està citat a declarar, precisament el mateix dia en que va ser afusellat durant el regim franquista, però del any 1940,  el president-màrtir de la Generalitat, Lluis Companys.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

dilluns, 28 de setembre del 2015

2055-“LA GRAN VICTORIA” EL 27-S, PER ELS ”JUNTS PEL SI”

A les eleccions del 2012, CiU va aconseguir 1.116.259 vots i els de ERC, 498.124, que fan un total de 1.614.383 i amb 71 diputats, entre les dues  formacions polítiques i amb un 56.2% de participació en les eleccions.

El 27-S, Junts pel Si, o sigui el “poti, poti, muntat per en Mas, -a major glòria  d’ell i sense que així hagi tingut de donar la cara, ni cap mena d’explicació per la seva desastrosa obra de govern, ni de les corrupcions de Convergència que han anant sortint- en els programes de TV entre tots  els candidats a President de la Generalitat, més la ajuda inestimable d’en Romeva, la Carme Forcadell i  la Muriel Casals, han aconseguit 1.620.973 vots i amb només 62 diputats i amb una  participació de un 77,5%, el que els hi donat una millora en les votacions de 6.590 vots de diferencia.

Voleu dir que aquest final, per mi tant ridícul  e insignificant, es mereixia la gran disbauxa d’alegria (?) i de calés malbaratats en el procés, que varen fer,  ja les 11 de la nit, , tant en Junqueras, com en Mas, -que fins i tot es va posar a ballar imitant l’Iceta-  com en Romeva, celebrant la seva gran victorià?.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà 

2054-MALGRAT L’EUFÒRIA INJUSTIFICADA D’EN JUNQUERAS, EN MAS I EN ROMEVA, AL MEU CRITERI, “ELS JUNTS PEL SI”, AL FINAL NO HAN GUANYAT

Si per què i com tot el que ha tocat fins ara en Mas, ha acabat malament doncs tots ja recordem que durant la seva època que  va treballar en la empresa privada, en va arruïnar a les dues i de fa temps que està arruïnant a Catalunya.

Ja en la política i enlluernat per l’èxit de la cordada, avança les eleccions el 2012, per tal de poder arrabassar amb una majoria absoluta, i “nomes” perd 12 diputats. Ara entre CDC i ERC, tenien 71 diputats o sigui majoria absoluta, però es veu de que encara no en tenia prou, per poder tenir la força moral i poder aconseguir el seu somni impossible, de per fi portar-nos a la independència de Catalunya i torna a decretar unes noves eleccions i s’inventa el “poti poti” de Junts pel Si i ara acabo de veure per la Tele, el resultat de les eleccions del 27-S i què de 71 diputats que tenien, han passat a 62 diputats, aleshores a on és  la victòria que cap a les 11 de la nit, ja han blasonat els tres?. O sigui  de que amb un 56,2% que varen participar en les eleccions del 2012 i en les del 27-S que s’ha batut un record, ja que ho han fet un 77,50, però en canvi a la hora de elegir els diputats, aquesta diferència de cap manera s’ha decantat a favor dels per el SI.

Volia un referèndum i ja la tingut i s’ha demostrat que l’hauria perdut, per què  segons les darreres dades que han donat per la Tele i a on es comprova fefaentment la martingala de la Llei Electoral que gaudim, ja que entre el número de vots de CDC, ERC i la CUP, o sigui els tres únics partits que defensaven el SI a la “independència”, amb 1.941.341 vots, han aconseguit 72 diputats i en canvi els del NO, amb 2.092.498 vots, nomes n’han aconseguit 63, o sigui de que hi  ha un 47,9% que vol la independència i el 51,6%, que no.

Ara sabeu que demostra tot això?, doncs que els catalans ho som mesells o estem del tot conformes amb la corrupció, ja que la majoria han votat a CDC, el partit d’en Mas, que està imputat judicialment en casos de corrupció i que per la qual cosa, te embargades les 15 seus del partit que te escampades per Catalunya, i crec de que actualment, enlloc de dir que “Espanya ens roba”, però  sempre al meu humil criteri, hauríem de canviar-ho per dir, Convergència i la família Pujol, ens roba als catalans

I com que no han ni arribat al 50% els vots obtinguts, els sobiranistes tenen d’entendre  que de cap manera poden assegurar, de que parlen en nom de tots els que vivim a Catalunya.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà.

2053-LA MAYORÍA DE LOS CATALANES DICE NO A LA INDEPENDENCIA

VOTOS INDEPENDENTISTAS (47,8%)  
VOTOS NO INDEPENDENTISTAS  (52,2%)

-Junts pel Sí anuncia que seguirá con el proceso pese a que el 52% de los catalanes lo rechaza y su lista obtiene menos escaños que en 2012
-Fracaso del president Mas, que dependerá del respaldo de los antisistema de Antonio Baños para gobernar la Generalitat.
-Éxito de Ciutadans al casi triplicar sus diputados, mientras que el PSC pierde cuatro y Unió no logra entrar en el Parlament.

-Descalabro del  PP, que pasa de 19 a II escaños, y mal resultado de Podemos: no consigue igualar los diputados de Iniciativa.

2052-LA CUP, DONDE DIJE DIGO, DIGO DIEGO

Tota la campanya aquest minúscul partit, la CUP, però que ara i amb  els seus només 10 diputats, te la “clau” sobre els Junts pel Si, ens han estant ensarronant, de que ells, de cap manera votarien mai a la investidura d’en Mas, doncs ahir el seu candidat en Baños, a part de que va confessar de que ell ara i com a diputat al Parlament de Catalunya, gaudiría d’uns mitjans econòmics molt millors i sobretot més segurs que fins ara  tenia, amb la seva professió de periodista, quan això li va preguntar en Cuní a la 8TV, si confirmava la seva assegurança sobre la no investidura d’en Mas, però em sembla de que es va fotre de peus a la galleda, quan va confirmar que si, i que a la segona volta “s’abstindrien” i tots ja sabem i de bell antuvi, que si ells s’abstenen, en Mas i amb una majoria simple, el tornarem a “gaudir” una vegada més, de la seva manera de governar.

O sigui de que, feta la llei, feta la trampa

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà  

2051-ECLIPSE DE ESPAÑA

El día que, en un falso plebiscito, se trama­ba la desconexión con España, ganaron los independentistas. Entre gritos de inde­pendencia, horas antes del eclipse de Lu­na, hubo un eclipse de España y de la Constitución, y Cataluña quedó dividida en dos. Como en Rocroi: vi a España vencida y me pareció más grande. Vi a unos políticos peligrosos que nos han llevado al despeñadero. Junts Pel Sí ha logrado domi­nar a la gente por las orejas, metiéndole fantasías en la cabe­za. «Las seducciones a la muchedumbre -escribía Plutarco- por medio de mentiras en nada se diferencian de la caza y cría de los animales irracionales». Horas después de que se cerra­ran los colegios, hubo un eclipse de Luna llena en su cénit -Lu­na de sangre- como presagio de acontecimientos adversos, aunque también explica Plutarco que las tinieblas de la supers­tición son más peligrosas que las tinieblas de los eclipses. La Cataluña profunda, payesa, amurallada contra los medios es­tatales, se ha tapado los oídos para no oír los mensajes que le intentaban informar sobre los peligros de esta aventura.
Hubo un terrible castigo al PP por haberse movido entre el inmovilismo y las amenazas. Pero lo de las amenazas es una ficción más de la propaganda separatista. Tengo noticia de que La Caixa ha estado frenando a los clientes que querían poner su dinero fuera de Cataluña.
Los dos triunfadores de las elecciones han sido Ciudada­nos y la CUR Inés Arrimadas, de Jerez, novia de un político de Convergéncia, a la que han llamado 'Barbie Arrimadas', ha obtenido un gran resultado -segunda fuerza-, dejándose la bella piel en la campaña. La CUP -fuerza asamblearia, an­ticapitalista- exigirá la declaración de independencia ya; y esa declaración -según ellos- no llevará el nombre de Mas.
Una dama catalana le preguntaba a su sobrino: «¿Por qué vas a votar a la CUP? ¿Sabes que la CUP defiende la salida de la UE y de la OTAN? ¿Por qué eres independen-ista?». El chico respondía: «Independentista de Rajoy y de Mas. Hasta los cojones me tienen».
Comenta alguien cercano a Mas: «Si lo­gramos que los pocos ruidosos no logren hacer las locuras que los otros esperan pa­ra armarla, en enero se empezará a hablar y a acordar. El conflicto no terminará mal. Frente a los albo­rotadores, los que controlan las visceras buscarán un acuer­do que joda a muchos pero que será lo menos malo».
Han llevado demasiado lejos la pasión patriótica que se ini­ció en los juegos florales, las odas, la exaltación del idioma. El historiador Ricardo García Cárcel, en su ensayo sobre la Gue­rra de Sucesión, transcribe una crónica de la contienda: «El pe­rro que llevando en la boca una presa de carne, al pasar por un riachuelo, vio que era mayor la que en el agua se le represen­taba. Codicioso soltó la que tenía en la boca segura para asir la que miraba incierta dentro del arroyo, quedándose burlado pues quedó sin una y sin otra. Poseían los catalanes el mayor bien, y persuadidos de sus discursos soñándose más felices de lo que estaban, quisieron perder lo seguro por lo incierto».

RAÚL DEL POZO

dissabte, 26 de setembre del 2015

2050-TOTHOM, HI POT DIR LA SEVA

Fernando Onega:  Malgrat de que Junts pel Si, obtingues la majoria absoluta i en solitari el 27-S, de cap manera seria el Dia de la Independència. Ni passat, ni el mes següent. Construir un Estat nou, es una tasca de gegants en lo personal i molt llarga en el temps. No es un, marxa tu, per posar-mi jo.

Josep Borrell: Planteja una perspectiva de la independència  de Catalunya, que no te res a veure  com la que defensa la candidatura d’en Mas. La Generalitat ja gestiona i des de fa molts anys  i  ningú creu de cap manera que hagi creat  la administració àgil i transparent que ara promet, ni ha aconseguit dotar als nostres joves, de les eines  necessàries, per competir  en la economia global. Perdre  el sentit de la realitat política es molt perillós.

 Ens em instal·lat  “en el que ens agradaria  creure” tal com li va respondre un periodista de la BBC, quan  entrevistava a un acorralat Romeva: “Per què no han estat honestos sobre les conseqüències de la U.E. amb la independència?”, quan Romeva assegurava  una i altre vegada, de que “Catalunya no sortiria de la Unió Europea” i l’anglès va tancar la qüestió dient-li: “Això es el que a vostè li agradaria creure”.

Catalunya no serà mai independent, tant sols i per què el Parlament ho proclami, sinó que ho seria quan el  Consell de Seguretat de la ONU ho reconegués i manca viure en una profunda negació de la realitat de que això  vagi a ocórrer, ja que les Constitucions de  Alemanya,  França, Itàlia i EE.UU, son idèntiques i en aquesta  qüestió territorial, com la espanyola.

Ramon Espadaler:  Demana votar a Unió per tal d’evitar un país trencat en dos blocs. “Recollim el testimoni d’aquella CiU que va estar defensant fermament el catalanisme moderat, del que ha quedat orfe, com tampoc no volem deixar als nostres fills, un país malmès i fracturat, sinó un país en el que tothom pugui parlar amb tothom, vinguin de on vinguin i demana de que el “seny”, torni a Catalunya”.

Enric Juliana: França sempre preferirà  el que uneix que no pas el que divideix, ja que segons va manifestar l’ambaixador Jeròme Bonnafont en la seva despedida  “El marc democràtic europeu  en el que la noció de respecte, ocupa un lloc fonamental, sobretot des de que va finalitzar la Segona Guerra, la República Francesa, no desitja ni en pintura, la independència de Catalunya.

La Vanguardia: En la nostra enquesta del dia 21, només un 12% dels ciutadans, recolzava una declaració  unilateral de la independència de Catalunya, per la qual cosa, el govern mai pot estar segrestat   per aquesta minoria.

Uns han amenaçat amb l’adveniment de una etapa fosca,  i en canvi altres han promès  el “paradís”, però de una forma irresponsable, oblidant  de que la secessió i sobretot si és de una forma unilateral i no pactada, comporta forts costs que la societat ha de valorar. Els independentistes escocesos, els varen assumir  i explicant clarament, tal com pensaven afrontar-les, però sempre dins del marc  de la negociació i de la llei.  

La CUP: A la Meridiana la gent cridava cap a la independència, però  cap  ni un, va corejar mai el nom  d’en Mas i confirmen una vegada més, de que ells mai ajudaran a investir-lo.


PERE PÍ CABANES – Sant Hipòlit de Voltregà

2049-ALGÚNS ES SORPRENEN DE QUE JO, QUE NO ACOSTUMO ANAR A VOTAR, EL 27-S HI VAGI. A ELLS VA DIRIGIT AQUEST ESCRIT, PER SI VOLEN SABER ELS MEUS MOTIUS, ENCARA QUE SÓN DE ‘PEROGRULLO’

Senyores i Senyors:
En una Democràcia, quan un va a votar, vol saber abans que res, quines són les persones i grups que es presenten i què faríen en cas de guanyar les eleccions. Per això, en els països democràtics existeix el “PROGRAMA” de cada partit que, en la majoría d’aquests països és D’OBLIGAT COMPLIMENT. Si el grup polític guanyador incompleix el seu Programa, es considera que ha enganyat al poble i és obligat tornar-se a celebrar eleccions.
Això és el mateix (vull dir, al revés) del que passa a Espanya: en Rajoy promet que baixarà els impostos i la Lluna als espanyols, aquests li dónen la majoría absoluta i, tan bon punt es fa amb el poder, apuja els impostos. La presa de pel ha estat consumada, i no hi ha hagut repetició d’eleccions. Això és un exemple del que NO ÉS una Democràcia.
A Catalunya, el sr. Artur Mas jura sobre la Biblia (en sentit figurat) que si arriba a la presidencia de la Generalitat treurà l’infame i confiscatori Impost de Successions i que, a més HO PORTA ESCRIT EN EL SEU PROGRAMA (veieu per on vaig?). Arriba al poder, treu l’impost i, pasada una semana, a instàncies de ERC, el torna a posar. Bingo! La presa de pel també ha estat consumada, i tampoc hi ha hagut repetició d’eleccions. Això és un altre exemple del que NO ÉS una Democràcia.
Per això, en general (que no vol dir mai), no vaig a votar, perquè els programes que presenten els grups polítics no són de obligado cumplimiento, com ho són en els paisos democràtics, com he dit. Una vegada han aconseguit el que volen els guanyadors, el programa cap al WC i a fer el que els dóni la gana. No és aquesta la idea que en tinc jo d'un país democràtic.

Ara bé, en aquesta ocasió, els programes de cada grup són clars, escuets i diàfans, I SEGUR QUE ELS COMPLIRÀN:

- El d'en Mas i la seva colla, només té un punt: LA INDEPENDÈNCIA, ara o d'aquí a 18 mesos (??). Embolica, que fa fort!

- Els altres grups també ténen un sol punt: NO A LA INDEPENDÈNCIA.

Llavors es dónen les condicions perquè jo pugui anar a votar.

Hi aniré. Però en les condicions usuals dels darrers 35 anys, no val la pena perdre el temps. Del que prometen, no faran res de res. Perquè és el que han fet sistemàticament. Llavors, què estic votant? Si no ho puc saber, no voto. Votar a un perquè faci el que li dóni la gana els propers quatre anys, em nego. Perquè per mi, això no és Democràcia. I a esperar que algún dia surtin un nombre representatiu de forces polítiques REALMENT DEMOCRÀTIQUES, que es vulguin dedicar a acabar de configurar la democràcia d'aquest país, la qual, en la anomenada transició, es va quedar a mitges, quan els politics es van considerar ben blindats i segurs de poder fer les seves corrupteles amb una notable impunitat, ja es van parar.

Sabeu quí fixa el sou de l'Obama o de qualsevol senador nord americà? Ells mateixos, com aquí? Ni parlar-ne!:  És la Cambra de Representants. I quan acaben els seus mandats, tornen a casa seva sense cobrar ni 1 dolar vitalici. En Bush al seu Ranxo de Teules (Texas) i en Schwarzenegger a fer pel·lícules. Han de tornar al seu treball, o fer conferències o escriure llibres. Quina enveja de Democràcia, així, amb majúscules! Per què aquí no?

Aquí tenim una sucursal d'en Curro Jiménez. Tothom vol viure a perpetuitat a costa dels diners públics. I és clar, amb la quantitat de polítics que ja hi viuen, llavors no poden pagar la Sanitat, l'Educació, les Pensions,... i la culpa és del poble, és clar, com sempre. Solució? Apujar impostos! (als ciutadans, també és clar). Serà interessant escriure quelcom sobre això en algún moment, i de per què les eleccions presidencials als EE.UU. son obligatòriament els primers dies de novembre, no com aquí, que les mouen a la conveniència del que ocupa el poder en cada moment, per adaptar-les al dia en que creu que li seràn més favorables. Tenim molt que aprendre del que és una Democràcia...

Ara bé (que vol dir moro), els qui ja es trobin suficientment confortables amb el minimalista esboç de democràcia que impera en aquest país, doncs endavant, que participin en el joc de les votacions sempre que vulguin. No seré pas jo qui els critiqui. Jo, simplement, vaig un pas més enllà en la meva exigència democràtica. Res més. No vull tenir continuament la desagradable sensació de que m'estàn prenent el pel. Però els que no la tinguin aquesta sensació, que votin. No faltava més!

S'ho han sabut muntar bé aquesta vegada: realment, un autèntic plebiscit o referèndum, que és el mateix: NOMÉS DÚES OPCIONS:

- SI A LA INDEPENDÈNCIA,
- NO A LA INDEPENDÈNCIA.

Qué més volem?

Doncs a votar! (És una excepció que confirma la regla en el meu cas) També segurament aniré a votar el desembre, en les generals. Perquè les alternatives també són clares:

- VOLEM QUE SEGUEIXI EN RAJOY?   SI o NO.

Així obviem també l'enganyifa dels Programes, que semblen escrits amb tinta volàtil, aquella que desapareix a les hores d'haver-se escrit. Tant és el que diguin i prometin. L'assumpte real és: RAJOY SI, o RAJOY NO. Ara, el que surti, farà el que li dóni la gana, com sempre, perquè no hi haurà res que l'obligui, també com sempre, a fer una altra cosa. D'aquí que el compliment dels Programes sigui OBLIGATORI en la majoría de països democràtics, sota la pena d'haver-se de convocar noves eleccions si s'incompleix aquesta regla.
Però em cansa haver d'anar a votar contra el que no vull, quan lo normal sería anar-hi per votar a favor el que es vol.
No sé si m’he explicat.
Jordi Pi Solsona
(el fill del meu pare)

divendres, 25 de setembre del 2015

2048-A RODRIGO RATO, LI ESPERA UN BON “RATO”, DE MALS DE CAP

Doncs els indicis contra ell, cada vegada s’apuntalen més, per què apart de que el jutge Antonio Serrano-Arnal, ja li ha embargat tots els seus bens coneguts, per un total de 18 milions d’euros, que li havien senyalat com a fiança civil  i que encara no havia dipositat i a més a més,  com que feia “curt”, també  hi ha inclós, la seva pensió vitalícia de que “gaudia” i  per el sol fet d’haver estat, però només  el temps just, per poder aconseguir la mateixa, de Director del Fons Monetari Internacional -vaja fitxa i en quines mans va anar a raure- per la qual cosa cada any, li venien del cel 60.000 euros, però ja diuen de que, “la mar, quan mès te, més brama”.

I ara i segons les investigacions de la Oficina Nacional de Investigació contra el Frau,   (Onif), acaba de detectar-li una empresa-tapadora a les Bahames, Red Rose, quin únic beneficiari, no es altre que el pròpi Rato, ja que en dos anys li han transferit  entre 2012 i 2013, 850.446 euros d’aquesta societat i a una altre controlada per Rato, 300.000 euros més, directament al ex director de FMI i quan el jutge del Jutjat  de Instrucció nº 31 de Madrid, ha interrogat al seu testaferro, l’advocat  Domingo Plazas, aquest va admetre la seva participació en els fets investigats, però que  malgrat de que ell figurava com “administrador formal” de les societats del ex vicepresident del govern,   és limitava a  complir únicament, les instrucions  que li donava  Rato.

O sigui de que tant el primer cop que va estar citat a declarar i que es va negar a fer-ho, però i només per els fets que fins ara s’han conegut del seu entramat fiscal de societats camuflades davant de  l’Agència Tribunaria i que ell no nega, esgarrifa comprovar com la figura del ex ministre, cada vegada es veu mes tenebrosa.

I pensar de què aquesta bona peça, va ser ministre, vicepresident del govern i a punt de suplir a l’Aznar, com a president del PP, enlloc de Rajoy, i sembla que per aquests simples motius hauria d’haver predicat, però amb l’exemple, ja que tot aquest entramat, va començar l’any 2001, quan ja era vicepresident del govern, no ens ha d’estranyar gens ni mica, de que avui dia el PP, estigui emmerdat i fins el coll, en tants casos de corrupció.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

2047-PREVENIR; NO CURAR

JOSÉ LUIS Rodríguez Zapatero tuvo la ocurrencia de albriciar la reivindicación secesionista del reformado Estatuto cata­lán. Aquel polvo engendró en gran parte los lodos actuales. En el año 2011, Maria­no Rajoy se alzó con la mayoría absoluta y estableció una política económica seria y firme que ha sacado a España del túnel de la crisis. La prima de riesgo alcanzó los 638 puntos y ahora está en el entorno de los 100. Y el paro, que todavía acongoja, se reduce de forma constante. Lo que el presidente del Gobierno no supo hacer, con cuatro años por delante, fue la refor­ma de la ley electoral, que habría evitado el chantaje de los pequeños partidos; y la reforma constitucional, que incorporara al sistema a las nuevas generaciones di­vorciadas de lo que significó la Transi­ción. Tampoco acertó en la terapia del problema catalán.
A Winston Churchill se le atribuyen las frases más certeras del siglo XX. Y casi siempre es verdad. Dijo que la gran políti­ca consiste en prevenir, no en curar. Y te­nía toda la razón. Mariano Rajoy no supo prevenir lo que cocían en Cataluña, Oriol Junqueras y su dócil polichinela Arturo Mas. Reaccionó a lo don Tancredo. Hasta aquí hemos llegado en vísperas de unas inciertas elecciones en Cataluña. Como no se previno a tiempo, ahora habrá que correr para apagar los fuegos fatuos con todos los riesgos que eso supone. Pase lo que pase, y aun suponiendo que la opción de Oriol Junqueras y su títere Arturo Mas fracasara, es innegable que en Cataluña se ha multiplicado un sentimiento secesio­nista que será necesario combatir. Y no con cifras económicas, que eso no sirve para aplacar los fuegos sentimentales.
El 28 de septiembre, se gane o se pier­da, hay que emprender abiertamente, des­de la firmeza en la defensa de la Constitu­ción, un diálogo constructivo entre las dis­tintas fuerzas que han vertebrado las llamadas elecciones autonómicas. Es ne­cesario abrir una tercera vía: la de la ne­gociación, que emprendió lúcidamente Felipe González y que cuenta con muchas de las más claras inteligencias españolas.
La política arriólica sobre el secesionismo catalán -no hay que hacer nada por­que el tiempo lo arregla todo y lo mejor es cerrar el pico- ha demostrado ser una completa sandez. El régimen está agota­do, el espíritu de la Transición se desmo­rona, las generaciones jóvenes exigen una España nueva que supere la voracidad de los partidos políticos y de los sindicatos y que detenga la caravana interminable de la corrupción.
Si las circunstancias, en fin, obligaran a aplicar el artículo 155 de la Constitu­ción, en ningún caso habría que encarce­lar a Arturo Mas. Eso es lo que a él le gustaría para convertirse en mártir. Bas­taría con inhabilitarlo y suspender par­cialmente la Autonomía catalana, confor­me a las decisiones del Tribunal Consti­tucional. El Reino Unido lo hizo en cuatro ocasiones en Irlanda del Norte. Y superó el trauma sin problemas de relieve. La ley es ley para todos. La suspensión parcial o total de la Autonomía catalana está pre­vista en la Constitución. El Estado de De­recho no puede vacilar en la obligación de que se cumpla la ley. Otra cosa es que, a la vez, se emprenda un diálogo que per­mita devolver las aguas descarriadas a sus cauces históricos.
Luis María Anson, de la Real Academia Española.


2046-LA VERITABLE “DEMOCRÀCIA” DE 'JUNTS PEL SI'

O sigui de que aquest veritable “poti, poti” inventat per en Mas, per tal de que i apart de només fer volar coloms i vendre’ns fum, no tenir de donar explicacions durant la actual campanya electoral,  sobre els casos de corrupció i en que hi està involucrat el seu partit, CDC, per la qual cosa, te embargades 15 de les seves seus, escampades per Catalunya, pot fer tota la propaganda que li doni la gana i a més a més, incrementada i ajudada, per els mitjans públics d’informació com son i  descaradament, TV3 i Catalunya Ràdio, donant-nos a conèixer de lo be que viurem els catalans, a partir del dia que en Mas, és podés sortir  amb la seva boja aventura de visionari. 

Ara be, si dues entitats bancàries com son La Caixa i el Sabadell -que per cert cap de les dues son  Sants de la meva devoció- però que veuen a venir la pedregada, si arribés a fer-se realitat els somnis del somiatruites d’en Mas i s’atreveixen a donar-nos a conèixer i a traves de AEB l’Associació Espanyola de la Banca i de la CECA Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvi, el que realment ens pot succeir als  catalans, amb una decisió unilateral de independència, doncs aquesta trepa i com toquessin a Somaten, foten el crit el Cel i ja ens surt, com si fos un bolet,  un Don Nadie, com pot ser segurament i amb tot el meu respecte, Jordi Solé, l’alcalde de ERC, del bonic poble de Caldes de Montbui  i pressiona a la banca, condicionant i es planteja si deu continuar operant  amb aquestes dues entitats,  oposades a la independència, proclamada unilateralment per en Mas, tal com ja ens ha amenaçat i saltant-se la llei, tal com ha fet sempre, quan la mateixa no es de seu grat.

Sabeu a mi que em recorda aquesta reacció tant infantil, per no donar-li un altre nom molt  més  lleig i que cap manera estic segur de que es el sentiment del 100% dels seus habitants? i ell és en canvi l’alcalde de tots i no només dels de ERC?, doncs la època de les dictadures, amb els seus partits únics, tal  com teníem a  Espanya, Alemanya, Itàlia, la URSS,  etc etc i a on de cap manera hi havia llibertat d’expressió, ni es podia sortir ni un mil·límetre, de la línia  política oficial i que marcava el dictador de cada país.

PERE PÇÍ CABANES

Sant Hipòlit  de Voltregà 

2045-EL QUE VALEN LES PROMESES D’ARTUR MAS

Com que ja tenim a sobre les noves eleccions del 27-S, anticipades per Artur Mas, convé fer memòria del que val la seva paraula, per a tenir clar què cal votar aquest dia.
Abans de les darreres eleccions, en Mas ja havia promès, per activa i per passiva, que si ell guanyava les eleccions, trauria l’IMPOST DE SUCCESSIONS i fins i tot i segons un mail que va rebre el meu pare d’ell, ja que s’escrivien habitualment per correu electrònic, correspondència que per cert la va iniciar en Mas, quan estava a l’oposició,  ja que el meu pare,  a Sant de què  podia  saber la seva adreça electrònica i que va durar  fins que va començar a governar i que per la seva part es va acabar de cop, quan el meu pare es va atrevir a criticar-li i amb dades concretes, a alguna bona peça que havia inclòs en el seu govern i recordo que va assegurar al meu pare de que lo de l’anul·lació del impost, fins i tot  ho faria, però  amb caràcter retroactiu. Inclòs feia referència a que era un punt que el portava en el Programa i que, per tant, era innegociable.
Doncs bé, es celebren les eleccions, i va sortir escollida per majoria, encara que no absoluta, la candidatura de Convergència i Unió. I en Mas, fent honor a la seva promesa, va treure l’Impost de Successions. Ah, però… com que la majoria que tenia la deuria considerar massa minsa, va buscar un soci, que pel que es veu, no va poder ser altre que Esquerra Republicana, on manava l’Oriol Junqueras, el qual, encara no sabem per què, va imposar a l’Artur Mas, la recuperació del cèlebre Impost de Successions, si volia que el recolzés i ell i com un xaiet, quan del porten al escorxador, a creure al papa.
I què va fer l’Artur Mas? Doncs, passant-se pel forro el seu acord amb els ciutadans de Catalunya, com que ja no els necessitava, perquè ja li havien permès accedir a la Presidència de la Generalitat, doncs va tornar a implantar l’impost de Successions.
És dir, el sr. Mas, promet el que calgui a l’auditori que necessita en un moment donat per aconseguir les seves finalitats. Però quan ja les té, i ja no necessita als que l’han ajudat,  se’n desempallega d’ells (“si te he visto, no me acuerdo”), com si fossin paper de WC. I au, a prometre altres coses al següent que necessita. I tot això es pot consultar a les hemeroteques del moment, pel qui vulgui comprovar la seva veracitat. Forma part de la historia recent d’aquest país.
Per tant, no és gens descabellat pensar que, TOTES LES PROMESES que està fent al poble l’Artur Mas en aquests moments en que necessita el seu vot com el pa que menja, seran paper mullat tan bon punt com hagi aconseguit el que ell vol. És allò de que “el fin justifica los medios”.

Jo ja tinc decidit a qui votaré, però no serà a un falsari com l’actual president, ni a ningú de la seva trepa. Per mi, no són gent de fiar.                       
Jordi Pi Solsona - (el fill del meu pare)

2044-JO TINC MÉS CONFIANÇA EN PODER CONTINUAR COBRANT LA PENSIÓ, DEL GOVERN CENTRAL, QUE NO PAS DE LES PROMESES D’EN MAS

Perquè i en el meu cas concret, tinc la bona experiència que des de el 1 de gener del 1985 que ja vaig complir els 65 anys i em vaig jubilar, cada mes he cobrat religiosament la pensió que realment em corresponia i sempre d’acord amb els 45 anys en que vaig estar cotitzant, des de l’any 1940, que va ser quan es va implantar oficialment a Espanya la SS i en canvi jo que conec amb en Mas, de quan estava a la oposiciò i que he pogut comprovar fefaentment, de que tot el que m’havia escrit per mail, amb el que realment ha fet després que ha governat, què només em venia que  fum.

I ara ja se del per què, tota la trepa dels 5 caps de Junts pel Si, ens matxuquen en  assegurar-nos de que amb ells, les pensions estant del tot  segures, per què ves quina altre bajanada acaba de declarar en Mas, solemnement: Mas carrega al Estat Central l’abonament  de les pensions, ja que en una Catalunya independent, Espanya tindria de pagar als jubilats catalans, si es nega a reconèixer la secessió. O sigui de que situa al Executiu  com el darrer responsable, en cas de un més que possible impagament, malgrat ‘de que ell assegura de que amb Catalunya independent, com a mínim ell ens apujaria més de un 10% les nostres actuals pensions, per demostrar-nos, però només sobre el paper, la bondat de la independència.

I per explicar tot això, l’ANC, organització independentista subvencionada i fortament  per  en  Mas, distribuirà dos milions de follets, però també  impresos en castellà, o sigui a veure si així arriba a poder ensarronar, els que encara tenen com habitual, utlitzar, el idioma del Imperio.

O sigui que només ho asseguren, però amb la boca petita, per què amb dades concretes o fidedignes que ens ho confirmin, no n’he vist cap ni una que justifiqui el seu exagerat optimisme, però només de cara a la galeria.

Aleshores, del per què els jubilats em de quedar i a partir del 27-S a disposició de una  hipotètica possibilitat de una persona, ja amb fama de somiatruites, en que si s’ha caracteritzat per quelcom, ha estat en no complir mai el que va prometre, tal com ha fet sempre en Mas i sinó, només caldria preguntar-ho a les farmàcies, amb els mals de cap que han de  passar cada mès, per veure si aquell més realment la Generalitat te calés, per poder pagar-lis la seva factura mensual, i gat escaldat? .

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà  

2043-MÉS SOPARS DE DURO

Diu un escrit de “Junts pel SI”:

Hola xxxxxxx,
Els darrers dies, "els partits del NO" i el govern del PP han intensificat el seu missatge de por escampant falsedats sobre les pensions en una Catalunya independent.
El cap de llista Raül Romeva, el Cap l’Oposició Oriol Junqueres i el President Artur Mas han redactat una carta on exposen de manera clara i inapel·lable com el futur estat català pot, no només garantir les pensions de tothom sinó millorar-les.
Cal que entre tots aturem la mentida. Hem de donar confiança i seguretat als pensionistes catalans i explicar-los que no hi ha cap motiu per patir pel present i futur de les pensions. Per això és fonamental que ens ajudis a difondre la carta i el cartell explicatiu que t’adjuntem:
- Reenvia la carta i el cartell a tots els teus contactes.
- Descarrega't la carta
- Fes copies per distribuir-les a les persones grans del teu entorn.
- Descarrega't el cartell i n’imprimeixis copies.
- Penja'l al casal d’avis, al bar del poble, al CAP... a tot arreu on pugui haver-hi persones pensionistes.
Davant de cada mentida difosa pels seus altaveus, nosaltres som la millor resposta.
Jordi Martínez i Soler
Responsable de Comunicació Directa
=====================================================================
Fins aquí l’escrit de “Junts pel SI”.
D'en Mas i la seva colla no se'n pot creure res. No sap res i només ven fum i més fum. Heu vist alguna vegada que recolzi els seus fums amb dades numèriques fiables? Jo no, i n'estic segur que ningú, sempre envía als seus segons i tercers a fer jocs de mans amb matemàtiques recreatives. De filòsofs ens en sobren i no fan gracia, sempre estan pels núvols i, com a governants, són un desastre, com en Mas. Bueno n'hi havía un que sí que era graciós, que li deien "el sepulturer filòsof".......-per cert que a casa dels meus avis paterns, la  tenien aquesta “placa” de gramòfon,  que era un monólog molt graciós, que vàren gravar uns reconeguts locutors de Radio Barcelona, Toresky (1869-1937) i Miret, Toresky feia de supulturer i en Miret de mort -  i que no es dedicàven a la política, afortunadament.

Els del govern central, no és que siguin més macos ni tampoc forçosament millors que els catalans, però estàn acostumats a pagar, i paguen. Doncs, com deia aquell ministre conyón: "los experimentos se hacen en casa y con gaseosa".
En el pamflet de Mas-Figueras-Romeva hi ha: Números sortits de l’aire, filosofía i bons desitjos...i prou. Però ja us puc assegurar jo, que no sóc ningú, però que sempre m'han dit que tinc un cert bon criteri, que SI NO TÉNEN CALÉS, NO PAGARÀN... PERQUÈ NO PODRÀN. I després què? El mal ja estarà fet. Pels pensionistes, que s’hauràn quedat amb un pam de nas, el resultat serà el mateix, tant si els diuen que els pagaràn les pensions i després no els hi paguen, com si ja els diuen directament que no saben quan les podràn pagar, que sería lo més sincer. Però per l’Artur Mas no que no és igual, perquè en el segón cas, és dubtós que els pensionistes el votéssin. En el primer, ell ja podría assolir el poder, que és el que vol realment, i després un altre maco discurs pels pensionistes, demanant paciencia i dient que en el menor temps possible els pagaràn les pensions tal com els va prometre, però sense comprometre’s a res. Fum i més fum…però en Mas ja estarà col·locat, cobrant els seus 150.000€ anuals. I “els carlins que els mati Déu, I si no, per què els hi posava”, no?
No. Gràcies. Ho sento, però els pensionistes volem anar a lo segur. I en aquesta seguretat, també vull creure que les intencions d'en Mas són sinceres. Ell ja voldría poder pagar els pensionistes, però ha malbaratat qualsevol estalvi que podés haver tingut la Generalitat i ha estat un pèsim Gestor de "lo public". Les voldría pagar però, senzillament, no podrà, perquè els diners no li cauràn del cel. De on es finançarà, si tots els mercats ja li han dit per activa i per passiva que els bons de la Generalitat són paper-escombraríes, i que per això, tindrà les portes tancades a qualsevol credit occidental? Doncs aquesta és la historia. La Generalitat de Catalunya, avui per avui, no és més que una altra Bankia. No hi ha més secret.
I ara només ens faltava que entrés en el circ mediàtic amb disquisicions econòmiques i fent promeses, l’inefable Raül Romeva! Quina credibilitat ens pot mereixer aquest senyor en quant als seus coneixements econòmics? No consta que tingui cap mena de formació en aquesta materia. Llavors què diu? Què promet?  I, amb què basa els seus teòrics superàvits econòmics? D’això se’n diu senzillament “parlar per boca de ganso”.
Mirin, senyors del "SI, a qualsevol preu": Pels catalans, sempre pesarà més la cartera que la bandera. I si no s'ho creuen, ja ho veuràn.
No s'hi amoïnin més, però molts catalans ja n'estem cansats de que ens vulguin vendre continuament "sopars de a duro" en aquests temps que corren.
Jordi Pi Solsona

(el fill del meu pare)